L'exposició immersiva recrea "Les aventures de Pinotxo", de Carlo Collodi, amb elements multimèdia i tradicionals per portar al visitant a la Toscana del segle XIX, amb un recorregut emotiu, inspirador i màgic sobre la història i els valors de l'emblemàtic titella i el seu nas. Instal·lada al Poble Espanyol de Barcelona, s'hi exposen esbossos inspirats en les primeres il·lustracions i s'hi fan projeccions multimèdia amb ambientació, sons i imatges. El visitant hi trobarà dissenys de vestuaris originals i una gran sala immersiva de 120 m² per reviure les aventures de Pinotxo i els altres personatges, com Gepetto o el Grill que és la veu de la consciència. Al darrere de "Pinocchio 3D" hi ha Medartec, una productora italiana especialitzada en experiències culturals immersives, com "Michelangelo 3D" o "Leonardo da Vinci 3D" (ACN) Segons el director de l'exposició, Pol Noya, alguns dels valors que planteja l'obra de Collodi eren trencadors per l'imaginari de l'època: Crec que Pinotxo ja es va escriure des d'una perspectiva diferent, Gepetto fa una figura més materna i la fada fa una figura més paterna, de càstig, i això trencava amb els rols de gènere de fa 140 anys. La mostra immersiva sobre Pinotxo i el seu món és l'última adaptació d'un conte universal que ja forma part del nostre imaginari col·lectiu. Per això és ideal per atraure espectadors de totes les edats, com apunta Noya: Agradarà als més petits de casa perquè no deuen haver vist una exposició similar i no coneixen la història de Pinotxo explicada d'una manera tan especial, i agradarà molt als adults que ja coneixen la història des de petits i hi estan vinculats d'una manera personal. Els emocionarà poder reviure la història d'una manera tan diferent. "Pinocchio 3D" se suma a l'auge de les experiències immersives i coincideix a Barcelona amb altres exposicions virtuals molt exitoses. Sorolla, immersos en la llum "Sorolla, una nova dimensió" és un viatge didàctic i interactiu per la vida i l'obra del pintor valencià Joaquim Sorolla, amb les tecnologies expositives d'última generació. Projeccions en 360 graus, instal·lacions fetes amb intel·ligència artificial, ulleres de realitat virtual... La mostra és obra de l'estudi barceloní Layers of Reality i ja s'ha vist amb èxit a València (ACN/Guillem Roset) El punt àlgid és la sala immersiva, amb una projecció que treu el màxim partit a la llum i al color dels quadres. Artur Duart, comissari de la mostra, defensa que la tecnologia és una gran aliada de l'obra: La lluminositat de les pintures no perd. Hi ha pintures de Sorolla que estan ben conservades i quan les veus és fantàstic, però d'altres que no. Aquí, això es pot corregir i recuperar la intencionalitat pròpia de Sorolla.   Al final, el visitant acaba entrant dins els seus quadres i es pot passejar entre tarongers fins a arribar a la platja de la Malva-rosa, gràcies a la realitat virtual. Duart explica els mecanismes que es fan servir per aconseguir-ho: Nosaltres parlem de realitat expandida: hi ha una sèrie d'eines, que estan evolucionant, però que ja utilitzem en projectes com aquest, com la realitat immersiva, la realitat virtual o les projeccions de gran format. També utilitzem la intel·ligència artificial, els 3Ds...   L'experiència immersiva de l'any Sorolla encara es pot veure al Centre d'Art Amatller de Barcelona. Tutankamon, la màquina del temps Amb més de 300.000 visitants l'any 2023, l'experiència immersiva sobre Tutankamon ha batut rècords a tot l'Estat. L'aposta de l'IDEAL Centre d'arts digitals és com entrar a la màquina del temps des del Poblenou de Barcelona i aterrar a l'Egipte de fa més de 3.000 anys: la Vall dels Reis, els temples, les tombes i, fins i tot, el campament de Howard Carter, que va descobrir la tomba intacta del faraó fa 100 anys. Un viatge espectacular pel metavers que també és com un videojoc: s'han d'anar superant proves per esquivar la maledicció dels faraons.   Però a Tutankamon li ha sortit un competidor que segurament dispararà els rècords d'assistència: les pel·lícules d'animació de Pixar, tot un món recreat en una experiència immersiva que ja ha portat 300.000 visitants al recinte Ifema de Madrid, en només dos mesos.   ? Mundo Pixar ha cautivado al público que ha agotado las entradas para la mayor experiencia inmersiva de la compañía cinematográfica en IFEMA MADRID. Descubre la magia que te espera y reserva ya tu visita hasta el 7 de abril de 2024. ?? https://t.co/vOmHOp2aGK#onlyinmadrid IFEMA MADRID (@IFEMA) January 18, 2024   Només a Catalunya, en els últims mesos s'han programat desenes d'experiències immersives. Des de la Sagrada Família al Museu de Pedralbes, passant per la Cartoixa d'Escaladei o el nou Arxiu Comarcal de les Garrigues, tothom s'apunta a la moda dels recorreguts virtuals. Per què tenen tant d'èxit, aquestes experiències? Art o entreteniment? Totes dues coses En les experiències immersives, l'espectador és el protagonista, i pot consumir el contingut amb una gran qualitat d'imatge, dues premisses que sembla que podrien explicar, en primer lloc, l'èxit incontestable d'aquesta mena d'iniciatives. És un fenomen que no para de créixer, com una nova via per accedir a l'art i per captar una audiència més àmplia i intergeneracional. O bé per atraure sectors de la població que potser mai no s'acostarien a un museu. Les possibilitats tecnològiques creen una atmosfera màgica i espectacular en 360 graus que envolta els visitants i els submergeix en l'obra d'artistes com Monet, Picasso, Klimt o Van Gogh com mai s'havia pogut contemplar.     L'observador no se sent com un espectador passiu, sinó que participa en l'experiència, un dels principals actius de la fórmula immersiva, que utilitza narratives pròpies de l'audiovisual. En certa manera, s'assembla més a un videojoc que a una exposició tradicional. Això és el que els detractors de les exposicions immersives consideren com una banalització de l'art, convertit en producte de consum i oci. Fan la competència als museus, les experiències immersives? Els números apunten que no. El nombre de visitants als museus de Barcelona va créixer en un milió l'any 2023, segons l'Ajuntament de Barcelona, i les xifres de visitants de grans museus espanyols com el Prado tampoc van a la baixa. Una demostració que l'art immersiu pot conviure perfectament amb les fórmules tradicionals d'exhibició i fins i tot pot ser un al·licient per aprofundir en les obres d'un pintor o d'una època exposades en els museus de tota la vida. Els museus no han perdut visitants per la irrupció de les exposicions immersives, al contrari   Més que una moda, sembla que l'art immersiu ha arribat per quedar-se i per oferir una nova via d'accés a l'art. Una fórmula que complementa les exposicions tradicionals, però que també n'ha anat incorporant alguns elements. Ara s'afegeix més context per entendre l'obra de l'artista i se solen exposar originals o reproduccions d'algunes obres, per equilibrar la visió virtual amb la convencional. Hi ha hagut molts canvis en la concepció d'aquesta mena d'experiències sensorials des de la inauguració l'any 2018 de l'Atelier des Lumières de París. Va ser el primer centre d'art totalment digital de França. En menys d'un any, va rebre més d'un milió de visitants i es va convertir en el referent mundial de l'art digital.