Aquella nena nascuda al París dels refugiats espanyols veu passar la seva vida i se sent en pau. Fins avui havíem conegut Olga Tubau professionalment, als tribunals. La més ben preparada, minuciosa, forta i sensiblement educada: la millor. Avui ve a "El divan" feliç. El passat i el present es fonen en les "Variacions Goldberg", de Bach. Les escolta quan la pressió del judici fa sorgir l'ansietat al pit. Fora el Diazepan. És la primera persona a la família que va poder anar a la Universitat. El pare, de Granollers, i la mare, de Conca, van emigrar que era exiliar-se de la misèria franquista. Revolucionaris, comunistes. Ell va trobar feina de guixaire; ella, de cosidora i mainadera de nens. Olga Tubau es va educar a l'escola pública francesa, que li va oferir una formació sòlida i que va actuar com a ascensor social. Ho diu amb orgull, i entenc que va ser la llavor que li faria créixer el gust pel coneixement i les coses ben fetes, amb exigència personal. En guarda un bon record: "Quan vaig tornar a Barcelona, vaig estar un any plorant!" Olga Tubau a "El divan" (CCMA) Albert Camus, un home bo, el sentit de la solidaritat humana, d'ajudar-se els uns als altres i de la denúncia valenta de la injustícia, dels abusos, de les dictadures. Els valors com a eix de la seva identitat. La Tubau té l'escriptor com a referència. Conversem. Si no hi ha proves, no es pot condemnar ningú, em dirà. "Encara que sàpiga del cert que aquella persona és culpable?", li pregunto: "Mai ningú anirà a la presó sense proves, encara que hagi comès el delicte. És el triomf del sistema" Es va casar de blanc amb en Titus, de qui continua enamorada gairebé quaranta anys després. S'han modelat mútuament, diu, i ara són millors persones. L'Olga núvia va ser capaç de convèncer el pare que no entrava mai a l'església que ho fes. I va explicar als seus progenitors, que era clar que potser s'aburgesaria una mica. Però que hi ha persones justes i amb ideals a totes bandes, fugint d'aquella superioritat moral que esgrimeix l'esquerra. "Em vaig casar amb en Titus de blanc i per l'Església. I els meu pares, revolucionaris i comunistes, ho van entendre" A l'Olga Tubau la veiem als tribunals, on ella actua professionalment, bandejant ideologies. I a mi em sembla que això ja és un triomf, perquè es focalitza en el que ha passat i no en els "pre-judicis", així, amb un guionet, allò que envolta la nostra opinió prèvia a analitzar què pot haver passat. "L'1 d'octubre és la història d'un fracàs policial" "Defensant el major Trapero ho tenia tot en contra", li dic. I es fa el silenci. "Tot en contra, excepte els fets", remarca. Quan ella se'n va convèncer, va aportar totes les proves al tribunal i va aconseguir una absolució que, d'entrada, només ella creia possible. Trapero, intuïtiu, amb visió. Pérez de los Cobos, intel·ligent, dur, fred. És mare i ja és àvia del petit Ramon, el fill del fill, el miracle de la vida. No ens en podrem estar i, més tard, a casa, ens enviarem les fotos dels nets. "M'agradaria dir a 'El divan' que haver-me dedicat a aquesta professió li dec a un gran advocat, Luis del Castillo, el pare de la meva companya Berta" Al final, i com sempre, el més important són les persones.