Portugal va a les urnes amb l'única certesa de l'ascens fulgurant de l'extrema dreta

Prop d'11 milions de persones poden votar aquest diumenge la composició dels 230 diputats del Palau de Sao Bento, a Portugal, un país amb un sistema unicameral. Són unes eleccions legislatives anticipades que tanquen una etapa de 8 anys al poder d'António Costa. Alguns sondejos previs donen un lleuger avantatge al seu successor, Pedro Nuno Santos, mentre que altres el donen al conservador Luis Montenegro. L'editor en cap de Diário de Notícias, Nuno Ramos de Almeida (3cat/Albert Manyà) El pronòstic equivocat dels comicis del 2022 els ha fet perdre credibilitat. Per això, Nuno Ramos de Almeida, editor en cap de Diário de Notícias, avisa: Les enquestes són eines de treball per veure la dinàmica de la campanya, però no són una bona expressió del resultat electoral. També cal tenir en compte que encara hi ha entre un 6 i un 20% d'indecisos. Caldrà veure si es mobilitzen, perquè en les últimes cites a les urnes s'ha consolidat una abstenció de prop del 50%. La governabilitat en mans de Chega? 50 anys després de la Revolució dels Clavells, els seus hereus polítics, Chega, podrien desequilibrar l'escenari bipartidista de Portugal. El seu líder i fundador, André Ventura, es va estrenar el 2019 i ara pot tenir la clau del nou govern. Exmembre del PSD, el centredreta, Ventura aspira a treure rèdit d'un escenari polític crispat més que doblant el 7% de vots actual. Montenegro ha reiterat que no pactarà amb ell, i ell ha donat respostes contradictòries, difícils d'interpretar. Les possibles aliances del PS En funció de l'escrutini, pot ser clau el coixí d'escons que quedi a l'esquerra del Partit Socialista. El Partit Comunista, en aliança amb els Verds, podria pagar el seu rebuig a condemnar la invasió russa d'Ucraïna. Un cotxe amb propaganda electoral de la coalició entre el Partit Comunista i els Verds a Lisboa (3cat/Albert Manyà) També hi ha el Bloc d'Esquerres, el Partit Animalista i LIVRE. Per Nuno Ramos, el que treguin tots aquests partits és una de les claus de la nit electoral que pot marcar el futur. Si comences perdent la gent que hi ha a l'esquerra del PS, ràpidament perds el PS. Perds la possibilitat de fer una disputa entre esquerra i dreta, com ha passat a França i sobretot a Itàlia Els programes electorals El Partit Socialdemòcrata vol abaixar els impostos, deixar la política d'habitatge en mans del mercat i privatitzar parcialment el servei de Salut, com ens explica Joana Bordalo e Sá, presidenta de la Federació Nacional de Metges. La dreta defensa un sistema nacional de salut, en què existiria un servei públic per atendre determinades situacions, i que això fos complementat amb un sector privat. Són qüestions oposades a la visió socialista i que s'han abordat durant la campanya. Però són temes menors, perquè en l'essència els dos partits majoritaris estan d'acord, com recorda Nuno Ramos "Mirant les propostes, la dreta democràtica i el Partit Socialista no tenen moltes diferències. La política econòmica ve molt marcada per les obligacions que hi ha amb la Unió Europea." El programa inicial de Chega posava fi a l'educació i la sanitat pública però, davant el rebuig general, ho van canviar. També proposen coses semblants al Partit Comunista en matèria d'habitatge. Un discurs populista que busca captar el vot de la ràbia i descontentament. Els deures del nou govern La situació macroeconòmica té una bona salut, com ho demostra el fet que el PIB va créixer un 2,3% el 2023. Ara bé, analitzant altres dades no es pot ser tan triomfalista: el salari mínim és de 820 euros, és un dels països amb més desigualtats de la Unió Europea i un terç del jovent ha emigrat.

Portugal va a les urnes amb l'única certesa de l'ascens fulgurant de l'extrema dreta

Les enquestes no aclareixen qui substituirà el socialista António Costa, que va dimitir al novembre per una investigació per corrupció