Ciutadans va néixer el 2006 a Catalunya quan l'Estatut marcava l'agenda política i el procés independentista encara no es podia ni intuir. Un grup d'intel·lectuals, molestos amb la línia que seguia el PSC de Pasqual Maragall i José Montilla, i que tampoc se sentien representats per un PP català històricament testimonial, van crear una marca política per donar veu a aquest espai. Si Albert Rivera en va ser la primera cara visible, l'home que faria entrar les sigles taronja al Parlament, Inés Arrimadas va portar Ciutadans a la victòria. Ara, al 2023, amb 41 anys, deixa la política. Aquest dijous s'ha acomiadat, en una compareixença al Congrés dels Diputats, en la qual ha desitjat sort al govern espanyol que surti de les urnes el 23 de juliol: "Continuo somiant en una Espanya de ciutadans lliures i iguals." Arrimadas va combatre dialècticament l'independentisme des de l'escó del Parlament (ACN / Guillem Roset) Una carrera paral·lela al procés La carrera política i el lideratge polític d'Arrimadas a Catalunya coincideixen amb els anys de l'esclat independentista. De fet, entra per primera vegada al Parlament el 2012, a les eleccions just posteriors a la massiva manifestació de la Diada, i en què la Convergència d'Artur Mas i l'Esquerra d'Oriol Junqueras es veuen abocats a entendre's. Arrimadas va ser la cap de l'oposició al Parlament fins a principis del 2019 (ACN) Al cap de tres anys, després de les eleccions del 2015, quan el gruix del sobiranisme s'aplega sota les sigles de Junts pel Sí, Arrimadas es converteix en la cap de l'oposició. Comença una etapa d'una forta confrontació política amb el projecte que comença a desgranar l'independentisme, que ha de culminar amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i l'efímera declaració d'independència. En aquelles eleccions, convocades sota l'aplicació de l'article 155, Arrimadas porta el seu partit al punt màxim d'èxit i consolida Ciutadans com la principal referència dels votants contraris a l'estat propi: el partit taronja guanya les eleccions i aconsegueix 36 escons, sense poder governar. La contundència del seu discurs contra l'independentisme es manté, al carrer i a l'hemicicle, per exemple fent bandera de la lluita contra els llaços grocs, que molts catalans col·locaven en solidaritat amb els polítics presos i a l'exili. Aquest dijous n'ha tret pit: "Vam ser la veu que va trencar el silenci, que es va enfrontar al règim nacionalista." Arrimadas també va ser contrària als indults del PSOE als presos independentistes. De fet, en el seu adeu de la política, motivat pels pèssims resultats del 28M, ha agraït especialment el vot dels catalans que, a parer seu, va permetre "frenar el cop d'estat del 2017". Malgrat la mala situació de Ciutadans a Catalunya, Arrimadas està convençuda que el seu partit hi continua sent "la referència constitucionalista". El salt a Madrid Seguint els passos d'Albert Rivera, el 2019 va fer el salt a la política espanyola, en un moment dolç per a la formació, que havia guanyat el pols espanyolista amb la UPyD de Rosa Díez. A les eleccions espanyoles del mes d'abril d'aquell any, Ciutadans obté 57 escons i està a punt de fer el sorpasso a un PP en hores baixes. Finalment, Rivera decideix no convertir-se en el vicepresident del socialista Pedro Sánchez, i la jugada no li surt bé: a la repetició electoral del mes de novembre es queda amb només 10 diputats. Arrimadas no va poder remuntar un partit en caiguda lliure, després de Rivera (ACN) Rivera plega i a Arrimadas, ja el 2020, li toca fer-se càrrec d'un partit en descomposició, fins al punt que passa de tercera a novena força als ajuntaments de l'Estat aquest 2023. Una davallada constant, imparable, que s'accentua a partir de les eleccions catalanes del 2021, en les quals va perdre 30 diputats de cop, només quatre anys després d'haver estat primera força. Als comicis generals del juliol, Ciutadans ja no es presentarà. Arrimadas comença una nova etapa, lluny dels focus parlamentaris.