La caiguda en picat de la producció d'olives a tot l'arc mediterrani evidencia què els passa a les espècies quan se sotmeten a unes condicions que sobrepassen, de llarg, la cosa per la qual estaven preparades. L'olivera és un arbre adaptat a les temperatures altes i l'escassetat d'aigua, però la sequera persistent i les pujades rècord de les temperatures les estan portant al límit. Al Baix Ebre, on el cultiu és bàsicament de secà, pagesos com Carlos Sanz, que fa 30 anys que treballa amb aquest cultiu, confessa que amb les noves condicions climàtiques es fa difícil continuar: "Amb aquesta sequera tan continuada hem produït un 20%. Aquestes sequeres ens afecten a la producció i fan inviable el cultiu de secà". Els brots de les oliveres són més curts del que és habitual a causa de la sequera (Montse Poblet) Oliveres al límit El que està vivint el Sanz, a Regués, és la situació més extrema de totes les que viu el sector, però tots els camps --a Catalunya, Andalusia, Castella o Grècia-- estan patint el mateix. A la Palma d'Ebre, Antoni Galcerán, pagès i president de la denominació d'origen Siurana, també ho ha viscut: "Hem tingut dos anys seguits de mala collita a uns nivells que no havíem vist mai. Això explica que el preu de l'oli sigui tan alt. Hi ha molt poca disponibilitat i un desequilibri entre l'oferta i la demanda que ha fet pujar el preu." Galceran té força arbres joves que han crescut de pressa gràcies a un reg de suport que, quan no hi ha sequera, els proporciona uns 1.300 metres cúbics anuals per hectàrea; ara, amb les restriccions, només la meitat. A la falta d'aigua cal sumar-hi temperatures de rècord que ho han avançat tot, de la floració a la collita. Els pagesos catalans han passat de collir olives al novembre i desembre a fer-ho en màniga curta a l'octubre. El més dur són les onades de calor del maig i juny: "En el moment de la floració hem arribat a pics de calor de 35 graus a l'ombra i això ha cremat les flors. No poden tirar endavant". La situació no és millor a l'hivern, un altre moment clau en la generació de l'oli. Els rendiments de les olives són més baixos perquè amb les calorades de finals d'estiu i principis de tardor, els arbres generen molt menys oli. Abans, amb cinc quilos d'olives es feia un litre d'oli; ara, el rendiment mitjà ha passat del 20 al 17 per cent i calen sis quilos per obtenir la mateixa quantitat. La qualitat de l'oli també es veu afectada per les altes temperatures en època de collita (Montse Poblet) Al Cogul, a les Garrigues, el cultiu de l'olivera és intensiu i, des de fa un parell d'anys, amb reg. Tot i això, Gerard Camps, gerent de la cooperativa del poble, explica que la falta de fred en el període de collita està repercutint en la qualitat del producte: "Abans, a l'octubre, feia fresqueta, i ara arribem als 30 graus. Amb calor no pots fer un oli bo: fas un oli normal, perquè les altes temperatures fan baixar els fruitats, el verd". A Reus, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària té un laboratori on es treballa amb el present i el futur de l'olivera. Agustí Romero subratlla la inviabilitat d'algunes zones, com les Garrigues, si no se'ls pot garantir el reg, i fins i tot de desplaçament de cultius a zones més fredes: "Les zones del pre-Pirineu, del Pallars, hi havia algunes valls on l'olivera s'havia mantingut tot i que eren zones molt fredes per aquesta espècie i ara s'estant plantejant fer noves plantacions". Fins ara, en la tria de les varietats, ha pesat la productivitat i qualitat. Ara pagesos i científics també hi han introduït criteris climàtics, tot i que amb l'olivera el canvi no és ni ràpid ni fàcil.