Fabià Puigserver. Ànima de teatre L'escenògraf i director Fabià Puigserver és una figura clau del teatre català. Membre fundador de la companyia Teatre Lliure, Puigserver va modernitzar i europeïtzar l'escena catalana. El mateix Peter Brook va dir que hi ha un abans i un després de "Yerma" el muntatge que va fer amb Núria Espert. Per a aquesta actriu, Fabià encara és un referent: "Tota la gent que va treballar amb ell s'ha quedat molt marcada, en el sentit més preciós de la paraula."
Josep Carner és el gran poeta nòmada de la literatura catalana. La seva va ser una vida moguda, plena i també difícil. Intel·lectual de referència de primers de segle XX, era un superdotat i un dandi. Als trenta-set anys va entrar a la carrera diplomàtica i va viure en una pila de ciutats del món. Després, la guerra i l'exili a Mèxic. Brussel·les va ser la darrera ciutat d'adopció. L'escriptor i traductor Salvador Oliva n'explica: "El Carner sempre salta més del que ell es proposa, és a dir, no decep mai. I el poema "Nabí" és el gran poema català del segle XX."
Miquel Martí i Pol és un dels poetes catalans més populars del segle XX. La seva poesia parla de l'home amb un llenguatge directe i sintètic. L'esclerosi múltiple que pateix des dels quaranta anys el lliga definitivament a Roda de Ter, que sovint retrata i reivindica en la seva obra. Tot i així, Martí i Pol aconsegueix ser conegut i reconegut, tant a Catalunya com a l'estranger. Amb Lluís Llach l'unien una bona amistat i uns quants projectes comuns: "Molta gent es pensa que jo el vaig ajudar a ser conegut. Mediàticament potser sí, però la meva sorpresa era que, quan anàvem pels poblets, la gent li anava sempre a demanar, amb un llibre a la mà, que li signés coses."