Durant el cap de setmana dels dies 25, 26 i 27 d'abril hem gaudit de la 5a edició de Firhàbitat, la fira de la bioconstrucció i l'eficiència energètica, que cada any per aquestes dates es celebra a Avià, al Berguedà. En el context de la fira s'ha celebrat també la 2a edició dels Premis de Bioconstrucció de Catalunya i en aquest pòdcast conversem amb els guanyadors.
L'agenda d'arquitectura d'aquest mes de maig ve marcada per dos esdeveniments molt importants: El Saló Construmat, que s'inaugura el 20 de maig i, 10 dies abans, la Biennal d'Arquitectura de Venècia. De tots dos us parlarem a fons en la pròxima edició mensual del Perspectiva, que publicarem divendres, 16 de maig, a la nostra web https://www.catradio.cat/perspectiva. Avui mirem el calendari de la primera quinzena del mes i us seleccionem altres esdeveniments no menys importants: Les tertúlies, d'una banda, amb les Converses DesenFADades d'ArquinFAD i el Cities Connection project; el 8è Congrés d'Arquitectura i Salut del COAC, les festes i setmanes d'arquitectura a Barcelona, i una exposició a Girona: "Rafael Masó. Arquitectura Industrial".
Aquest mes d'abril la UPC ha presentat una iniciativa que ja fa força temps que s'estava cuinant i que respon des de l'acadèmia a una realitat establerta i assumida ja en molts despatxos d'arquitectura d'aquest país: que l'arquitectura no és només cosa d'arquitectes i que la interacció entre disciplines ja no és només aconsellable sinó imprescindible, i a més també desenvolupada en molts àmbits de la mateixa UPC però de manera fragmentada. Es tracta de l'Institut de Recerca Interdisciplinari en Arquitectura, IRIA, i des d'aquest nou espai es promourà l'activitat de recerca, innovació i transferència de coneixement en arquitectura, urbanisme i edificació. En parlem amb el seu director, el catedràtic i arquitecte Albert Peñín.
L'accés a un habitatge digne fa temps que és una utopia per a molts ciutadans catalans. La qüestió és quants són aquests "molts". Estem parlant d'una majoria? Afecta només uns determinats sectors de la societat, com els immigrants, o algunes franges d'edat determinades? És només a les grans ciutats o també passa als pobles i a les ciutats petites i mitjanes? Avui al "Perspectiva" ens fem ressò de dos espais on es dibuixa el mapa present de la situació. El primer és a Palo Alto, al districte de Sant Martí, on els propers dies 7, 8 i 9 de maig té lloc la quarta edició del Fòrum d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. El segon espai el promou el col·lectiu dels arquitectes sèniors de Catalunya, Sènior/a, que convoquen a la seu del COAC de Barcelona el cicle "Habitació pròpia", un seguit de trobades, amb enunciats concrets sobre la taula, que van començar el 7 d'abril i cada mes d'aquest any, fins al desembre, tindran un nou episodi.
Des del divendres 25 d'abril fins al diumenge 27, us recomanen que visiteu la 5a edició de Firhàbitat, la fira de la bioconstrucció i l'eficiència energètica, que cada any per aquestes dates es celebra a Avià, al Berguedà. Us n'expliquem tots els detalls amb la seva directora, Rosa Prat.
Fins al 23 de maig, el Congrés Mundial d'Arquitectes de la UIA Barcelona 2026 té oberta la convocatòria de propostes de participació en l'extens programa que desplegarà l'exploració d'innovacions i tranformacions per afrontar els reptes d'aquest segle XXI i que formaran part del congrés amb el títol "Becoming. Architectures for a planet in Transition". A banda d'aquest Open Call, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya de Barcelona s'hi ha presentat oficialment el congrés i ja ens han avançat un munt de detalls sobre les seus i els esdeveniments que es programaran. Us ho expliquem en aquest pòdcast amb una de les membres del comissariat: l'arquitecta Mariona Benedito.
A tocar de la diada de Sant Jordi i tot repassant les novetats editorials d'arquitectura, al programa d'avui ens visita l'arquitecta Anna Bofill Levi amb el seu nou llibre, "Hacia la ecomorfología. Entre la utopía y la realidad". El llibre és nou d'aquest any, però els textos són "gran reserva", ja que han estat 50 anys curosament endreçats al seu arxiu personal. En llegir-los, descobrim les maneres de crear i projectar al legendari Taller d'Arquitectura d'aquells gloriosos anys 70 del segle passat, d'on van sortir espais tan emblemàtics com el Barri Gaudí de Reus, la Ciutat en l'Espai, el Walden 7 de Sant Just Desvern o la Petite Cathédral; les beceroles de l'arquitectura modular tal com la coneixem avui, però també un munt de conceptes sobre l'habitabilitat i la dimensió humana de l'arquitectura que no és que hagin envellit bé, és que directament no han envellit, perquè són absolutament vigents i amb un llarg recorregut encara per recórrer.
Novetats editorials d'arquitectura al "Perspectiva". Avui ens visita l'arquitecta Ana García i amb ella parlem del seu nou i primer llibre: "Cara vista". Autobiografia, però no ben bé. Història ficcionada però amb personatges reals i perfectament identificables. Amb un bri d'indignació que entre línies deriva en un assaig de reflexions sobre les emocions a través de les cases arquetípiques que anem habitant al llarg de les nostres vides.
Ens interessem per un episodi estrany i curiós de la vida d'Antoni Gaudí que resulta imprescindible per entendre la Sagrada Família o la colònia Güell. Durant dos anys, entre el 1892 i el 1893, va estar projectant el que havia de ser la catedral del cristianisme més gran que s'hauria construït mai a l'Àfrica islàmica i que ell, en alguns moments de la seva maduresa, va arribar a descriure com el projecte de la seva vida. Tot plegat es recull al llibre que avui us comentem amb els autors, Concepció Peig i Manuel Arenas. El títol és força explícit: "Gaudí a Tànger. Projecte de les missions catòliques de l'Àfrica (1892-1893)", un projecte que mai es va arribar a fer i no gaire estudiat. Ells, però, han compilat i analitzat tota la documentació que se'n conserva, l'han redibuixat, fins i tot, i han descobert recursos constructius i tècniques que ni el mateix Gaudí va arribar a posar mai en pràctica. De fet, les torres de la Sagrada Família són una adaptació d'aquest projecte.
Avui a la biblioteca de l'arquitecte tenim tres novetats editorials d'arquitectura, totes publicades per Puente Editores. Les dues primeres són edicions de butxaca, obres de Pol Esteve Castelló i David H. Falagán, respectivament: "Arquitecturas peligrosas" i "Periferias y vivienda difusa", textos molt inspiradors que graten en la condició humana dins dels espais per a la intimitat. La tercera conté escriptures sagrades: una edició acrítica i completa dels textos que es conserven de Mies van der Rohe, cristalls purs sense afegitons de tercers que ens connecten directament amb el gran mestre de l'arquitectura moderna. Com sempre, us els comentem amb el nostre prescriptor literari habitual, l'arquitecte i director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, Marc Longaron.
Cites durant les primeres setmanes d'abril, com "Arq&Verd" a l'Eco Hub de Cabrera de Mar, al Maresme, el tercer concurs internacional de vídeo "Música X Arquitectura" que convoca 48H Open House Barcelona o l'edició 2025 del cicle "Foros" que organitza l'escola d'arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Us parlem de diverses exposicions en curs però us en destaquem una: "Es fan plànols. Emili Donato", una producció del Centre Obert d'Arquitectura que s'ha inaugurat aquest mes a la seu del COAC a Barcelona.
Avui al "Perspectiva" ens visita l'arquitecte Oriol Roselló. Amb ell parlem del seu últim llibre, "Res surt del no-res", on recull la seva trajectòria professional vinculada al respecte per les tècniques constructives i els materials tradicionals, la bioconstrucció i l'arquitectura saludable i de quilòmetre zero. Té un marcat sentit biogràfic, però sobretot ens brinda un repàs del bo i millor dels seus projectes d'aquest segle vinculats a l'estudi que ell mateix va fundar, Bangolo Arquitectura. El llibre, però, guiat pel periodista Juan Jesús Aznar, gira al voltant d'un projecte molt particular que va marcar un abans i un després als més de 30 anys de trajectòria professional que acumula: la cúpula que corona l'àgora del Mas Marroch, un dels principals espais de creació culinària dels germans Roca.
A la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya podem trobar exposats els 77 projectes que opten als Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2025. El jurat encara ha de decidir els guanyadors per a cadascuna de les categories, però n'hi ha una, el Premi de l'Opinió, que depèn dels nostres vots. Ens ho explica l'arquitecta Sílvia Musquera, membre de l'equip de govern del COAC a Girona.
Ens visita el gran Octavi Mestre, un dels editors de la revista digital d'arquitectura T18. Amb ell descobrim els projectes que publiquen al seu número d'hivern del 2025, dedicat als joves arquitectes alemanys: des d'un curiós pàrquing a Stuttgart o uns pavellons en fusta per a les activitats extraescolars en un centre Waldorf fins a diversos edificis d'oficines, un agradable complex residencial entre canals o dos projectes de paisatge.
Últim episodi d'aquest periple que des del "Perspectiva" hem dedicat a "Les ciutats invisibles", d'Italo Calvino, guiats per l'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig. Avui és el torn d'una de les ciutats amagades. Com totes les ciutats del llibre, aquesta també té nom de dona: Teodora, una ciutat entestada a eliminar la competència de qualsevol espècie animal que destorbi els humans, fins i tot els bacteris n'acaben expulsats.
Avui ens fem ressò d'una iniciativa ciutadana europea que creiem molt important: House Europe. Es va posar en marxa l'1 de febrer i el seu propòsit és promoure la renovació i la transformació d'allò que ens envolta en comptes d'enderrocar-ho. Compta amb ambaixadors de gran prestigi, com els arquitectes Arno Brandlhuber, Anne Lacaton o Jean-Philippe Vassal. L'objectiu és aconseguir un milió de signatures de ciutadans europeus en un any, és a dir, fins a l'1 de febrer del 2026. Aquest és el requeriment imprescindible per instar l'aprovació de noves lleis a la UE des de la iniciativa ciutadana. La nova llei que proposen hauria de facilitar la renovació i transformació d'espais, perquè l'enderroc d'edificis existents està tan obsolet com els residus alimentaris, les proves amb animals o els plàstics d'un sol ús. Us ho expliquem amb Ivan Blasi, cap de comissariats de la Fundació Mies van der Rohe.
Avui, a la biblioteca de l'arquitecte, ens visita el paradissenyador Oscar Guayabero, que ha vingut, evidentment, (o no tan evidentment, perquè té barra lliure en aquest programa), per parlar del seu últim llibre: "Neutopías. Nuevas utopías y diseño de futuros". Neutopies, distopies, pornotopies i altres llocs inesperats ens esperen amb aquests llibres que tenim sobre la taula, com també és el cas de "Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en 'Playboy' durante la guerra fría", de Paul Beatriz Preciado.
Oberta la convocatòria per a la segona edició dels Premis de Bioconstrucció de Catalunya, que es convoquen amb motiu de Firhàbitat, la fira dedicada a la bioconstrucció, l'habitatge i els materials saludables, i les energies renovables i l'eficiència energètica aplicades al sector de la construcció i l'arquitectura. La fira tindrà lloc a Avià, al Berguedà, i enguany se celebrarà la cinquena edició els dies 25, 26 i 27 d'abril. Pel que fa als premis, la convocatòria finalitza el 24 de març a les tres de la tarda, i trobareu les bases i tots els detalls al web www.firhabitat.com. En aquest pòdcast us ho expliquem amb la presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC, Claudina Relat.
Després de molts anys i algunes temptatives que van resultar fallides, la Universitat Politècnica de Catalunya ha anunciat la imminent construcció d'un edifici molt desitjat i cridat a esdevenir una de les icones arquitectòniques del seu campus sud de la Diagonal: L'edifici L de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, l'ETSEIB. Preveuen que estigui acabat l'any 2028 i el projecte guanyador és una creació d'Eduard Gascón i Elies Rulls, de TAC arquitectes; Luis Alegre i Lluís Lloveras d'A&LL, i TYPSA amb la col·laboració de BBG i Ecopenta. Us n'expliquem els detalls acompanyats d'Eduard Gascón, cofundador de TAC Arquitectes.
Fins al 10 d'abril està oberta la convocatòria de propostes per a l'edició 2025 del Festival TAC!, el certamen itinerant per a la construcció d'un pavelló temporal en un espai urbà que convoca la Secretaria General d'Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana en col·laboració amb Fundació Arquia. Aquest any, el festival tindrà doble seu: Alacant i Las Palmas de Gran Canària. En descobrim tots els detalls en aquest pòdcast amb el director artístic del festival: l'arquitecte Javier Peña.
Obrim l'agenda per a la primera quinzena de març per destacar-vos els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona, que han tancat convocatòria. Els projectes els podem trobar exposats ara a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Girona. També destaquem les tertúlies d'arquitectura al Cafè de l'Òpera de Barcelona. Comencem, però, amb les cites habituals de cada mes de març en relació amb el Dia Internacional de les Dones i, de totes aquestes, les que proposen la Fundació Mies van der Rohe i el COAC, així com una exposició a la galeria Artur Ramon Art amb dues pioneres: L'artista tèxtil Dolors Oromí i la ceramista Madola.
Amb la nostra poeta de pedra picada, l'arquitecta Cristina Àlvarez Roig, continuem el nostre periple per "Les ciutats invisibles" d'Italo Calvino. Seguim amb el viatge que ja va arribant al final amb aquest penúltim capítol. Parlem del cel i les ciutats, d'entre les quals la Cristina ens ha triat Tecla, una ciutat en permanent construcció.
Ens trobem amb el periodista del 9 Nou de Vic Miquel Erra i el guia turístic, també de Vic, Xavier Cervera, ells són els autors d'una sèrie de reportatges publicats en aquest diari sota el titol "Terra de masies"; un recorregut detallat i farcit de dades molt interessants sobre les masies d'Osona, el Ripollès i el Moianès. Els reportatges s'han desenvolupat, fins ara, en dues etapes d'entregues setmanals que s'han anat publicant en paper i, estranyament, no estan disponibles a les xarxes ni a la web del 9 Nou, però és que fins i tot en paper no són fàcils de trobar. Amb aquests reportatges, però, han guanyat el premi 2024 al millor reportatge publicat a Catalunya que atorga l'APPEC, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.
Hem estat a Lloret de Mar, interessats per una nova residència per a gent gran que estan desenvolupant els arquitectes del despatx Ruiz-Larrea com a directors facultatius d'obra i és, o ho serà quan estigui acabat i fins que un altre edifici li tregui aquest honor, l'edifici d'entramat lleuger en fusta més alt de l'estat espanyol. L'hem visitat amb un dels arquitectes del despatx, Juan Carles García, perquè ara comencen a arribar els mòduls de fusta amb els quals s'enlairarà l'edifici en un temps rècord.
Dins la Biennal d'Arquitectura de Venècia d'aquest any 2025 i seleccionat al pavelló central, que porta per lema "Intelligens. Natural. Artificial. Collective", ens trobarem amb una gran maqueta de la futura seu de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya i centre d'innovació urbana, Barcelona Urban Tech Hub, projecte que neix al 22@. Sota el títol "IAAC: Prototyping the future", els arquitectes Vicent Guallart i Daniel Ibáñez presenten aquest projecte al món, un manifest arquitectònic que explora el paper de la intel·ligència col·lectiva en la creació d'espais d'innovació urbana a través de l'ús de biomaterials, de la industrialització i les estratègies d'autosuficiència. L'edifici està cridat a ser model de referència d'una arquitectura avançada i regenerativa. Us ho expliquem en aquest pòdcast amb Vicent Guallart.
Som a la Verneda, a la seu del TMDC, Taller per a la Materialització i Desenvolupament de (grans) Conceptes o, el que és el mateix, un espai col·laboratiu i compartit, el més gran d'Europa de les seves característiques, uns 5.000 m2 actualment, on tots els professionals que s'hi apleguen facturen, entre tots, al voltant dels dos milions d'euros anuals. Ara han de marxar d'aquí i estan buscant una nova ubicació, perquè aquestes naus estan afectades per un canvi a usos residencials i equipaments, i durant les properes setmanes enderrocaran una part del sector que ells ocupen. I la demolició total es farà en un termini màxim de dos anys més. Ens acompanya durant la visita el seu cofundador, el dissenyador industrial Pedro Perceval Pineda.
El 28 de febrer s'inaugura al Pavelló Mies van der Rohe de Montjuïc una exposició que no us podeu perdre i que duu el mateix títol d'un assaig de Virginia Wolf: "Una cambra pròpia". El paper de les dones en la història del disseny, particularment el disseny de mobiliari i petits objectes i, més concretament, de les dones pioneres d'aquestes disciplines durant el segle XX. Deu pioneres com Anni Albers, Eva Zeisel, Charlotte Perriand, Lina bo Bardi o Ainoa Aalto, cadascuna d'elles rellegida i reinterpretada per deu creadores i artistes catalanes actuals com Rosa Cortiella, Mago Hart, Inés Sistiaga o Laura Molina, seleccionades en col·laboració i a l'entorn de la galeria Il·lacions. Us ho expliquem amb la directora de la Fundació Mies van der Rohe, l'arquitecta Anna Ramos, i també el galerista Xavier Franquesa; Aleida Vilaplana, que és la comissària de l'exposició, i una de les artistes que hi participen, la ceramista Rosa Cortiella.
Avui el nostre prescriptor literari habitual, en Marc Longaron, director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, ens porta tres novetats editorials que posen de cap per avall alguns dels conceptes que teníem establerts sobre la història d'aquest país: El número 22 de la sèrie Long Books Collection d'AMAG Publishers, dedicat al centre social de Reus, de Josep Ferrando, David Recio i Xavier Gallego; "Ingenio Modernista. Origen, florecimiento y muerte de la arquitectura tabicada", d'Ignacio Paricio i Marc Cabello, i "Valldaura. Una història de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors. 1150-2025", de Robert Álvarez Masalias i Vicente Guallart Furió. Us els comentem en aquest pòdcast.
L'arquitecta ripollesa establerta a Vic Anna Pont ens va deixar el 18 de juliol. Amb només 48 anys, se la va emportar un càncer, i al llarg d'aquest any 2025 tindrem ocasió de recordar-la en diversos episodis, en realitat tal com hem fet en aquest programa des de l'any 2018, sempre fent-nos ressò del seu tarannà provocador, crític i inspirador. En aquest pòdcast fem això mateix, però ara amb l'arquitecte Jordi Comas, el seu company sentimental i soci al despatx d'arquitectura que tots dos van fundar a Vic, ja que en Jordi presenta, fins al 10 de març, una exposició que traça els punts en comú de les seves respectives obres artístiques: "De tres a vuit".