Pisos en lloc de cel·les: la transformació de la presó Model de Barcelona

Després de molts anys de reivindicacions veïnals i de tràmits administratius, la Model ha fet el primer pas d'una metamorfosi que sacsejarà en positiu el barri de l'Esquerra de l'Eixample. El projecte "Model, batega!", dels estudis Forgas Arquitectes i Planas Esquius Segatti, ha guanyat el concurs públic convocat per l'Ajuntament de Barcelona per dur a terme aquesta transformació. Arrenca un gran projecte que també haurà de reajustar-se als temps de la Covid. Esquema dels espais projectats (Ajuntament de Barcelona) La presó, per als barcelonins On abans s'amuntegaven milers de presos, d'aquí a un temps es podrà viure, passejar i fer tota mena d'activitats. Tal com es va acordar amb el veïnat, el projecte preveu la reconversió del recinte de la Model en un gran pol d'equipaments i espais verds per a l'Esquerra de l'Eixample. Ocuparà 27.723 m² i mantindrà l'estructura de l'antiga presó. Es construiran 140 pisos d'habitatge social dins de la mateixa presó, just on abans hi havia cel·les. També hi haurà un parc urbà de 14.510 m² i tot d'equipaments per a la ciutat: un espai memorial, un institut-escola, una escola bressol, un pavelló poliesportiu i diferents espais per al jovent i d'economia social i solidària. Projecte de parc urbà (Ajuntament de Barcelona) La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, subratlla el punt fort del projecte guanyador: El valor patrimonial que proposa l'equip, mentenint totes les galeries, mantenint els tres edificis hi ha molt poc enderroc en aquesta proposta, més enllà d'actuacions molt concretes per garantir una bona connectivitat. Les obres van per llarg. L'any que ve s'elaborarà el projecte d'ordenació i al 2022 l'Ajuntament convocarà concursos per cada un dels equipaments i espais previstos. El projecte s'anirà dotant de pressupost en funció de la disponibilitat de cada exercici per poder començar les obres com més aviat millor. De moment, ni pels diners ni per la situació de pandèmia, no hi ha una data fixada, però almenys n'hi ha per tres anys de feina. El recinte de l'antiga presó Model, a la cantonada del carrer Nicaragua amb Rosselló (ACN) La presó, antic centre de repressió La presó Model es diu així, Model, perquè volia ser un centre penitenciari exemplar, encara que al final va ser tot el contrari. Es va començar a construir l'any 1881 al que llavors era l'extraradi de Barcelona i es va inaugurar el 9 de juny del 1904. Dissenyat per Salvador Vinyals Sabaté i Josep Domènech Estapà, ocupava dues illes de l'Eixample, entre els carrers Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença. Però el més innovador és que estrenava un disseny en forma de panòptic. Aquest era un sistema d'arquitectura penitenciària ideat pel jurista i filòsof utilitarista britànic Jeremy Bentham a finals del segle XVIII que, partint d'un cos central ocupat pels guardians, naixien sis galeries en forma de radi. Els guardians podien observar tots els presoners, tancats en cel·les individuals, però ells no ho podien saber. L'objectiu era mantenir sota control els presoners, amb la incertesa de no saber quan els vigilaven i quan no. La presó Model, a principis del segle XX (Adolf Mas Ginestà, imatge cedida per l'Ajuntament de Barcelona) Amb el lema "In severitate humanitas", la presó Model de Barcelona va néixer amb la vocació de convertir el càstig en un mecanisme de reinserció social i no pas una revenja. Però de bones intencions l'infern n'és ple i aviat es va convertir en un centre d'internament d'opositors polítics i de sindicalistes. Les dictadures de Primo de Rivera i Franco van farcir els murs de la Model. Celebració de La Mercè a la Model, 1941 (Carlos Pérez de Rozas, imatge cedida per l'Ajuntament de Barcelona) Hi van anar a parar homosexuals perseguits pel franquisme i dirigents polítics o socials com Francesc Ferrer i Guàrdia, Lluís Companys, Salvador Seguí, "el noi del Sucre", i Lluís María Xirinacs. L'any 1974 es va fer servir el garrot vil per última vegada per executar Salvador Puig Antich. La Model ha viscut alguns amotinaments sonats. El 1977 hi va haver el motí de la COPEL, la Coordinadora de Presos Españoles en Lucha, i el 1984 el que va liderar Juan José Moreno Cuenca, "El Vaquilla", que també s'escaparia del centre. Cel·la de Salvador Puig Antich (CCMA) La lluita del veïns Ja abans, als anys 70, el moviment veïnal va començar a reivindicar que es tanqués el centre penitenciari i l'espai retornés a la ciutat. Era tota una anomalia una presó al centre de Barcelona i al barri li faltaven equipaments. El 1976, el Pla General Metropolità ja va acordar alliberar l'espai que ocupava la institució. Però no va ser fins al 1995 que l'Ajuntament de Barcelona va acordar crear una Comissió de Treball per estudiar-ho. Hem d'avançar fins al 2009 perquè s'aprovés el Pla Director que, amb el consens veïnal, ha permès arribar a la concreció del projecte aprovat finalment. El 8 de juny de 2017, just un dia abans del 113 aniversari de la inauguració, la presó Model va tancar definitivament, i uns mesos més tard es va obrir al públic, amb visites guiades. Ara s'ha aprovat el projecte, el tret de sortida, per retornar l'espai a la ciutat. Vista aèria del projecte (Ajuntament de Barcelona)

Pisos en lloc de cel·les: la transformació de la presó Model de Barcelona

El projecte guanyador del concurs públic manté l'estructura de l'antic centre penitenciari per incorporar-hi nous usos socials