Les subvencions dels Fons Next Generation per la instal·lació de plaques solars d'autoconsum es van obrir el desembre del 2021 i fins ara s'han atorgat uns 36.000 expedients, per un valor de 261 milions. Però atorgat no vol dir pagat; només han rebut els diners 7.062 sol·licitants, xifra que equival a 38 milions d'euros, un 10% del total del pressupost dels ajuts, que és de 374 milions, segons dades de l'Institut Català de l'Energia avançades per "El Matí de Catalunya Ràdio".  L'èxit de la convocatòria va superar totes les previsions i la partida pressupostària s'ha hagut d'ampliar tres vegades per l'allau de sol·licituds que superaven el pressupost inicial, de 115 milions. Una vegada atorgada la sol·licitud, els usuaris han de superar encara el darrer tràmit, que consisteix a presentar els justificants de la instal·lació i rebre la validació final. Actualment, de les 36.000 sol·licituds atorgades no pagades, 20.360 ja han presentat la justificació, 7.062 s'han revisat i pagat i la resta de estan pendents de revisió per al seu atorgament.   Falta d'informació per als usuaris Un dels sol·licitants de l'ajut que pateix l'endarreriment del pagament és Toni Blázquez, que va instal·lar les plaques solars a casa seva el 2022 i encara no ha rebut la subvenció. "Vaig demanar les plaques solars el 2021, les van instal·lar el febrer del 2022 i mai he rebut el pagament. Han passat gairebé dos anys i no he rebut avisos, tampoc recordatoris que estic pendent de pagament".  Blázquez lamenta també la falta d'informació que tenen els usuaris que esperen rebre l'ajut. Assegura que el telèfon d'atenció a la ciutadania no està operatiu: "Si truques pengen i no t'atenen mai. No donen un bon servei. És una desinformació total i al web no surt res." L'Institut Català de l'Energia (ICAEN) defensa que "ben aviat" implementarà noves mesures per accelerar el ritme de tramitació d'expedients, tot i que no concreta quines. Recalquen també que han d'assegurar els requisits que demana la Unió Europea per atorgar les subvencions, que no són ràpids de tramitar. "Cal complir amb les bases establertes per superar la fiscalització que la UE farà d'aquests ajuts, que estan finançats amb fons europeus Next Generation." Al maig ja es va ampliar la plantilla de l'ICAEN destinada a desencallar aquest coll d'ampolla en una quarantena de persones. Tot i això, encara no posen data per acabar de pagar els expedients que falten.   Lentitud a l'hora de gastar els ajuts europeus La demora dels governs a l'hora de gastar els diners d'ajuts europeus és un tema recurrent. Ja abans de la pandèmia Brussel·les va cridar l'atenció a Espanya i Itàlia pel que anomena "capacitat d'absorció dels fons europeus", és a dir, la capacitat dels Estats de gastar els diners que la UE proporciona. Entre el 2014 i el 2020, Espanya va gastar un 64% dels diners europeus assignats, mentre que Alemanya i França superaven el 90%.  El setembre passat, el Tribunal Europeu de Comptes va dir que s'havia avançat en l'absorció dels ajuts gràcies a mesures adoptades per la Comissió Europea i pels estats membres. Malgrat això, va llançar un nou avís: assegurava que persistien "riscos relatius a la finalització de les mesures" i, per tant, que els objectius del pla de recuperació no es completin.