Preocupació per l'augment de casos de joves migrats sense llar

Les entitats socials alerten d'un augment dels casos de joves migrats sense llar a Catalunya, segons han avançat a "El matí de Catalunya Ràdio". Un dels casos més recents és el d'un grup de joves que malviuen en trasters en un bloc de pisos de protecció oficial a Arenys de Mar. Fa més d'un any que desenes de joves dormen, cuinen i fan les seves necessitats en trasters menys de cinc metres quadrats d'un bloc del Pla dels Frares. L'Ajuntament d'Arenys, en rebre fa mesos l'alerta dels veïns del bloc, va posar-se en contacte amb l'Agència Catalana de l'Habitatge, de qui és propietat l'edifici. L'octubre del 2023 la policia local, l'Ajuntament d'Arenys i tècnics de l'Agència van fer una inspecció i des de la Generalitat es va judicialitzar el cas. El febrer del 2024 es va fer una actuació policial conjunta entre Policia Municipal, Mossos d'Esquadra i Policia Nacional en què es van identificar els joves i es van alliberar i tapiar tres trasters, els únics que són propietat de l'Ajuntament. Des d'aleshores, la situació s'ha agreujat i ara també hi ha ocupats dos locals de la planta baixa de l'edifici. A més, Ajuntament i veïns sospiten que aquests trasters i locals estarien sent rellogats. L'Anuar, un jove de 24 anys que va arribar a Catalunya des del Marroc fa sis mesos, viu en un dels locals i ha assegurat a "El matí de Catalunya Ràdio" que "la majoria han pagat per entrar-hi". Quan l'Anuar va arribar a Espanya no sabia on anar i un amic li va parlar del Pla dels Frares. "No tenia cap lloc on anar, per això visc aquí. Un amic em va ensenyar aquest lloc i vaig decidir venir. Ens busquem la vida mentre esperem els papers. Amb el menjar fem el que podem, no hi ha feina i és difícil per a nosaltres, costa trobar menjar." Un dels nois que viu en un dels traster ha explicat que fa gairebé dos anys que és allà dins: "Estic aquí sol. Fa dos dies que no menjo. Els serveis socials ajuden els menors d'edat, quan ets major ja no." L'Agència Catalana de l'Habitatge ha admès que alguns dels ocupants ho fan amb el consentiment de l'arrendatari. Apunten que "s'ha interposat demanda a cada traster ocupat i en el moment d'executar el llançament es demanarà que es retirin tots els estris que hi hagi a la zona comunitària". El cas està enquistat als jutjats Tot i que el cas va passar a disposició judicial el 2023, ara com ara "el jutjat encara no ha respost, tot i la perillositat que suposa", explica la regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, Soraya Real. Recalca també que els trasters "no són habitables" i que la seva ocupació suposa un perill tant per als nois que hi viuen com per als veïns del bloc de pisos, ja que són espais molt reduïts i sense ventilació. Davant l'enrocament del cas als jutjats, l'Ajuntament d'Arenys està estudiant l'elaboració d'un informe tècnic per part d'un arquitecte per corroborar la inhabitabilitat dels trasters per poder-los tancar. Real assegura que aquesta és l'única solució que hi veu el consistori a curt termini. "El que hem d'aconseguir és tapiar aquests trasters, no ens queda cap altra opció." L'Ajuntament al·lega també que cap d'aquests joves està empadronat al municipi i que tampoc té espai on ubicar-los, per tant, els serveis municipals no els podran donar una alternativa d'habitatge si surten dels trasters. Des del Departament de Drets Socials de la Generalitat afirmen que hi ha hagut un increment dels casos de sensellarisme arreu d'Europa i recorden que hi ha plans d'integració per als joves que es troben en aquesta situació, uns recursos que les associacions veuen insuficients. Augment del sensellarisme en joves migrats El d'Arenys no és un cas aïllat. Diverses entitats constaten l'increment de joves abocats a viure en situació de sensellarisme a Catalunya. Per exemple, la Coordinadora Obrim Fronteres. Maria Creixell n'és membre i alerta que el fenomen es deu a diverses causes, començant per la dificultat d'accedir a un habitatge a preu de mercat. "A més, molts joves surten dels centres sense papers i això ho dificulta encara més. Acaben vivint en pisos ocupats, garatges o trasters." Creixell també fa èmfasi en la situació patida els darrers mesos per centenars de joves, sobretot gambians, que viuen en centres de menors. La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i la Fiscalia els sotmeten a proves de determinació d'edat, tot i que tenen un passaport que els acredita com a menors. Aquesta pràctica, avançada per "El matí de Catalunya Ràdio", comporta que si un jove és etiquetat com a major d'edat, sigui expulsat del centre. L'entitat Punt de Referència també alerta de l'increment de risc de sensellarisme per aquests joves. "Tal com estan els preus per llogar habitacions, per a ells és una opció inviable", diu la seva directora, Rita Grané, que demana més habitatge protegit. "Tenim joves que estan estudiant una carrera i vivint al carrer. Així és impossible construir cap projecte de futur." Des de Ciutat Meridiana, a Barcelona, també alerten de les conseqüències que té el sensellarisme per als joves. "Si no hi ha una acollida ràpida, la degradació dels joves és exponencial", avisa Mariano Hernando, educador de la Plataforma d'Educació Social Cruïlla. En aquest barri de Barcelona fa un temps que diversos joves estrangers viuen en tendes de campanya al carrer o al bosc. Al setembre, el suïcidi d'un d'aquests joves va provocar una mobilització demanant respostes a l'administració.

Preocupació per l'augment de casos de joves migrats sense llar

Un grup de joves malviu en trasters a Arenys de Mar