La percepció que tenen els ciutadans sobre els impostos és que se'n paguen molts, més que a la resta de països avançats, que no paguen més els que tenen més, que es rep poc a canvi en serveis públics i que hi ha molt de frau i no es persegueix els que més evadeixen. Quants impostos paguem? La pressió fiscal a Espanya va ser el 2019 del 35% i va pujar fins al 37% el 2020, segons dades de l'oficina d'estadística comunitària, l'Eurostat. Això vol dir que, de cada 100 euros que es generen, Hisenda en recapta fins a 37. És molt o poc, si ens comparem amb la resta de països de la Unió Europea? Segons Alejandro Esteller, professor a la Universitat de Barcelona, la comparativa amb altres països posa en evidència que Espanya és a la banda baixa en pressió fiscal. " Espanya està per sota de la mitjana en pressió fiscal, que és del voltant del 40%. El 2019 es va situar en la posició 18 de 27. Al capdavant hi ha Dinamarca, on la pressió fiscal s'acosta al 46%. França és en segona posició. " Espanya està per sota de la mitjana de la zona euro i de la Unió Europa en pressió fiscal (Eurostat) Paguem molt o poc en relació amb els serveis públics que rebem? Si es mira la quantitat de recursos que es destinen al sector públic, paguem poc i rebem molt, segons Esteller. Una altra cosa és si són serveis de qualitat o si hi ha corrupció. " Paradoxalment, paguem poc i rebem molt. En termes del que es rep d'aquests impostos, s'estan fent passos importants, com amb la renda mínima, i tenim un estat del benestar que òbviament no està al nivell dels països nòrdics, però que és prou avançat en relació amb els pocs impostos que paguem. És clar que això també té una conseqüència en el dèficit públic." Les empreses consideren que paguen molts impostos Els empresaris consideren que paguen massa impostos, que la fiscalitat és complexa i que el sistema fiscal no facilita el compliment de les obligacions tributàries. Joan Maria Gimeno, assessor fiscal i president de la comissió economicofiscal de la patronal Pimec, lamenta que, a més de la pressió impositiva, l'empresariat té uns costos afegits de tramitació, i que "l'administració no hi ajuda". "És un sistema tributari ineficient, complex, i que canvia cada dos per tres. Alhora, hi ha altres costos per a les empreses, que podríem considerar costos fiscals, que són totes les despeses en gestió dels impostos, perquè l'han de fer els mateixos contribuents." I és en la tramitació dels impostos on hi ha la diferència principal amb la resta de països europeus, segons Gimeno. "L'IVA està totalment harmonitzat i amb renda i societats s'avança en aquesta línia. El que sí que hi ha a la resta de països és més simplificació de les obligacions tributàries, faciliten molt més la gestió dels tributs que no pas aquí." L'empresariat denuncia que paguen molts impostos i que el sistema fiscal és complex Però a més hi ha impostos com el de patrimoni, que considera totalment confiscatori i que no existeix a la majoria de països europeus; el de donacions i successions, que a Catalunya és especialment elevat segons Gimeno, o impostos municipals com l'IAE, que considera que perjudiquen l'emprenedoria perquè graven el fet de desenvolupar una activitat econòmica. Es poden apujar alguns impostos? Una de les vies per obtenir més ingressos públics és apujar impostos, una opció que d'entrada sempre genera rebuig però que molts ciutadans veurien bé si és per millorar els serveis públics. En aquest sentit, el professor Alejandro Esteller defensa que hi ha marge de maniobra amb l'IVA i es podria repartir millor el que s'ingressi de més. "La principal font de pèrdua d'ingressos de l'IVA no és el frau, sinó les exempcions i els tipus reduïts. Uns tipus baixos beneficien tant els pobres com els rics, traiem-lo i amb els diners que es recaptin fem un programa de rendes mínimes o una baixa per maternitat tan avançada com als països nòrdics. Ingressem coses que ara deixem d'ingressar per destinar la despesa pública d'una manera més afinada."   De fet, el grup d'experts que per encàrrec del Ministeri d'Hisenda ha estudiat durant gairebé un any per on hauria d'anar la reforma fiscal planteja repensar el tipus reduït d'IVA i avançar cap a un tipus únic. També proposa reduir deduccions i bonificacions fiscals d'impostos com l'IRPF. El comitè d'experts per a la reforma fiscal proposa eliminar deduccions i revisar els tipus d'IVA L'economia submergida és del 20% L'economia submergida és tota l'activitat econòmica que es fa sense que en quedi constància legal, sense cap tipus de contracte. El Gestha, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda, ha posat xifres al que representa sobre el total de l'economia, i, segons el secretari general, José María Mollinedo, almenys una part es converteix en frau fiscal. "De cada 100 euros de l'economia real n'hi ha 20 que no estan al circuit legal, i per tant no paguen impostos. És clar que hi  ha algunes activitats de l'economia submergida que no generarien mai el pagament d'impostos." El frau fiscal també surt de persones o empreses que directament no fan les declaracions d'impostos tot i tenir una activitat legal i declarada, o bé sí que les fan però després no paguen. El frau fiscal suposa 90.000 milions d'euros cada any, segons les dades de Gestha. Perquè ens en fem una idea, és més de dues vegades la despesa prevista als pressupostos de la Generalitat. Què es fa per investigar i detectar aquest frau? Els papers de Panamà, els papers de Pandora, la llista Falciani (la dels clients del banc suís HSBC) han posat en evidència qui són els grans defraudadors - la llista és llarga i tots els tenim al cap - que s'emporten els diners a paradisos fiscals per evitar pagar els impostos aquí. Des del sindicat de tècnics d'Hisenda asseguren que no es fa prou, que l'acció de control i inspecció de l'administració no es destina precisament al col·lectiu que més defrauda.   Al 80% de la plantilla el destinen a investigar els fraus que són més fàcils de trobar, com a la petita empresa, o el treballador que oblida una partida a la declaració. I només el 20% es destina a perseguir el frau de grans empreses i grans patrimonis, que són els responsables del 73% de l'evasió fiscal. Si no hi hagués frau fiscal, pujaria la recaptació i per tant, d'aquells 100 euros que es generen, en lloc de recaptar-se'n 37 en impostos se n'ingressarien més i la pressió fiscal s'acostaria més a la mitjana europea. Eslògan de la campanya de la renda de 1978 Alguns segur que recordeu aquesta ja mítica frase per conscienciar tothom de la importància de complir les obligacions tributàries. És clar que tots, tots, no som hisenda, ni aleshores ni ara.