Jordi Basté explora en quin estat de desenvolupament es troba realment el vehicle autònom, tant individual com col·lectiu, en vista dels grans esforços que hi dediquen les automobilístiques de sempre i també nous actors com Waymo o Tesla, sense oblidar els vehicles voladors. En el seu viatge de descoberta, Basté arribarà a conduir un vehicle autònom i a pujar a un autobús que no té ni volant ni conductor. Aquests nous models de transport posen en escac la propietat privada dels vehicles i prometen transformar l'urbanisme, expulsant els cotxes del centre de les ciutats. També es posa en relleu la complexitat de programar decisions humanes a un vehicle autònom quan hi ha situacions d'alt risc. Aquest programa compta amb la intervenció de Miquel Gangonells, enginyer especialista en mobilitat, i Josep Maria Ganyet, enginyer, entre altres.
"No pot ser!" centra la mirada en com ha de canviar casa nostra i les nostres ciutats per no carregar-nos definitivament el planeta. Jordi Basté i l'actor Santi Millan viuen els efectes del canvi climàtic a través de l'experiència The Zone Of Hope, una mirada al futur més fosc de Barcelona¿ si no canviem la nostra manera de fer. És el peu perquè Basté explori com estem de lluny de viure en una ciutat intel·ligent. En parla amb Di-Ann Eisnor, creadora de Waze i una de les grans veus autoritzades sobre la matèria a Silicon Valley. A San Diego, descobrirà com combaten la sequera amb una planta de reciclatge d'aigües residuals per al consum humà¿ i el mateix Jordi Basté ho tastarà. Al Japó, Basté visita el barri de Fujisawa com a model de ciutat sostenible i intel·ligent, i veu com és un pis domòtic de Panasonic, perquè ens fem una idea de la llar del futur. A casa nostra, visita una casa del tot sostenible i eficient i, a València, coneix un projecte de construcció de cases mitjançant la impressió en 3D. En només 24 hores poden imprimir una vivenda, amb molts menys recursos que en la construcció tradicional. Aquest episodi també compta amb la participació de Vicente Guallart, arquitecte fundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, i d'Alicia Asín, experta en ciutats intel·ligents.
Jordi Basté tasta nous menjars que semblen impossibles, però que ja són o comencen a ser possibles. El menú comença al paradís de l'hamburguesa, als Estats Units, on compartirà taula amb un clàssic dinner amb el crític del San Francisco Chronicle, Jonathan Kauffman. Menjaran una impossible burger, una hamburguesa amb gust de carn i textura de carn, però feta amb proteïna vegetal i tractada de manera que la fa indistingible de la tradicional de vedella. És la primera parada d'una ruta que ens portarà a l'empresa JUST, que pretén alimentar amb carn tot el món de forma sostenible, cultivant-la des d'una molècula. Jordi Basté tastarà una truita i un nugget de pollastre fets a partir d'una ploma. Al Japó visita una granja que cultiva 30.000 enciams al dia en granges verticals hidropòniques controlades amb robots. També la periodista Núria Coll farà tastar els superaliments que, de mica en mica, van arribant a la nostra cuina. Al programa ens acompanya el químic especialitzat en ciència i cuina Pere Castells, que ens parlarà de com el futur de l'alimentació passa pel mar, entre altres reflexions. Finalment, Jordi Basté compartirà taula amb Toni Clapés amb un menú imprès en 3D al restaurant La Boscana de Lleida.
Jordi Basté posa a prova les actrius Aina Clotet i Anna Bertran i el periodista Marc Giró per demostrar la vulnerabilitat de la nostra privacitat a internet. Amb l'Aina Clotet i l'auditor en seguretat informàtica Vicenç Aguilera veurem com les apps aparentment més innocents posen en risc la nostra privacitat. Amb l'Anna Bertran i els trucs de l'experta en cultura "hacker" Mercè Molist demostrarem fins a quin punt Google coneix els detalls de la seva vida privada. Marta Peirano, experta en privacitat i seguretat a internet, ens alerta de les empreses dedicades a recopilar i vendre dades personals. Basté ho tractarà amb el fundador d'una d'aquestes empreses, que ens explicarà què hi ha darrere de la publicitat personalitzada. Basté viatja al cor de Palo Alto, a Califòrnia, per visitar l'enginyer català Elies Campo, desenvolupador de Telegram, i que va abandonar WhatsApp quan Facebbok el va comprar. El programa compta amb la intervenció del periodista nord-americà Andrew Keen, autor d'"Internet no és la resposta", molt crític amb el negoci de les xarxes socials. Al final del programa posarem a prova el reconeixement facial. Veurem si el "big brother" és capaç de detectar el Marc Giró en plena estació d'autobusos de Madrid.
Jordi Basté explora els límits entre realitat i virtualitat amb demostracions impactants. Amb Xavi Conesa, de Visyon, i Jordi Janer, de Voctrolabs, preparem un "Deep Fake" per comprovar que aviat no podrem distingir entre veritat i muntatge. Per això cal cultivar l'esperit crític. Ho farem amb Sergi Sagàs. En aquest capítol ens endinsem a les tecnologies de realitat mixta, com la realitat virtual o la realitat augmentada. L'artista visual japonès Keiichi Matsuda ens mostrarà com poden arribar a introduir-se al nostre dia a dia, amb la seva distòpica hiperrealitat. Jordi Basté ho provarà en la seva pròpia pell en el showroom de realitat virtual més important del país. Volarà com un ocell, pintarà en un espai infinit i patirà en una muntanya russa virtual. Basté farà la seva primera entrevista en un món virtual. Serà a la Katie Kelly, creadora de l'AltspaceVR, una xarxa social on les persones d'arreu del món interactuen amb avatars en un univers virtual. Visitem el Mori Building, una espectacular exhibició a Tòquio, al Japó, que permet al visitant entrar dins les obres. I acabem el programa amb una experiència intensa de Realitat Virtual, al Zero Latency. Jordi Basté i els "merlins" Francesc Orella, Júlia Creus, Candela Anton i la Carlota Olcina s'enfrontaran a un exèrcit de zombis.
Jordi Basté s'endinsa en el món de l'amor programat per descobrir una generació nova de robots i intel·ligències artificials dissenyades per ser la parella perfecta si és que això és possible. A Califòrnia, Basté va a Realbotix, on fabriquen milers de nines hiperrealistes amb intel·ligència artificial i atributs sexuals personalitzables per l'usuari. Aquí afronta el dilema de si els robots sexuals haurien de tenir drets. La directora de cinema per a adults Erika Lust ens ensenyarà com aprofita la tecnologia i ens avisarà del perill de repetir estereotips i patrons desfasats i masclistes. Al Japó, Jordi Basté parla amb una persona que s'ha enamorat -i fins i tot casat legalment- amb un holograma que representa una nina cantant molt famosa allà. Aquests enginys poden ser una solució per a persones que estan massa soles? Hi reflexionem amb els nostres consultors de capçalera, Dolors Reig i Josep Maria Ganyet. Al final del programa Jordi Basté se cita amb el robot humanoide més sofisticat del món, l'Èrica. Una conversa íntima i sorprenent entre home i màquina que ens obrirà perspectives molt interessants sobre el que vindrà.
Jordi Basté explora les tecnologies mèdiques més avançades i que són a Catalunya. El binomi tecnologia i medicina promet més avanços en els pròxims 10 anys que en tot el segle XX. Al quiròfan de l'Hospital Clínic de Barcelona, Basté veurà en acció el robot quirúrgic Da Vinci, que opera amb una precisió inigualable sota el control d'un cirurgià humà i que està transformant la cirurgia. Amb el Dr. Antonio De Lacy, cap del Servei de Cirurgia del Clínic i una eminència mundial, descobrirà el quiròfan més avançat del món, l'Optimus, dissenyat pels millors enginyers i metges del planeta i que compta amb llums robotitzades sense ombres, esterilització per ozó, aparells sense cables i pantalles 3D de 4K, entre altres innovacions. En el Mobile World Congress 2019, l'Optimus va acollir la primera operació a distància del món, en coordinació amb l'equip del Dr. De Lacy i mitjançant tecnologia 5G. Jordi Basté també anirà a Sant Joan de Déu, on el cirurgià pediàtric Lucas Krauel explicarà com imprimeixen tumors idèntics als que han d'operar i així optimitzar la cirurgia. A l'Hospital Vall d'Hebron comprovem la bioimpressió 3D d'òrgans per trasplantar, una fita que aviat veurem, com ens explica Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats d'aquest centre. El viatge de descoberta de la medicina 4.0 acabarà a l'Institut Guttman de Badalona. La directora assistencial del centre, la doctora Montserrat Bernabeu, ens explicarà com la realitat virtual pot ajudar a tornar a fer caminar a qui havia perdut tota esperança.
En aquest capítol, Jordi Basté entra a la cuina del Barça i del Manchester City. Perquè el futbol d'elit no és aliè a la innovació tecnològica. A la seu del Manchester City, Basté descobreix la tecnologia que es fa servir per optimitzar el rendiment dels futbolistes. I, en aquesta visita a terres angleses, es retrobarà amb un vell conegut de l'afició catalana: Pep Guardiola. Allà, Basté també es vestirà de curt per provar la tecnologia esportiva. I descobrirem la sala de crioteràpia, on els futbolistes passen uns quants minuts a més de 130 graus sota zero per recuperar-se ràpidament de les microlesions musculars. A Barcelona veurem com el primer equip de futbol femení del Barça també es troba a l'avantguarda de la tecnologia. Ens ho explicaran tres de les seves estrelles i ho comentarem amb Ernesto Valverde. Basté parla amb Álvaro Carmona, CEO de Driblab, una empresa que se submergeix en l'estadística avançada i analitza el "big data" d'una enorme base de jugadors per trobar el nou Leo Messi. Per acabar, descobrirem el projecte Soccer Dream, amb el seu creador, Andreu Bartolí, una plataforma perquè els més petits s'entrenin a futbol en un entorn de realitat virtual.
Els robots ens trauran llocs de treball? Jordi Basté viatjarà al Japó, per entendre la seva relació amb les màquines i aprendre com afectarà la nostra quotidianitat. Passarà una nit en un Hen na Hotel, un hotel japonès on no hi ha treballadors humans, només robots, i conversarà sobre les motivacions i l'experiència amb el seu director. El músic Alfred Garcia s'enfrontarà al futur del seu àmbit professional a través de la trobada cara a cara a la Universitat de Màlaga amb I'AMUS, un ordinador capaç de compondre, arranjar i interpretar peces musicals. A Catalunya, Basté va a la Seat, on descobreix com han incorporat la robòtica incrementant la seva producció i precisió sense disminuir l'ocupació. A més, es col·locarà un exoesquelet per comprovar com és treballar amb l'ajuda d'una màquina. Al Poblenou visita una de les empreses més importants de robòtica del món, PAL Robotics, on li explicaran quin és el paper català en el desenvolupament de la robòtica i, també, interactuarà amb algunes creacions. Per acabar, Jordi Basté posarà a prova la seva força mental amb un exercici poc comú: intentarà moure un dron amb només la força del seu pensament: el futur telepàtic del control de les màquines.
Jordi Basté explora els models col·laboratius que estan canviant el món a marxes forçades. Per moure's sobre rodes per Barcelona ja no cal tenir una moto o una bicicleta, sinó un smartphone. Amb un sol clic, l'usuari pot accedir a un vehicle compartit en qualsevol punt de la ciutat i aparcar-lo on sigui, preparat per a l'usuari següent. Descobrirem els pros i contres d'aquesta filosofia nova de transport. També el carsharing, és a dir, el cotxe multiusuari, ha arribat a casa nostra i permet llogar cotxes de particulars per a trajectes puntuals. Jordi Basté el farà servir per anar a Tarragona a conèixer una família que ha recorregut el món sencer compartint casa seva a través de plataformes com Home Exchange i que els ha permès allotjar-se en mansions a Austràlia mentre cedien el seu apartament de Torredembarra. També podem compartir les idees. Ho descobrirem amb l'argentí Gino Tubaro. A través del seu projecte AtomicLab distribueix gratuïtament un disseny de pròtesis per imprimir en 3D. Ens oferirem al Gino per imprimir-ne una en col·laboració amb l'escola de disseny Elisava. El destinatari és un nen de 10 anys de l'Equador. Amb tot això, què es pot esperar de l'economia col·laborativa? Ens ho explica Albert Cañigueral, fundador del blog "Consumo colaborativo" i una autoritat en la matèria.
Jordi Basté explora com l'espècie humana combat el camí cap a la mort amb el suport de la ciència i la tecnologia. A Madrid coneixerem el projecte de María Blasco, directora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, amb telòmers per allargar la vida dels ratolins, que ha fet la volta al món i obre una via a allargar la vida humana. Aquesta és una de les maneres per buscar la immortalitat, segons ens diu el futuròleg i físic Ian Pearson. Una altra és el transhumanisme, que porta a combinar el cos amb tecnologia per allargar -i potser perpetuar- la vida. Parlem amb l'ex-"trinco" Josep Maria Mainat, que fa un ús intensiu de la tecnologia i dels diversos "gadgets" mèdics per mesurar el seu cos i tenir controlada la salut. Però el nord-americà Chris Dancy encara ho porta més enllà: és l'home més connectat del planeta. A València descobrim la primera empresa espanyola de criopreservació, CECRYON. El seu responsable, Albert Estrada, ens explica que per 200.000 euros hi ha qui decideix congelar-se quan es mori per ser despertats en el futur. Si es pot, esclar! Aquest viatge per la vida i la mort compta també amb el gerontòleg i director del SENS Research Foundation Aubrey de Grey, i la doctora en filosofia Begoña Román, que planteja aquest dilema ètic: la cerca de la immortalitat és un anhel legítim o és una mostra més d'egoisme d'una societat que evita deixar espai a les noves generacions?
L'últim capítol de la temporada asseu a la Biblioteca Nacional de Catalunya quatre veus autoritzades per abordar els grans interrogants del nostre temps: Alfons Cornella, expert en innovació tecnològica i transformació empresarial, un dels gurus de casa nostra, que ens parla des de l'horitzó; Gemma Galdón, especialista en impacte social, legal i ètic de les noves tecnologies; Jordi Musons, director de l'Escola Sadako i membre d'Escola Nova 21, que exposa com cal transformar l'educació, i Susana Lluna, periodista, professora de la UOC i consultora en transformació digital. "Assignatures pendents" s'allunya del format habitual del "No pot ser!" per recuperar aquells moments clau de la temporada, com ara la cultura del "like" i les relacions íntimes en l'era digital, l'amenaça de la robotització del mercat laboral, l'impacte de la tecnologia a casa nostra o com de vulnerable és la nostra privacitat a la xarxa.