EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO
Jordi Barranca / Judit Pastor
15/03/2022 - 12.47 Actualitzat 15/03/2022 - 13.07
Ja fa gairebé tres setmanes que va començar la guerra d'Ucraïna. I encara que totes les mirades estan centrades en aquest conflicte bèl·lic, n'hi ha molts més d'actius, arreu del planeta. I sovint queden amagats.
Els experts no es posen d'acord en un nombre concret, perquè és difícil comptabilitzar-les, segons tipologia, mortalitat, i afectació. Si ens fixem en el recull de l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), n'hi ha una trentena d'actives.
Les causes dels conflictes armats són diverses i complexes. Tal com explica la investigadora Maria Villellas, n'hi ha de polítiques i d'altres motivades per raons econòmiques.
"En un mateix conflicte armat hi ha moltes causes. Hi ha governs que volen fer canvis utilitzant la força, o regions que volen exercir els seus drets polítics amb violència. En altres casos, la lluita és merament per la subsistència."
Segons el Centre d'Estudis per la Pau de la UAB, el 2020 es van incrementar els conflictes armats greus o d'alta intensitat, que representen gairebé la meitat del total de casos. Un conflicte es considera d'alta intensitat quan provoca més de 1.000 morts a l'any, quan hi ha un gran èxode migratori, quan s'utilitzen grans quantitats d'armament i diversos països hi estan implicats.
Àfrica és el continent on hi ha més guerres (15). Destaca el cas d'Etiòpia, amb el conflicte a la regió de Tigre, la guerra enquistada de Somàlia o els nombrosos conflictes actius que hi ha la zona del Sahel, que afecten països com Mali, Níger i Burkina Faso.
En segon lloc, venen l'Àsia (9) i, més concretament, l'Orient Mitjà (6), amb casos com la guerra a Birmània, que ha forçat la crisi humanitària de centenars de milers de rohingyes, i la del Iemen, també molt cruenta. Aquest és un conflicte sovint soterrat als mitjans de comunicació, però que ha provocat una greu crisi humanitària i fam entre la població.
També cal recordar guerres històriques de gran abast internacional, com la d'Israel i Palestina o la guerra de Síria, que fa més d'una dècada que s'allarga.
Al continent europeu, actualment hi ha dos conflictes actius més a banda del d'Ucraïna: el que hi ha entre Armènia i l'Azerbaidjan, concentrat a la regió de l'Alt Karabakh; i al sud-est d'Europa, des del 1984 s'arrossega el conflicte turcokurd, ubicat a Turquia i al nord de l'Iraq.
A Amèrica, hi ha un conflicte actiu des del 1964, el de Colòmbia, amb combats entre el govern i diverses guerrilles.
La gran diferència entre el conflicte a Ucraïna i la majoria de guerres actives actualment és que s'hi enfronten dos exèrcits de dos països diferents, quan les més habituals són guerres civils o entre grups d'un mateix país. Pel politòleg Jordi Vaquer, l'entrada de les tropes russes a Ucraïna "és un fet excepcional".
"Sabem perfectament que la d'Ucraïna no és la realitat de la majoria de les guerres que hi ha avui en dia. Gairebé totes són guerres civils, internes en les dinàmiques dels països."
Els conflictes que hi ha dins d'un mateix estat, recorda Vaquer, són els que solen tenir un impacte més gran en la societat, fracturant-la i dificultant-ne l'estabilització un cop acabat el conflicte.