Preocupació per l'alta addicció al mòbil: claus per prevenir la nomofòbia entre els joves

La Paula i en Miguel són dos pacients de l'hospital de dia Desconect@, on s'estan tractant per deixar de ser addictes a la tecnologia. El centre té més aspecte d'acadèmia que d'hospital, està ple de missatges positius que encoratgen els pacients a superar-se, com ara "Tu pots" o "Ajuda'm a admetre les coses que fan mal". La Paula explica a "El matí de Catalunya Ràdio" que és complicat admetre que tens un problema d'addicció. Va ser la seva mare qui la va ajudar a adonar-se'n per solucionar-ho. Tant la Paula com en Miguel reconeixen que quan eren addictes al mòbil es mostraven distants amb la família i els amics i que s'aïllaven a la seva habitació amb el dispositiu. Algunes vegades només en sortien per menjar. "Era impossible veure'm a casa meva. Si sortia, era per picar algo. A l'hora de sopar tenia el plat davant, però només existíem jo i el meu mòbil." L'addicció de la Paula es va convertir en una vida que no sortia de la pantalla. Ella només se centrava en les xarxes socials i a comunicar-se amb els amics, però mai arribava a quedar físicament amb ells. "Per a mi tot era el meu mòbil. Estava pendent de les xarxes socials, de si pujaven o baixaven els seguidors." Tant en Miguel com la Paula admeten que, tot i estar connectats a tot arreu, se sentien sols. El psicòleg Marc Masip, especialitzat en noves tecnologies i CEO fundador de Desconect@,explica que una de les conseqüències principals del mal ús del mòbil, de les xarxes socials i dels videojocs és l'aïllament social, que genera altres problemes en aspectes com la higiene i l'alimentació, dificultats per relacionar-se, conflictes familiars i caiguda del rendiment acadèmic. "On utilitzen més el mòbil és al llit i al bany perquè els dos espais comparteixen una intimitat que busquen, però a la vegada els provoca aquesta soledat." El principal problema també és que l'ús del telèfon mòbil no està mal considerat, i això implica que molts pares no veuen els perills. Per exemple, donen una tauleta als seus fills mentre dinen al restaurant sense saber que els estan perjudicant. Com a consumidors de les tecnologies i els mòbils no som conscients de la quantitat de vegades que mirem el correu, el WhatsApp o les xarxes socials. Estem constantment revisant les aplicacions sense que soni cap notificació o mirant l'hora sense prestar-hi realment atenció. "El telèfon mòbil és una eina que funciona molt bé si la fas servir bé o molt malament si la fas servir malament." El mòbil i les aplicacions tenen elements addictius que busquen el nostre consum, perquè quan un producte no té cost vol dir que el producte ets tu. Marc Masip reitera que per solucionar aquest problema se n'ha de prendre més consciència i que cal establir lleis estatals que ajudin a regular un bon ús de les tecnologies. A més a més, el psicòleg emfatitza que encara falta molta formació perquè els pares, les famílies i els professionals puguin educar bé els nens. Dos joves miren el mòbil aïllant-se de la societat (Ron Lach / Pexels) Claus per a la bona utilització del mòbil 1. Quan detectem que hi ha un problema? Quan ens afecta en la nostra vida personal, és a dir, en el dia a dia. 2. Si ens deixem el mòbil a casa i ens agafa ansietat i angoixa, tenim un problema? Aquesta és la definició de nomofòbia, que és malestar generat per no tenir mòbil o per no tenir-lo del tot connectat. 3. Com podem fer un bon ús del mòbil a casa? Per exemple, no s'ha d'utilitzar al mòbil a l'hora d'anar a dormir, de menjar, de compartir espais amb la família, amics o parella, etc. 4. Han de fer servir les pantalles els nens petits? Un nen dels 0 als 6 anys no hauria de veure cap pantalla. A partir d'aquesta edat està bé que comencin a interactuar amb les pantalles de cara a tenir les eines necessàries sense la necessitat de fer ús de les xarxes socials. Els nens aniran adquirint les competències tecnològiques amb el temps, no cal submergir-los en pantalles des de tan petits. S'ha de donar prioritat a les competències humanes com ara mirar, tocar, sentir, gestionar les seves emocions o canalitzar les frustracions. 5. Quan tenim la capacitat i maduresa per tenir mòbil? No abans dels 16 anys. No crec que el cervell estigui prou madur i preparat abans dels 16 per una màquina amb aquest tipus de llibertat sense coneixement. A més a més, els nens d'aquesta edat no necessiten el móbil. 6. En el cas que tinguin mòbil, quines restriccions s'han de posar? És important tenir el PIN del mòbil dels fills, fer una vigilància activa del que miren i amb qui parlen, xerrar molt amb ells sobre els perills de les xarxes, navegar junts per tal que no es tanquin sols a l'habitació amb el dispositiu i, sobretot, perquè no hi hagi aquest aïllament social. Finalment és imprescindible que els nens siguin conscients del bon ús i del mal ús per evitar l'addicció. Els experts calculen que un 77% dels usuaris amb telèfon mòbil intel·ligent tenen nomofòbia, que és la por irracional a no estar amb el telèfon mòbil totalment disponible, és a dir, no tenir bateria, dades, 3G o directament deixar-se'l a casa.

Preocupació per l'alta addicció al mòbil: claus per prevenir la nomofòbia entre els joves

El psicòleg especialitzat en noves tecnologies Marc Masip recomana no utilitzar-lo a l'hora d'anar a dormir, menjar, o quan compartim espais amb la família