El Tour de Sánchez arriba avui a l'etapa reina: Ana Rosa Quintana. La bèstia negra del "sanchisme", aquesta paraulota que s'ha convertit en un dels eixos de la campanya de cara a les eleccions del 23 de juliol.  En la seva jugada de tot o res, Pedro Sánchez ha començat una gira inaudita pels principals mitjans d'àmbit estatal. El País, la COPE, Jordi Évole, el Gran Wyoming, "El Hormiguero", la SER i ara Telecinco. Portava mesos sense concedir entrevistes. Segurament perquè la inèrcia del govern és un monstre succionador. Però també potser perquè estava convençut que no calia, que en l'exposició directa hi tenia més a perdre que en els missatges enllaunats. Ara que ha comprovat que el carrer se li escapa, que l'encanteri es desfà i que l'onada que el vol fora de La Moncloa és de les que fan por, ha decidit posar-se en promoció.  La del 23J està sent una campanya cruenta, de cara o creu. Encara que formalment no arrencarà fins divendres, fa temps que els principals candidats tenen presència diària als mitjans. Els electors els senten parlar gairebé a tota hora, a la ràdio, les televisions i els diaris. Fa temps que és molt més efectiu un titular de 15 segons en un gran mitjà, que no un míting de mitja hora en una capital de comarca. Encara que en realitat, "dir", el que seria "dir"... diuen ben poca cosa. Xerren i xerren, però diuen poc.  És una campanya de declaracions banals, de polarització també en els discursos, que es basen més en l'atac a l'altre, a buscar desmarcar-se del rival, que no pas en idees pròpies. Ho ha demostrat Alberto Núñez Feijóo aquests últims dies, defensant el valor de la "paraula" mentre la seva candidata a Extremadura s'empassa les seves pròpies, de paraules. Igual fa Pedro Sánchez citant constantment PP i Vox, advertint del que faran si governen, lamentant els atacs dels populars pels pactes amb ERC i Bildu: el llop que ve. Però sense explicar què farà si és ell qui continua al poder. No cal descuidar Santiago Abascal dient barbaritats i prometent (ell sí que és transparent en el que farà) tot el que pensa desballestar tan aviat com pugui. I a Yolanda Díaz cal anar a buscar-la, perquè pràcticament queda diluïda entre tant candidat alfa, amb promeses que són com bombolles de sabó: treballar menys i cobrar el mateix.   Avui, com dèiem, etapa reina per a Pedro Sánchez a Telecinco. En una campanya que, si fos el Tour, seria de bicis amb rodetes.