Porta a porta per prevenir la malnutrició

"Hola, som les teves veïnes. Podem passar?" Amb aquesta pregunta, Nerea Navarro i Paula Lomeña intenten entrar als pisos del barri de les Ferreres, a Gavà, per detectar possibles casos de mals hàbits alimentaris o malnutrició. Són treballadores del projecte A-Porta, impulsat per la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i que fins ara s'havia centrat en aspectes com la pobresa energètica o la solitud no volguda. El punt de partida sempre és el mateix: combatre l'aïllament social per detectar problemes que afecten els veïns. Avui, precisament, la CONFAVC organitza la jornada "Cada porta és un món", on s'exposaran les iniciatives en què s'ha treballat fins ara. En el cas de les Ferreres, a Gavà, entitats veïnals i treballadors dels Centres d'Atenció Primària han assenyalat una tendència de mals hàbits alimentaris que podrien comportar casos de malnutrició. Contra la "pandèmia de l'obesitat" Ricard Vidal és dietista i nutricionista a l'equipament d'atenció primària del barri i insisteix en la prioritat d'identificar correctament les necessitats de la població. "Hem de donar solucions als hàbits que té adquirits molta gent", assenyala. No és un problema exclusiu, ni molt menys, d'aquest barri de Gavà, sinó que s'ha detectat en molts altres barris de Catalunya, especialment en aquells amb índexs socioeconòmics més baixos. De fet, segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya de l'any 2022, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes. "Hem de lluitar contra la pandèmia de l'obesitat i és important fer-ho des de la salut comunitària", explica Vidal. A l'hora de fer-ho, però, moltes vegades es topa amb la poca tendència de l'administració a tenir contacte directe amb els veïns i amb la distància que aquests senten en sentit contrari. "Molts cops hi ha desconfiança", confirma Lomeña. La confiança en els veïns Una distància que s'escurça, o directament s'evita, si les persones que s'interessen per la situació d'una família són veïnes del barri. "Els hi preguntem pels seus hàbits quotidians i d'alimentació. I si els hem de derivar a algun lloc, com el CAP, ho fem", apunta Navarro. Entre els mals hàbits més freqüents que s'han trobat fent aquestes visites hi ha el poc consum de fruita i verdura i l'abús de begudes ensucrades per substituir l'aigua. Treballadores del projecte A-Porta a les Ferreres, a Gavà(Andreu Merino) En una d'aquestes visites es constata la tendència. Les atén un home sol que voreja la trentena i que forma part d'una unitat familiar amb un menor. A la setmana, consumeixen verdura un dia i de tant en tant, a taula hi ha presència de begudes ensucrades per acompanyar els àpats. Altres tendències s'han detectat des de l'escola. Per exemple, el fet que els infants vagin a l'escola sense esmorzar perquè es lleven amb el temps just per anar a classe. O que, si ho fan, mengin pastisseria industrial. "El projecte ens ajuda a detectar casos", explica Melissa Ramos, coordinadora de la iniciativa. "Volem ajudar a crear hàbits saludables al mateix temps que creem xarxa comunitària i ens ajudem entre els veïns", afegeix. Al mateix temps que es posa el focus en casos de mals hàbits alimentaris i evitar la malnutrició, el projecte A-Porta es planteja reduir el malbaratament alimentari i fomentar el reciclatge. "Abordem un problema global, començant pels barris que ho necessiten més, però volem arribar a molts llocs més", conclou Ramos.

Porta a porta per prevenir la malnutrició

La CONFAVC engega una prova pilot a Gavà per detectar mals hàbits alimentaris i anticipar-se a les conseqüències, a través de la salut comunitària