La Janaina, la Silvana i en Jean, ells tres són Naifactory Lab (Marta Bellés) Si un d'aquests dies tens la sort de fer una caminada per la Cinquena Avinguda de Nova York, aquells onze quilòmetres d'entre els més cars del planeta on hi ha les botigues més exclusives, pots aturar-te davant els grans aparadors de Mango. Hi observaràs un fantàstic i immens banc de peixos, amb colors de tardor, que acompanyen la roba de la firma catalana. La multinacional ha confiat la imatge de la botiga de la Cinquena Avinguda a un petit estudi de Vilassar de Dalt, Naifactory Lab. Són creatius que treballen només amb biomaterials i combinen la producció d'objectes i escenografia per a esdeveniments amb la investigació.  A Naifactory Lab hi treballen tres persones: la Silvana Catazine, dissenyadora i fundadora, en Josean Vilar, arquitecte i també fundador de l'empresa, tots dos la dirigeixen, i també hi ha la Janaina Faertes, gestora de projectes. A més, tenen una gran xarxa de col·laboradors amb qui treballen en funció de cada feina.  Reolivar Aire, un material lleuger i moldejable, fet de residus naturals (Marta Bellés) Els orígens de Naifactory Lab Naifactory Lab neix l'any 2020 a Vilassar de Dalt, fruit de la preocupació dels residus que l'empresa mare, Naifactory, arriba a generar. Naifactory la funden el 2010 un equip d'arquitectes, dissenyadors, productors i escenògrafs. Es dedicaven a fer projectes d'arquitectura efímera, muntatges per a fires internacionals de moda, esdeveniments per a empreses o escenografies per a festivals de música, com el Primavera Sound. Arriben al món dels esdeveniments després de ser editors d'una revista infantil, Naif Magazine, d'aquí l'origen del nom de la firma:  "Ens vam adonar de l'impacte que generaven els nostres residus. Vivíem al Brasil, enmig de la natura, i vam veure que tot anava a parar al mar i als boscos. Per això, al 2019 vam decidir tornar a Barcelona, on ja havíem treballat, i començar a buscar materials biodegradables per fer les nostres creacions." El laboratori de Naifactory Lab, ple de motlles (Marta Bellés) I arriben les olives No va ser buscat, ni van consultar experts, no havien sentit a parlar de les possibilitats dels pinyols de les olives, segons la Silvana Catazine: "Va ser una serendípia, que són aquelles troballes valuoses que es fan de manera casual, perquè jo estava dinant i era el dia que havíem de començar a buscar materials per experimentar. De cop, al meu plat vaig veure, allà abandonats, els pinyols de les olives que m'havia menjat. M'ho vaig mirar i vaig pensar que potser en podria fer alguna cosa. D'aquí va néixer Reolivar." En Josean Vilar afegeix que el Reolivar té la base del pinyol de les olives: "Hi afegim biopolímers per lligar la massa i, en funció del material que volem obtenir, hi posem additius perquè sigui més o menys flexible o canviï de color, però sempre tot ha de ser natural. Hi ha el Reolivar Terra, més sòlid; si el mires et pot semblar fusta però el tacte és com si fos ceràmica. Es pot tallar, llimar, foradar, és bo per fer peces sòlides, com petit mobiliari, disseny de llums o espais per emmagatzemar. El Reolivar Aire s'assembla més al plàstic, és un bioplàstic, més lleuger, transparent, es pot canviar de color, és molt moldejable." La base són els pinyols de les olives que barregen amb altres materials naturals (Marta Bellés) També cafè, pells de taronja i de ceba Un cop d'ull al petit laboratori que tenen a l'estudi ja et diu que no és una empresa "normal". L'espai està ple de pots amb diferents residus, capses i motlles petits i grans, de formes molt diferents. Hi ha pots per cuinar, fogons. Sembla una cuineta per fer experiments:   "Estem investigant contínuament per trobar biomaterials i, a la vegada, hem anat creant objectes. Barregem la massa feta dels pinyols amb cafè, amb restes de taronja, amb la pell de les castanyes, amb pol·len, ceba, pètals de rosa, qualsevol residu que puguem aprofitar." "Pots desfer l'objecte i fer-ne un de nou, o triar deixar-lo a la natura perquè serveixi de compost. Estem treballant en un sistema que consisteix a fer rètols amb Reolivar. En podem fer per a un esdeveniment, llogar-los a una empresa, i després es tornen a reaprofitar". Això ha sorgit després que el seu projecte fos un dels guanyadors de la convocatòria de l'Ajuntament de Barcelona, Ciutat Proactiva. Naifactory Lab va fer uns cartells per la Setmana del Medi Ambient exposats al Museu del Disseny de Barcelona.  Aparadors de Mango de la Cinquena Avinguda, a Manhattan (Naifactory Lab) L'encàrrec de Mango  Naifactory Lab fa més de dos anys que crea diferents objectes i en fa difusió arreu, i explica alhora la seva filosofia de treballar sempre amb material biodegradable. Pengen imatges a les xarxes socials, a la seva pàgina i a Instagram, que criden molt l'atenció i són el seu millor aparador. La Silvana fa memòria de com Mango va contactar amb ells:  "Ens van veure a Instagram i ens van venir a visitar. Es van emportar algunes mostres."   En Josean explica que van trucar-los més tard per dir-los que havien dissenyat els seus aparadors per fer-los amb el material d'aquest petit estudi de Vilassar de Dalt: "Volien recrear un banc de peixos, era per a la roba de tardor. Vam fer uns discos de 40 centímetres de diàmetre. Van penjats de dalt a baix dels aparadors i es mouen com si flotessin, com si fossin bancs de peixos. Ho vam fer combinant tres colors càlids i ha quedat molt espectacular." Per poder fer aquesta producció necessitaven més espai, i l'Ajuntament de Vilassar de dalt els va llogar una nau on van poder treballar. Van fer 1.500 peces que van embolicar i van enviar cap als Estats Units. Els cinc aparadors de Mango de la 5a Avinguda lluiran així fins al canvi, que es farà de cara a Nadal: Reolivar Terra, la versió més sòlida, visualment s'assembla a la fusta (Marta Bellés) Un llit fet de pinyols d'olives? És un dels projectes de futur però que necessita més inversió i més investigació:  "Ara encara no hem aconseguit fer taulers grans per treballar, de moment podem fer peces de mòduls, encaixant diferents trossos per cobrir, per exemple, una paret, fer un tamboret o pantalles de separació. Però la nostra intenció sí que és arribar a fer mobiliari perquè sovint ens demanen si podem fabricar llits, armaris, taules o cadires. Però volem anar a poc a poc." La creació d'objectes experimentals els ha permès aprendre diferents tècniques i han exposat peces a museus d'arreu del món com Luxemburg, Viena, Brussel·les, també a Corea i al Japó, a més de Barcelona.  El Reolivar Aire permet fer diferents dissenys per a la decoració (Marta Bellés) L'"upcycling" sempre és millor  La Silvana explica que, actualment, els pinyols d'oliva tenen altres usos, però que sempre és més interessant practicar el que s'anomena amb el mot anglès "upcycling", que vol dir utilitzar, transformar, subproductes, residus, materials de rebuig -en el seu cas, sempre naturals- per donar-los una utilitat o un valor més gran del que tenien, com una vàlua artística o medi ambiental: "Els pinyols de les olives es fan servir per a biomassa, per cremar-los, com a combustible d'estufes. No és una mala solució però el cas és que es degrada un residu que pot tenir un valor superior i transformar-se en quelcom amb resultats més positius." La botiga que és, a la vegada, seu de l'empresa i laboratori (Marta Bellés) Empresa amb consciència mediambiental Ha quedat prou clar que Naifactory Lab té aquest compromís amb l'entorn però, a més, ha engegat altres iniciatives per difondre el seu missatge.  En Josean destaca que és impressionant l'interès que desperta arreu tot aquest món de creació amb materials fets de residus. Ells fan conferències per diferents països i la Silvana afegeix que ara estan posant en marxa tallers per a les escoles de Vilassar de Dalt:  "Aquests projectes han de tenir un impacte real sobre el mercat, són positius per la societat. Si només es queden dins un museu, estem perdent l'oportunitat que el món pugui ser millor".  Façana de la botiga de Naifactory Lab, al bell mig de Vilassar de dalt (Marta Bellés)