A tocar de la diada de Sant Jordi i tot repassant les novetats editorials d'arquitectura, al programa d'avui ens visita l'arquitecta Anna Bofill Levi amb el seu nou llibre, "Hacia la ecomorfología. Entre la utopía y la realidad". El llibre és nou d'aquest any, però els textos són "gran reserva", ja que han estat 50 anys curosament endreçats al seu arxiu personal. En llegir-los, descobrim les maneres de crear i projectar al legendari Taller d'Arquitectura d'aquells gloriosos anys 70 del segle passat, d'on van sortir espais tan emblemàtics com el Barri Gaudí de Reus, la Ciutat en l'Espai, el Walden 7 de Sant Just Desvern o la Petite Cathédral; les beceroles de l'arquitectura modular tal com la coneixem avui, però també un munt de conceptes sobre l'habitabilitat i la dimensió humana de l'arquitectura que no és que hagin envellit bé, és que directament no han envellit, perquè són absolutament vigents i amb un llarg recorregut encara per recórrer.
Novetats editorials d'arquitectura al "Perspectiva". Avui ens visita l'arquitecta Ana García i amb ella parlem del seu nou i primer llibre: "Cara vista". Autobiografia, però no ben bé. Història ficcionada però amb personatges reals i perfectament identificables. Amb un bri d'indignació que entre línies deriva en un assaig de reflexions sobre les emocions a través de les cases arquetípiques que anem habitant al llarg de les nostres vides.
Ens interessem per un episodi estrany i curiós de la vida d'Antoni Gaudí que resulta imprescindible per entendre la Sagrada Família o la colònia Güell. Durant dos anys, entre el 1892 i el 1893, va estar projectant el que havia de ser la catedral del cristianisme més gran que s'hauria construït mai a l'Àfrica islàmica i que ell, en alguns moments de la seva maduresa, va arribar a descriure com el projecte de la seva vida. Tot plegat es recull al llibre que avui us comentem amb els autors, Concepció Peig i Manuel Arenas. El títol és força explícit: "Gaudí a Tànger. Projecte de les missions catòliques de l'Àfrica (1892-1893)", un projecte que mai es va arribar a fer i no gaire estudiat. Ells, però, han compilat i analitzat tota la documentació que se'n conserva, l'han redibuixat, fins i tot, i han descobert recursos constructius i tècniques que ni el mateix Gaudí va arribar a posar mai en pràctica. De fet, les torres de la Sagrada Família són una adaptació d'aquest projecte.
Avui a la biblioteca de l'arquitecte tenim tres novetats editorials d'arquitectura, totes publicades per Puente Editores. Les dues primeres són edicions de butxaca, obres de Pol Esteve Castelló i David H. Falagán, respectivament: "Arquitecturas peligrosas" i "Periferias y vivienda difusa", textos molt inspiradors que graten en la condició humana dins dels espais per a la intimitat. La tercera conté escriptures sagrades: una edició acrítica i completa dels textos que es conserven de Mies van der Rohe, cristalls purs sense afegitons de tercers que ens connecten directament amb el gran mestre de l'arquitectura moderna. Com sempre, us els comentem amb el nostre prescriptor literari habitual, l'arquitecte i director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, Marc Longaron.
Avui al "Perspectiva" ens visita l'arquitecte Oriol Roselló. Amb ell parlem del seu últim llibre, "Res surt del no-res", on recull la seva trajectòria professional vinculada al respecte per les tècniques constructives i els materials tradicionals, la bioconstrucció i l'arquitectura saludable i de quilòmetre zero. Té un marcat sentit biogràfic, però sobretot ens brinda un repàs del bo i millor dels seus projectes d'aquest segle vinculats a l'estudi que ell mateix va fundar, Bangolo Arquitectura. El llibre, però, guiat pel periodista Juan Jesús Aznar, gira al voltant d'un projecte molt particular que va marcar un abans i un després als més de 30 anys de trajectòria professional que acumula: la cúpula que corona l'àgora del Mas Marroch, un dels principals espais de creació culinària dels germans Roca.
Ens visita el gran Octavi Mestre, un dels editors de la revista digital d'arquitectura T18. Amb ell descobrim els projectes que publiquen al seu número d'hivern del 2025, dedicat als joves arquitectes alemanys: des d'un curiós pàrquing a Stuttgart o uns pavellons en fusta per a les activitats extraescolars en un centre Waldorf fins a diversos edificis d'oficines, un agradable complex residencial entre canals o dos projectes de paisatge.
Últim episodi d'aquest periple que des del "Perspectiva" hem dedicat a "Les ciutats invisibles", d'Italo Calvino, guiats per l'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig. Avui és el torn d'una de les ciutats amagades. Com totes les ciutats del llibre, aquesta també té nom de dona: Teodora, una ciutat entestada a eliminar la competència de qualsevol espècie animal que destorbi els humans, fins i tot els bacteris n'acaben expulsats.
Avui, a la biblioteca de l'arquitecte, ens visita el paradissenyador Oscar Guayabero, que ha vingut, evidentment, (o no tan evidentment, perquè té barra lliure en aquest programa), per parlar del seu últim llibre: "Neutopías. Nuevas utopías y diseño de futuros". Neutopies, distopies, pornotopies i altres llocs inesperats ens esperen amb aquests llibres que tenim sobre la taula, com també és el cas de "Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en 'Playboy' durante la guerra fría", de Paul Beatriz Preciado.
Amb la nostra poeta de pedra picada, l'arquitecta Cristina Àlvarez Roig, continuem el nostre periple per "Les ciutats invisibles" d'Italo Calvino. Seguim amb el viatge que ja va arribant al final amb aquest penúltim capítol. Parlem del cel i les ciutats, d'entre les quals la Cristina ens ha triat Tecla, una ciutat en permanent construcció.
Avui el nostre prescriptor literari habitual, en Marc Longaron, director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, ens porta tres novetats editorials que posen de cap per avall alguns dels conceptes que teníem establerts sobre la història d'aquest país: El número 22 de la sèrie Long Books Collection d'AMAG Publishers, dedicat al centre social de Reus, de Josep Ferrando, David Recio i Xavier Gallego; "Ingenio Modernista. Origen, florecimiento y muerte de la arquitectura tabicada", d'Ignacio Paricio i Marc Cabello, i "Valldaura. Una història de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors. 1150-2025", de Robert Álvarez Masalias i Vicente Guallart Furió. Us els comentem en aquest pòdcast.
Les cituats a la literatura, espai que vam començar al París del segle XIX amb la nostra poeta de pedra picada, l'arquitecta Cristina Àlvarez Roig, i Charles Baudelaire. Avui seguim a París però ja a la primera meitat del segle XX i des de la retina de Walter Benjamin. Tan inspiradors són els seus textos sobre la ciutat de la llum que hem decidit publicar un segon capítol. De moment, vet aquí la primera entrega, a la qual també ens acompanya el poeta i editor Israel Clarà.
Old Tjikko, una pícea noruega de més de 9.500 anys d'antiguitat, és la model d'un llibre de fotografia molt especial de Nicolai Howalt. Us en parlem en aquest pòdcast amb Marc Longaron, director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell i el nostre prescriptor literari habitual. També tenim sobre la taula "Jocs a l'ombra", el catàleg de l'exposició amb el mateix nom sobre l'arquitecte Manuel Valls Vergés, que es pot visitar al Centre Obert d'Arquitectura fins al 23 de febrer de 2025. Per acabar d'arrodonir la tria d'avui, una reedició de luxe: "Barcelona 60's. Habitatge i Ciutat", amb textos de Jordi Badia, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, Stephen Bates, Alberto Campo Baeza, Pere Joan Ravellat, Marta Peris, Pablo Roel, Carles Enrich i Xavier Ros Majó, però per a aquesta reedició, a més, una impagable addenda de fotografies del gran Francesc Català-Roca!
Celebrem que des de l'octubre del 2024 tenim la primera llibreria especialitzada en disseny de Catalunya: la DShop, al Disseny Hub de Barcelona. En parlem amb Marc Longaron, director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, que han estat els encarregats de dur a terme el projecte. Com sempre, amb en Marc, us seleccionem algunes de les novetats editorials que els arriben a la cooperativa. Avui, "Esglésies d'Eivissa i Formentera", d'Elías Torres; el catàleg de l'exposició "100 objectes d'IKEA que ens hagués agradat tenir a Vinçon", de Juli Capella, i un petit opuscle per a arquitectes massoquistes: "Los siete pecados capitales de los arquitectos", de Robert Adam.