Les eleccions d'aquest 14 de febrer constaten la complexitat de la política catalana. Pendents de l'aritmètica parlamentària, que tot indica que es decantarà cap a un pacte de les forces independentistes però amb importants canvis de fons, tindrà marge de maniobra el nou govern en matèria econòmica? Què passarà amb els grans problemes econòmics que té Catalunya, es pregunta Santiago Niño-Becerra. L'economista lamenta a "Revolució 4.0" que se n'ha parlat molt poc, d'economia, durant la campanya electoral: "Cap partit ha abordat les transferències de competències que encara estan pendents, com l'aeroport i el port. Tampoc s'ha parlat de la possible transferència de la Seguretat Social o què passa amb el dèficit fiscal interregional. Per què? Niño-Becerra no té la resposta però evidencia que, a nivell econòmic, surti el govern que surti, "ja ho té tot dat i beneït". "El nivell de possibilitats d'actuació que té un govern autonòmic és limitadíssim. A nivell econòmic, el grau de llibertat del nou govern serà mínim." Vacuna i recuperació econòmica Fa uns dies, el també economista Xavier Sala-i-Martín albirava al mateix "Revolució 4.0" que quan acabi la pandèmia vindrà una gran època d'eufòria econòmica i social. Hi està d'acord, Santiago Niño-Becerra? Des del seu parer, la vacuna hi ajudarà, però no solucionarà ni de lluny tots els problemes perquè n'hi ha de molt profunds. "A l'economia espanyola en particular, el deute és brutal i la tecnologia està cremant llocs de treball a dojo. No tornarem a l''España va bien' del 2005 (que d'altra banda era fictici)." Niño-Becerra recorda que als anys 20 no tot eren flors i violes: "La desigualtat era brutal. Als Estats Units, un 1% de la població controlava el 25% de la riquesa. Eren feliços només alguns!" Els bancs cobraran més comissions Per compensar la reducció de beneficis, els bancs cobraran més comissions i aviat quedaran enrere els anys del "tot sense comissions". Alguns bancs que ja ho cobren a empreses i administracions, ara cobraran al voltant d'un 0,2% als clients particulars que tinguin més de 30.000 o 100.000 euros al dipòsit. Té sentit, això? Des d'un punt de vista objectiu, t'estan cobrant per guardar-te els diners i que no els tinguis a casa, argumenta Niño-Becerra. Ara bé, l'economista creu que la pregunta que ens hem de fer és una altra: "El model bancari que tenim ara, pràcticament igual que el que teníem fa 40 anys, és el correcte? Els bancs esgarrapen comissions per tot arreu perquè el seu negoci (el diferencial d'interessos pels préstecs) pràcticament ha desaparegut." En aquest sentit, creu que totes les comissions que apliquen els bancs el que fan és intentar que sobrevisqui un model esgotat, i es mostra convençut que el model bancari del 2040 serà totalment diferent. On guardarem els diners? Darrerament se n'ha parlat molt, dels bitcoins, sobretot arran de l'anunci d'Elon Musk d'invertir 1.500 milions de dòlars en la criptomoneda. Santiago Niño-Becerra preveu que tots els diners acabaran sent digitals, amb una estructura similar a les polèmiques criptomonedes com els bitcoins, però amb un canvi notable: "Hi haurà una autoritat que garantirà aquests diners. No com ara, que darrere el bitcoin no hi ha ningú, només les persones que l'accepten." No entén que les criptomonedes s'hagin estigmatitzat, vinculades sobretot a la màfia, i creu que el bitcoin pot ser interessant sempre que es donin aquestes tres condicions: "Tenir molts diners, que no els necessitis i que puguis oblidar-te'n durant tres anys." Setmana laboral de 4 dies Un altre dels debats que la pandèmia ha tornat a posar sobre la taula és la instauració d'una setmana de quatre dies laborables. Santiago Niño-Becerra matisa que això només es podria plantejar si s'augmenta la productivitat i es reorganitza tot el sistema productiu: "Si no, s'ha de reduir salaris o acomiadar persones."