Perdre temps i diners: els ajuntaments petits queden fora dels fons europeus

Centenars de petits pobles, la majoria de Lleida, estan en peu de guerra contra el govern espanyol pels ajuts europeus, els Next Generation.

La partida d'aquests fons destinada a projectes d'eficiència energètica es van tancar fa temps, i 335 petits pobles n'han quedat fora, ja que s'han acabat els diners abans que el termini de presentació dels projectes.

Uns projectes que van continuar sobre la taula, perquè ningú els va avisar que ja no hi havia calers. Els petits ajuntaments han perdut temps i diners, i, a sobre, s'han quedat sense els fons.  

Problema doble

El primer: la partida destinada a projectes d'estalvi energètic per a pobles de menys de 5.000 habitants, tot i que s'ha ampliat fins a tres vegades, tenia un pressupost insuficient per a tots els ajuntaments que s'hi presentaven. I a sobre, es van seleccionar els projectes per ordre d'arribada, fet que en dos mesos va deixar fora els consistoris petits, amb menys recursos per presentar tota la paperassa.

Catalunya és la comunitat on més projectes s'han denegat, fins a 335, la meitat dels quals els han presentat municipis lleidatans, uns 174 projectes descartats. Ho ha explicat l'alcalde de Torrebesses, Mario Urrea:

"Tots els projectes que van entrar des del 3 de gener de l'any passat en endavant, fins a finals d'any, han quedat denegats. S'ha acabat la subvenció."

I el segon problema: que ningú els va avisar, i, per tant, els Ajuntaments van continuar endavant destinant entre 10.000 i 15.000 euros per projecte... un projecte que naixia mort, ja mai podria ser aprovat i encara menys finançat per fer-se.

L'alcaldessa de la Vall de Boí, Sonia Bruguera, està molt amoïnada: 

"Rebre aquesta notícia al final... Hem gastat temps, diners, esforços i tot per a res, és feina perduda. Haurien d'haver avisat que el pressupost ja s'havia acabat dos mesos després de començar. Caldria més transparència, més comunicació; si ho haguéssim sabut abans ens hauríem dedicat a altres projectes que sí que podien rebre subvenció."

També des de Llardecans, al Segrià, denuncien que pràcticament se'ls van garantir uns ajuts de 800.000 euros per fer diverses millores -com renovar l'enllumenat, fer un carril bici o substituir vehicles de gasoil per dièsel- que, finalment, han estat denegats, com lamenta el tinent d'alcaldia Josep Mateu:

"Estem molt decebuts. Vam fer reunions en què des del govern espanyol ens van dir que tirarien endavant, que era gairebé segur que ens els donaven, i no han arribat."

La majoria d'alcaldes carreguen tant pel contingut com per les formes. La notícia els ha agafat a contrapeu, diuen, i es troben "desemparats, sense pressupost i sense temps de reacció".

Davant d'aquesta situació, la conselleria d'Acció Climàtica torna a demanar "tenir més poder de decisió" sobre aquestes convocatòries, tant per assegurar que els fons arriben a Catalunya com per fixar els requisits d'assignació.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, recorda que "es va assessorar els municipis i consells comarcals sobre com presentar els projectes de millora energètica, amb la garantia pública del govern que els fons europeus s'ampliarien el que fos necessari per cobrir totes les necessitats".

Madrid es justifica

Des de l'executiu espanyol, justifiquen el no haver avisat perquè "el pressupost s'ha ampliat fins a tres vegades", per tant, expliquen que no estaven del tot fora de la possibilitat de rebre els diners. Ara sí que el delegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín ja admet que no hi ha volta de full: 

"És gairebé del tot segur que no hi haurà més ampliació de pressupost. Per tant, els projectes que no hi han entrat no crec que tirin endavant."

Des dels municipis afectats reclamen que les properes ajudes s'atorguin per criteris tècnics i no per ordre de presentació, i ja busquen noves fonts de finançament per tirar endavant els projectes. Admeten, però, que els serà "molt i molt complicat".

Falta execució

Mentrestant, la Cambra de Comerç de Barcelona ha picat la cresta tant a l'Estat com al govern, i els demana que accelerin la posada en marxa dels fons europeus.

Segons dades de l'entitat, cap dels dos se salva: l'Estat va executar el 49% dels fons europeus fins a l'octubre, i només ha destinat el 14,3% de les transferències a Catalunya. La Cambra adverteix també que la Generalitat tan sols posa en marxa el 50,8% dels recursos transferits en dos anys, i demana que ho corregeixi.