El debat permanent a l'estat espanyol sobre l'encaix territorial de les diferents nacionalitats que el conformen té un paral·lelisme evident a França amb l'estatus de Còrsega, el qual ha tornat a estar d'actualitat quan --aquest dimarts-- el president, Emmanuel Macron, ha proposat que sigui una autonomia. El cas, com aquí, resta per resoldre. I els condicionants històrics també hi tenen molt a veure.  L'illa va ser envaïda a finals del segle XVIII per França i Gènova, a través d'una aliança econòmica que els genovesos no van poder honorar. La conseqüència de l'impagament va ser la signatura del Tractat de Versalles, pel qual Gènova venia la seva part a París. D'aleshores ençà, bona part dels corsos se senten més propers a Itàlia que no pas a França.  Imatge del Tractat de Versalles Aquesta és la gènesi del moviment nacionalista cors. França va imposar govern i institucions després d'arrasar els corsos a la batalla de Ponte Nuovo sul Golo, el 1768. I la derrota independentista no va comportar només la fi de l'estat cors, sinó també la repressió francesa i l'exili massiu. Entre els represaliats s'hi comptava el pare de la nació corsa, Pasquale Paoli. El secretari de Paoli, per cert, es va quedar a Ajaccio per organitzar la resistència i es deia Carlo Maria Bonaparte, pare de Napoleó.  La revifada del nacionalisme cors  A la dècada dels 70 el moviment independentista cors va recórrer a la lluita armada per reivindicar els seus objectius. El Front d'Alliberament Nacional de Còrsega reclamava el dret a l'autodeterminació, a més de defensar elements identitaris de la cultura corsa, com la llengua o les institucions històriques, abolides per França.  Una reivindicació que va fer eclosió el 2017. Va ser llavors quan els sobiranistes corsos van guanyar rotundament en les eleccions legislatives. La llista Pè a Corsica va obtenir més del 56% dels vots a l'assemblea regional i París li va veure les orelles al llop. L'altre element que ajuda a entendre que París es plantegi una autonomia reduïda per a l'illa ens remet a la mort, el 2022, d'Yvan Colonna. Al líder nacionalista cors el van assassinar a la presó, on complia condemna per l'assassinat del prefecte de l'illa, Claude Érignac. La seva mort va desfermar un clam popular contra la metròpoli, acusada de no protegir Colonna.  Enterrament d'Yvan Colonna a Ajaccio (Reuters) El president francès, Emmanuel Macron, va entendre llavors que calia allargar la mà. Es va presentar a Còrsega i --tot apel·lant a la calma-- va instar a trobar una sortida negociada que pacifiqués el carrer i que cabés en la legislació francesa. A allò se li va dir la "pax corsicana".  Ara, Macron ha fet un pas més en aquest sentit i ha promogut una autonomia descafeïnada per a l'illa que --deia-- ni vagi contra l'estat ni passi sense l'estat. Una proposta que, si bé es queda curta per als nacionalistes hereus de la derrota de Ponte Nuovo sul Golo del 1768, supera l'actual estatus de col·lectivitat que té l'illa, però només lleument al de les regions continentals franceses.