"Nosaltres, les dones iranianes": morir per voler tenir una vida normal

"En els meus 19 anys de vida, mai m'havien colpejat tant com en els darrers dotze dies. He cridat tant que gairebé no puc parlar. En cap moment vaig dir: "Ho sento, me'n penedeixo." Quan em van acusar, no em vaig rendir. Fins al final vaig assumir les meves responsabilitats. "Sí, sí, vaig ser a les protestes!" No vaig plorar davant d'ells, tot i que em van pegar moltíssim." Així comença el documental "Nosaltres, les dones iranianes", amb la veu de Yalda Aghafazli, que poc després de compartir el seu relat es va suïcidar. El film és un relat col·lectiu de les protestes que van sacsejar l'Iran la tardor del 2022, després que la jove Jina Mahsa Amini morís pels cops de la policia de la moral per no dur ben posat el hijab. Teixit gràcies a les moltes imatges i testimonis que les protagonistes d'aquelles protestes van fer arribar a les directores del documental, moltes de les dones apareixen sense identificar com a mesura de protecció. Juntament amb la veu de les dones que lluiten a l'Iran, el documental també recull la d'actrius, periodistes i sociòlogues que van optar per l'exili quan l'aiatol·là Khomeini va arribar al poder. Nargess Eskandari-Grünberg, refugiada iraniana a Alemanya, és una de les veus del documental ("Nosaltres, les dones iranianes") El 16 de setembre d'aquest 2024 va fer dos anys de la mort d'Amini. Una mort que va desfermar les protestes més importants que el règim teocràtic ha afrontat en quatre dècades. Segons organitzacions no governamentals, com Amnistia Internacional, la repressió policial va provocar més de 500 morts, 72 dels quals, infants. Set persones van ser executades després de judicis sumaríssims. 22.000 van ser arrestades. Nargess Eskandari-Grünberg, psicoterapeuta refugiada a Alemanya i tinent d'alcalde de Frankfurt, elabora una macabra llista a l'inici del documental: "Mahsa Amini només tenia 20 anys. Duia el seu mocador massa fluix. Va ser detinguda. Va anar a l'hospital. Va ser assassinada. La Hadise tenia 20 anys. Ningú no sap com la van matar. La Nika només tenia 17 anys. En aquestes imatges es veu que només cantava, ja sabeu, com una noia. I aquesta gent jove, la van matar. Per què? Perquè volien tenir una vida normal." Mahnaz Shirali, sociòloga i escriptora, també exiliada, reflexiona: "A l'Iran, ser jove és un delicte. És una fortalesa ser bonica, és una fortalesa ser jove. I aquestes fortaleses espanten els aiatol·làs i els mul·làs, que són obscurantistes." Mahnaz Shirali, sociòloga i escriptora exiliada, una veu molt crítica amb el règim teocràtic iranià ("Nosaltres, les dones iranianes") La revolta va anar perdent força i l'Iran va recuperar la normalitat sense que ni els joves ni les dones hagin aconseguit ni un bocí de la llibertat que tant anhelen. Fitxa tècnica Un documental de Sabina Fedeli i Anna Migotto Edició: Elena Luchetti Direcció de fotografia: Lorenzo Giromini Producció executiva: Gloria Bogi Produït per Didi Gnocchi per a 3D Produzioni

"Nosaltres, les dones iranianes": morir per voler tenir una vida normal

Un relat col·lectiu que narra la història de la repressió de les llibertats a l'Iran, però també la història del coratge que el 2022 va unir milions de joves sota el crit de "Dona, vida, llibertat"