Tot el que forma el nostre cos, la cadira on seiem, la pantalla on llegim, el planeta, ha estat cuinat dins el cor de les estrelles. Ens ho ha explicat el divulgador científic Joan Anton Català a la seva secció "La Terra és plana" d'El suplement. És la mort de les estrelles la que permet la vida. Un fet meravellós i extraordinari que Català resumeix en 5 punts clau. "Vivim de préstec. Àtoms prestats pels astres que han mort perquè nosaltres tinguem vida."   1. Comencem pel principi. Fa 13.800 milions d'anys, en el "big bang", es van formar només els dos elements químics més bàsics: l'hidrogen i l'heli, perquè l'univers es va expandir molt de pressa, i en aquest procés s'anava refredant. De seguida es va quedar sense prou temperatura per poder fabricar elements químics i l'univers primitiu va quedar constituït per un 75% d'hidrogen i un 25% d'heli.   2. Però a l'univers hi ha molts més elements. Només cal mirar la taula periòdica. La recepta per "cuinar" un nadó, posem per cas, de 3,5 kg de pes, necessita molt més que heli i hidrogen.   Ingredients: 1,8 kg d'oxigen, 700 grams de carboni, 300 grams d'hidrogen, 77 grams de nitrogen, 43 grams de calci, 34 grams de fòsfor, 4 grams de potassi, 4 grams de sofre, 4 grams de sodi, 4 grams de clor i quantitats menors de magnesi, ferro, fluor, zinc, silici, rubidi, estronci... Remenaríem la mescla durant uns 3.800 milions d'anys, a foc lent, i vet aquí que tindríem un humà petitó.     3. D'on surten la resta d'elements que constitueixen el nostre món i tot l'univers? La natura va haver de crear fàbriques per manufacturar els elements químics necessaris. I aquestes fàbriques són les estrelles. Són immenses boles bàsicament d'hidrogen i heli comprimides per la gravetat, pel seu propi pes. Neixen dins grans núvols que anomenem nebuloses, i la gravetat va ajuntant a poc a poc el gas fred i fent que caigui cap a l'interior, cap al centre. Perquè aquesta estrella pugui fabricar elements, ha de poder dur a terme la fusió nuclear a un ritme brutal. "Estem formats de residus, de restes d'aquestes impureses que embruten l'univers. El carboni de les nostres cèl·lules, l'oxigen que respirem, el nitrogen dels nostres aminoàcids, fins i tot el ferro de cada gota d'hemoglobina. Tot, absolutament tot, excepte l'hidrogen, creat per les estrelles." 4. La mort de les estrelles. I què passa quan l'estrella ja no pot engegar més reaccions nuclears? El Sol, la nostra estrella, un dia ja no podrà engegar més reaccions nuclears, i morirà com una nana blanca, que deixarà escapar cap a l'espai el material que ha fabricat durant els seus 10.000 milions d'anys de vida. Entre aquest material, el carboni, tan fonamental per fer-nos.   Les estrelles supernoves moren en forma de grans explosions i així alliberen tot el que han cuinat durant milions d'anys: carboni, oxigen, ferro. Sobretot, és en el moment de l'explosió, a milers de milions de graus, que es formen un munt d'elements químics més, com el sofre, el clor, el fòsfor, el sodi, el potassi. La natura disposa d'altres mecanismes per completar tota la taula periòdica dels elements químics. 5. Estem formats de residus. De restes d'aquestes impureses que embruten l'univers. El carboni de les nostres cèl·lules, l'oxigen que respirem, el nitrogen dels nostres aminoàcids, fins i tot el ferro de cada gota d'hemoglobina. Tot, absolutament tot, excepte l'hidrogen, creat per les estrelles. Vivim de préstec. Àtoms prestats pels astres que han mort perquè nosaltres tinguem vida.