Ningú fa formatge garrotxa a la Garrotxa

Aquest novembre, un formatge català ha estat guardonat com el millor semicurat de cabra del món. És el formatge garrotxa de Muntanyola, a Sant Salvador de Guardiola, al Bages.

El garrotxa és un tipus de formatge madurat de cabra, de pell natural florida amb tonalitats grises i blavoses.

El premi arriba quan el Departament d'Acció Climàtica vol fer una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per a aquests formatges, que podria estar enllestida d'aquí un any, i que pren el nom de la comarca de la Garrotxa. 

Al revés del que podria semblar, això pot perjudicar els productors garrotxins perquè ara mateix, no n'hi ha cap que elabori aquest tipus de formatge i, un cop aprovada la IGP, hauran de vigilar molt com posen el nom de la comarca a l'etiqueta.

Ho explica Marc Muntanya, formatger del Pastor de Riudaura, amb ramat de cabres propi.

"Ho podem posar a la part de l'adreça, en petit, però no podrà ser destacat de cap manera, perquè podria portar a confusió. La IGP preval en aquest cas.

Els que som de la Garrotxa considerem que és un valor afegit, perquè la gent se l'estima i ens l'estimem els qui hi vivim. I, esclar, a partir d'ara haurem de buscar altres fórmules." 

Això farà que hagin de revisar tot l'etiquetatge, perquè, si no, poden tenir sancions. En canvi, qualsevol formatger català que vulgui elaborar seguint l'estil garrotxa ho podrà posar a la marca.

A priori, sempre s'evita posar un nom de lloc a un segell protegit, però hi ha altres casos molt coneguts, com, per exemple, els idiazábal o els maó. 

Els altres problemes dels petits formatgers

Tots els productors garrotxins consultats creuen que el sector té més problemes. Per Muntanya, és interessant que existeixi la marca, però demana altres coses, més enllà d'una etiqueta.

"Si la marca vingués acompanyada d'ajudes públiques, si tinguéssim una administració que es cregués el producte local des de baix, i donessin una empenta i acompanyament a nivell burocràtic, més enllà de subvencions, per a nosaltres sí que seria una ajuda."

D'altres, com Paula Fonollà, de la formatgeria Xauxa, en passen. No té ramat, i la llet propera que troben és de vaca. Si volgués fer garrotxa, hauria de buscar llet de cabra, i això va al revés del model de proximitat que defensa.

És més, ella creu que el govern perd el focus. 

"L'administració està molt centrada sempre en etiquetatge, segell, marques o fires, quan el problema és un altre, com, per exemple, què està passant amb la pagesia, per què no es vincula al territori i a l'economia local i per aquest motiu està desapareixent."

Per Fonollà, no s'inverteix ni temps, ni energia ni recursos per solucionar el problema que fa que la pagesia estigui plegant.

"Això és greu, perquè un dels principals problemes que tenim com a formatgeria és que no trobem llet de qualitat. Falta llet produïda a petita escala, perquè, a banda del gust, aquest tipus de ramaders són gestors del paisatge. Estan desapareixent, i ens quedarem sense llet."

Fonollà també valora que l'impuls de crear una marca hagi sortit del mateix sector, però recalca que no beneficia en res els petits productors, i creu que la IGP beneficiarà sobretot els grans productors, més focalitzats en l'exportació.

El formatge garrotxa neix a principis dels anys 80, quan uns ramaders de Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany, van demanar assessorament per fer un producte amb llet pasteuritzada de cabra, i amb l'ajuda d'especialistes van recuperar una recepta tradicional.