Durant els confinaments hi va haver algunes veus apocalíptiques que deien que el turisme ja no tornaria a ser mai més el mateix. Doncs la veritat és que si no és el mateix, s'assembla bastant a com era. Aquest cap de setmana 13 macrocreuers han passat pel port de Barcelona. Entre ells el més gran del món, que pot portar ell solet gairebé 10.000 persones. Dos anys de pandèmia és molt poc temps per canviar la mentalitat de la gent. Tan bon punt s'han obert les fronteres, la gent ha tornat a viatjar i Barcelona és un dels cinc destins europeus imbatibles. Mentre hi hagi ports, aeroports i carreteres, els viatgers de tot el món voldran venir perquè la visita s'ho val. Imatge d'arxiu de la platja del Bogatell (ACN) Acceptat això, i tenint en compte que hi ha moltíssima gent que viu del turisme, cal trobar un equilibri entre l'activitat econòmica, la convivència amb els veïns, el respecte pel medi ambient... això ho hem sentit mil vegades i ha sigut tema de mil debats però no s'acaba de trobar la manera de fer-ho. Per això aquest cap de setmana m'ha cridat molt l'atenció la notícia que els restauradors estan tenint moltíssimes dificultats per trobar cambrers i cuiners. I la raó principal és perquè cada cop hi ha menys gent disposada a fer jornades inacabables, caps de setmana i festius inclosos, sense opció per a la conciliació familiar i per un sou precari. I mira, potser ha començat a canviar alguna cosa i potser l'equilibri i la racionalització del sector vindrà de baix a dalt, que és com comencen els canvis.