Oriol Mitjà i l'embolic de la hidroxicloroquina: "Les dades eren massa perfectes per ser creïbles"

Hidroxicloroquina, una de les paraules que més debat genera entre la comunitat científica en relació amb el coronavirus. Aquest medicament va omplir titulars a tot el món després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés que en prenia com a profilaxi contra la Covid-19, tot i les reticències dels experts pels seus efectes secundaris. La polèmica ha continuat. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va suspendre els assajos amb hidroxicloroquina després que un estudi publicat a la revista científica The Lancet assegurés que aquest fàrmac augmentava la mortalitat i el risc de malalties cardíaques. L'OMS ha fet marxa enrere perquè les conclusions de lestudi no eren correctes. Oriol Mitjà, expert en malalties infeccioses de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, afirma que l'error no ha estat de The Lancet, sinó dels autors de l'estudi i de les dades. Mitjà afirma que aquest fàrmac és un dels dos que s'han mostrat mínimament efectius contra la Covid-19. "De tots els fàrmacs que hi ha i que s'han analitzat al laboratori, més de 150, només n'hi ha dos que hagin funcionat una mica bé: el remdesivir i la cloroquina. Molta gent al nostre país ha estat tractada amb la cloroquina." I com s'expliquen els resultats de l'estudi i la decisió de l'OMS de suspendre temporalment els assajos? Per provar l'efectivitat d'un medicament contra una malaltia, ha explicat Mitjà, s'ha de fer un assaig clínic en què el metge controla el pacient i en fa un seguiment. El polèmic estudi està basat en la recollida automàtica de dades d'unes 100.000 persones ingressades a hospitals de tot el món. D'aquestes, 10.000 havien pres cloroquina i els autors asseguraven que el fàrmac doblava el risc de morir. Oriol Mitjà afirma que la metodologia de l'estudi fa que no serveixi per extreure una inferència causa-efecte; només per definir hipòtesis de treball. "És un estudi observacional. No es pot controlar si és que el metge pensava que el malalt estava més greu i, per tant, tenia més propensió a donar-li la cloroquina per curar-lo. Si hagués estat aquest el cas, el malalt més greu també té més tendència a tenir més mortalitat." Les publicacions científiques són fiables? Tot i el rebombori, Oriol Mitjà defensa els editors de revistes com The Lancet o The New England Journal of Medicine i manté que "l'errada va ser dels autors, no de les publicacions". Les sospites entre la comunitat científica va produir-se en la postpublicació: "Uns investigadors australians van començar a rascar i van veure que les dades no quadraven. Habitualment, la realitat no és perfecta, i aquestes dades semblaven perfectes." L'estudi català sobre la hidroxicloroquina Actualment al món hi ha un centenar d'estudis que exploren l'efectivitat d'aquest fàrmac com a profilaxi i com a tractament contra el coronavirus. Un d'ells és el liderat per Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet. L'estudi ja està acabat i les conclusions estan a l'espera de revisió externa, precisament, perquè els resultats tinguin totes les garanties. El risc de rebrots S'han detectat nous casos de Covid-19 a Seròs, al Segrià, i un brot en un centre sociosanitari de Reus. Oriol Mitjà diu que és completament normal. "No hi ha cap raó que ens faci pensar que no pugui continuar havent-hi rebrots, bàsicament, perquè el virus continua present i continua sent transmissible." Mitjà ha remarcat la importància de portar mascareta, canviar els nostres patrons de contacte social i mantenir la distància. Hi ha altres factors que sembla que podrien disminuir la capacitat de trasmissió del virus: "Hi ha altres qüestions com els patrons climàtics o les radiacions ultraviolades que sembla que disminuiran la transmissibilitat. Després hi ha el fet que les persones som més fortes durant l'estiu i més dèbils per combatre les malalties durant l'hivern. A més, sembla que els casos que hi ha ara tenen menys càrrega viral." Oriol Mitjà creu que les coses van millor, però demana no abaixar la guàrdia: "Hi haurà nous brots i probablement, en un futur, ens tornarem a trobar en situacions delicades."

Oriol Mitjà i l'embolic de la hidroxicloroquina: "Les dades eren massa perfectes per ser creïbles"

L'investigador desmunta les incongruències de l'estudi que va aturar els assajos de l'OMS sobre el fàrmac i la Covid-19