El matí de Catalunya Ràdio
Periodista de TV3
@PeranEspartac14/12/2021 - 08.13 Actualitzat 14/12/2021 - 08.13
Com milers de persones d'aquest país vinc d'una família que, clandestinament, van aprendre el català i van demanar perdó per parlar-lo durant la dictadura. I soc fill d'uns pares que, com milers de persones, van fer mans i mànigues per aixecar una escola en català i de renovació pedagògica, en el meu cas l'escola Anxaneta de Mataró.
Quan veig proclames que diuen que "el català no es toca" sempre penso que la nostra llengua s'ha tocat i es tornarà a tocar... sempre... fins que la sentin ofegada i morta. Però també tinc molt clar que això no passarà mentre hi hagi una família que mantingui viva la seva flama.
Crec que els que lluitem per defensar la nostra llengua materna no podem caure en l'engany d'estar recollint sempre les engrunes. Més que batallar per treure el nas a Netflix o qualsevol altra plataforma s'ha d'exigir, perquè hi tenim el dret, que ja n'hi ha prou d'imposicions.
Tenim dret a parlar com volem parlar perquè defensem un tresor que és la llengua, la nostra i totes les llengües. I això passa per reconèixer que possiblement, tal com diuen els mateixos mestres, no ho hem fet tan bé com ens pensàvem amb la immersió lingüística i que hem d'obligar l'Estat a blindar el tema de la llengua en els propers cinc-cents anys.