- Com esteu? Com és el dia a dia dels presos polítics des que es va suspendre el tercer grau i el 100.2? Hem viscut moments durs d'aïllament després que el Suprem suspengués el tercer grau. És el que pretenien amb aquesta decisió, afegir més càstig a la condemna. Busquen la venjança. Hem estat molts i molts dies sense poder veure les famílies, que saben que és el més difícil, i moltes hores a les cel·les per la quarantena de la Covid. - Heu presentat juntament amb Marta Rovira el llibre "Tornarem a vèncer (i com ho farem)". Hi desgraneu l'estratègia del que els últims anys ERC ha anomenat "eixamplar la base". Concretem: quina majoria cal per poder fer la independència de Catalunya? No marquem un llindar concret, però és evident que, com més força siguem capaços d'acumular, més podrem avançar. Ningú que vulgui guanyar la llibertat del país, pot defensar que és millor ser menys que ser més. Hem de treballar per tenir més força social i a les urnes, perquè ens reforça en qualsevol de les vies que emprenguem. L'independentisme no ha superat mai encara el llindar del 50% dels vots en unes eleccions convencionals. És una necessitat tant portes enfora com portes endins, de legitimitat. I hem d'aconseguir superar aquesta fita de manera sostinguda en el temps. Sent una majoria continuarà sent difícil aconseguir l'objectiu, però sense ser-ho sabem avui que és impossible. - Dieu que per a l'independentisme és estratègic penetrar a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Com es fa? L'independentisme és divers i molt plural i avança a dues velocitats al conjunt del país. Hi ha zones on encara és lluny de l'hegemonia que ja ha assolit a Osona o Girona, per exemple. És fonamental treballar en aquestes zones i es fa esdevenint útil per a aquells ciutadans pensin el que pensin i demostrant que la independència és una eina per construir una societat millor. És el que està intentant Esquerra Republicana els darrers anys i ja està donant resultats. .- Si governar bé i per a tothom és la manera de fer créixer l'independentisme, s'ha governat bé, aquesta legislatura, a la Generalitat? S'ha governat per a tothom? Ha estat una legislatura marcada per la repressió de l'estat espanyol i de recuperació de les institucions usurpades amb el 155. Certament, no està sent una legislatura fàcil, però malgrat les circumstàncies sempre s'ha governat pensant en tothom i especialment per no deixar ningú enrere. Tres de cada quatre euros del pressupost invertits en polítiques socials, per exemple. .- En l'anàlisi dels encerts i els errors de la tardor del 2017, hi citeu l'amenaça de l'Estat en cas de fer efectiva la DUI i defensar-la. Els "morts al carrer" que Marta Rovira va citar en una entrevista a RAC1. Mentre l'Estat mantingui una amenaça d'aquest tipus, la via unilateral s'ha de descartar? No es pot descartar mai la via unilateral, mai. I no ho hem fet mai, malgrat que hi ha molt d'interès en fer-ho creure. Una altra cosa és que defensem enfortir-nos i preparar-nos millor abans de tornar-ho a intentar, perquè el que volem és guanyar la llibertat del país, no tornar-ho a intentar i prou. Hem de preparar-nos tant com puguem amb els aprenentatges de l'octubre del 2017 per garantir l'èxit. Però la desobediència civil i les accions unilaterals sempre han estat en els nostres plans com a opcions factibles. .- Fins al 2017 ERC apostava per la unilateralitat. El pragmatisme actual és una autoesmena? Esquerra Republicana només té un objectiu que és aconseguir la independència de Catalunya per construir un país millor, més just i més lliure. Aquí ningú s'ha autoesmenat de res, es va buscant en cada moment i en funció de nous aprenentatges quina és la millor via per avançar cap a l'objectiu de la independència. Sabem que no serà fàcil, però estem convençuts que avui el camí cap a la República catalana és ja irreversible. .- Parleu d'unitat estratègica. JxCat també parla sempre d'unitat. Però la realitat són xocs constants i retrets diaris, resumits en les estratègies del pragmatisme i la confrontació, respectivament. La manca d'unitat és la principal feblesa de l'independentisme ara mateix? La manca d'una estratègia conjunta i d'una diagnosi compartida de l'octubre del 2017 és una de les debilitats del moviment independentista. Nosaltres ho hem defensat sempre, fins i tot, quan se'ns feia xantatge amb la unitat electoral. I malgrat les declaracions públiques, i potser amb la boca petita, tothom acaba defensant el que deia Esquerra ja a finals del 2017. Cal seure i consensuar una estratègia compartida per seguir avançant. .- Us heu llegit els dos volums publicats per Carles Puigdemont, tal com us ha demanat la presidenta de l'ANC? ERC se sent atacada per JxCat, en relats com aquests? No entrarem en un espiral de declaracions i contradeclaracions. No podem entrar en un espiral de retrets, perquè no ajuda en res, no suma i només ens debilita com a moviment. Tothom té la seva versió dels fets, la seva veritat, i és molt legítim explicar-la. Nosaltres preferim mirar el passat amb vocació de futur, amb l'objectiu de treure'n aprenentatges i aplicar-los avui per guanyar. .- S'acosten eleccions, per la inhabilitació del president Torra. Heu descartat pactes amb el PSC, a qui identifiqueu com "l'adversari". Aleshores, com s'explica que a Madrid ERC sí que negociï investidures i pressupostos amb el PSOE? Efectivament, l'adversari a abatre és el PSC i no JxCat, ho hem defensat sempre. El nostre objectiu és anar-lo substituint especialment a l'àrea metropolitana on l'independentisme encara no és hegemònic. I ja l'hem guanyat a les darreres eleccions. Els acords que hi pugui haver amb el PSOE són estratègics per al país i per a l'independentisme. La taula de negociació, per exemple, és el reconeixement explícit per part de l'Estat que existeix un conflicte polític. .- L'independentisme vol parlar a la taula de diàleg d'amnistia i autodeterminació. La Moncloa, de moment, es planteja reformar el delicte de sedició. Pot ser un punt de trobada alternatiu a l'amnistia, la via Asens? Que presentin una proposta, fins avui només han parlat a través de la repressió, la prohibició i l'empresonament. La proposta catalana és molt clara: amnistia i autodeterminació, la de l'Estat avui és inexistent. .- I pel que fa a l'autodeterminació, que el PSOE també rebutja hi ha punt de trobada possible? Sabem que el referèndum pactat és el millor escenari, l'opció que genera més garanties i reconeixement internacional immediat. És també l'opció que concentra un dels grans consensos del nostre país. Però no som ingenus i sabem que l'estat espanyol no és el Regne Unit. Hem d'intentar el diàleg, forçar-lo, perquè si aconseguim que doni fruits serà un èxit, però ho hem de fer, també, perquè si fracassa ens haurem tornat a carregar de raons i legitimitat per tornar-ho a fer. .- Si no s'aconsegueix autodeterminació i amnistia, doncs, la taula de diàleg haurà fracassat? Què passa, llavors? La taula de negociació és el reconeixement explícit per part de l'estat espanyol que existeix un conflicte polític i ho fa a ulls de tot el món. És un èxit en si mateix, que evidentment ha d'anar més enllà. Hem aconseguit la foto, ara hem de passar als fets. Hi ho hem de fer ja. L'Estat s'ha de moure i l'independentisme s'ha de continuar preparant en paral·lel per a altres escenaris. Ho hem dit diverses vegades, la paciència no és infinita. .- El govern espanyol diu que la setmana vinent començaran a estudiar els indults que diversos agents han demanat per a vosaltres. És una solució? L'acceptaria? Només hi ha una solució per acabar amb la causa, que és l'amnistia. L'Estat ha de ser capaç de tornar a la política un conflicte que és polític. La resta de mesures són parcials i no són la solució. Si ens donessin l'indult, què passaria amb tota la gent que hi ha darrere nostre? Hi ha milers de persones més acusades de posar i defensar les urnes. No volem una solució per a nosaltres i prou. Cal una solució global i això passa per l'amnistia i l'exercici de l'autodeterminació.