CATALUNYA NIT
La guerra d'Ucraïna reactiva la lluita per l'Àrtic
Mentre que aquest territori és avui un teatre de la nova geopolítica mundial, a l'Antàrtida ningú qüestiona ara el consens existent
Cèlia Cernadas, enviada especial a Tromsø / Domènec Subirà, enviat especial a l'Antàrtida
24/01/2023 - 20.35 Actualitzat 25/01/2023 - 17.30
L'Àrtic és avui un teatre de la nova geopolítica mundial que ha sorgit de la guerra d'Ucraïna. És la zona del planeta on millor s'escenifica la tensió entre Rússia i Occident amb un convidat afegit: la Xina.
En aquest sentit, és gairebé víctima col·lateral d'aquesta dinàmica de confrontació entre potències que pugnen per defensar uns interessos polítics, militars i econòmics que se sumen, o col·lisionen, a la urgència de protegir un entorn natural únic i vulnerable.
L'Àrtic, en definitiva, pot acabar sent l'escenari on topin els EUA, Rússia, la Xina, i l'OTAN.
Una situació que contrasta amb l'altre pol del planeta, l'Antàrtida, com hem explicat en una conversa, des dels dos punts, a La Tarda de Catalunya Ràdio.
Bon dia des de Tromsø, #Noruega ❄️
Cèlia Cernadas (@celiacernadas) January 25, 2023
La veritat és que s'ha de tenir voluntat per sortir al carrer: fosc, fred, amb vent i nevant. Però és l'Àrtic! I ja comença a clarejar
Avui ja comencem a informar-vos des de l'#Àrtic i l'#Antàrtida a @CatalunyaRadio @Catmigdia i @Catinformacio pic.twitter.com/JUI9EH7k38
Segons explica l'investigador de l'Institut Fridtjof Nansen, Andreas Osthagen, "la principal raó de la tensió a l'Àrtic no és el mateix Àrtic":
"És culpa de coses que passen fora de l'Àrtic, però que impacten l'Àrtic."
I és que, a la geopolítica, s'hi afegeixen unes enormes reserves potencials de recursos naturals o la possibilitat d'obrir noves rutes comercials a partir del desgel.
Des del cor de l'Àrtic
Tromsø és una ciutat d'uns 60.000 habitants situada 340 km al nord del Cercle Àrtic. Fa uns dies es va acabar oficialment la nit polar, i aquí ho van celebrar amb uns pastissos coberts de sucre que es venen als supermercats: els "solbollen", els pastissos del sol, per saludar el retorn de l'astre, que des de llavors només ha lluït breument un dia.
Com a capital de l'Àrtic noruec, s'hi concentren les grans institucions científiques de recerca, moltes agrupades entorn de la Universitat de l'Àrtic (UiT), un pol d'atracció d'estudiants noruecs i internacionals.
A Tromsø té la seu, entre altres, el Consell de l'Àrtic, l'organisme que regeix la governança i la protecció àrtica. Avui, el Consell està aturat. La culpa: la guerra d'Ucraïna.
El temps a #Tromso, a l'Àrtic noruec, és una força poderosa
Cèlia Cernadas (@celiacernadas) January 23, 2023
Avui hem tingut pluja, vent, cinc hores de claror i, al final, neu
No està malament, sentir l'hivern de forma tan intensa ❄️ pic.twitter.com/Twd1l5zU5Z
La Postguerra Freda i la protecció de l'Àrtic
L'Àrtic ha estat sempre present als mapes que guien les decisions dels estrategs del món. La part "europea" va ser clau durant la Guerra Freda, per la seva proximitat amb la llavors Unió Soviètica.
Amb la distensió dels anys 90, es va passar de la rivalitat a la cooperació. Però, a diferència de l'Antàrtida, no existeix cap tractat internacional que protegeixi l'Àrtic.
Per això, la governança de la regió es va articular a través d'institucions multilaterals com el Consell de l'Àrtic, on participen el Canadà, els EUA, Dinamarca, Noruega i Rússia (els 5 estats que limiten amb la regió) més Finlàndia, Islàndia i Suècia (per proximitat).
La idea general estava clara: preservar l'Àrtic de les dinàmiques i els enfrontaments globals. Fins avui.
L'ocupació russa de Crimea, l'any 2014, ja va tensionar molt aquesta cooperació. La invasió d'Ucraïna ha estat el cop definitiu.
Sancions en marxa per l'Àrtic
Des de l'any passat, les reunions del consell, del qual Rússia era presidenta de torn entre el 2021 i el 2023, estan suspeses sine die.
Arran de les sancions contra Rússia, també s'ha suspès la cooperació científica entre Noruega i Moscou, segons explica Raul Primicerio, investigador de biologia marina de la Universitat de l'Àrtic de Tromso, un pol d'atracció d'estudiants noruecs i internacionals:
"La cooperació entre Rússia i Noruega, que comparteixen el mar de Barentsz, és vital, per exemple, per fixar les quotes de pesca amb criteris científics i garantir la sostenibilitat d'aquesta pràctica."
L'investigador alerta que les expedicions sobre el terreny, a més, serveixen per monitoritzar l'ecosistema marí de l'Àrtic i avaluar l'impacte del canvi climàtic.
"La cooperació amb Rússia ens permetia, fins ara, disposar de dades científiques compartides i actualitzades sobre un entorn que està canviant a gran velocitat."
La guerra d'Ucraïna perjudica l'Àrtic
Cèlia Cernadas (@celiacernadas) January 24, 2023
Les reunions del Consell de l'Àrtic -8 estats, inclosa Rússia- s'han suspès. També la cooperació científica, vital per monitoritzar efectes del canvi climàtic
Ens ho explica👇🏼Raul Primicerio, investigador de la Universitat de l'Àrtic, a Tromsø pic.twitter.com/pOjFmtIJWB
Una nova Guerra Freda?
Segons Osthagen, amb tot, la situació actual queda lluny de ser una nova Guerra Freda:
"No sóc partidari d'utilitzar el terme, perquè Rússia no és la Unió Soviètica i, en la Guerra Freda, la Xina no tenia el rol d'avui."
Però està clar que alguna cosa es mou. Rússia ha reobert 60 bases militars de l'època soviètica. En aquest regió té la Flota militar del Nord, que està utlitzant a la guerra d'Ucraïna. I, segons recorda l'investigador de l'Institut Fridtjof Nansen, "l'Àrtic és crucial per a l'estratègia de defensa de Rússia".
"A l'Àrtic estan ubicades les seves capacitats nuclears dissuasòries i els submarins que les protegeixen. Recordem que Putin ha amenaçat algun cop d'utilitzar-les."
L'OTAN s'ha definit com una "aliança àrtica", i la Xina, com un estat "semiàrtic". Els dos deixen així clares les seves intencions respecte al nord del planeta. L'ingrés futur de Suècia i Finlàndia a l'Aliança complica les perspectives.
Noruega ha reforçat la seguretat a les seves plataformes de gas i petroli, sobretot des dels sabotatges, al setembre, dels gasoductes Nordstream al seu pas per Dinamarca. "No puc entrar en detalls, però està clar que la seguretat és la nostra màxima prioritat", confirma el secretari d'estat del Ministeri de Petroli i Gas, Andreas Bjelland Eriksen.
La pinça Rússia-Xina
L'interès a la regió, en tot cas, està reforçant la cooperació entre Rússia i la Xina, i això preocupa els EUA, que estan també desenterrant instruments de la Guerra Freda. Washington reforça els seus equips trencagels i planeja una nova divisió de defensa i seguretat només per a l'Àrtic.
En aquest sentit, la investigadora de l'Institut Àrtic dels EUA, Gabriella Gricius, experta en seguretat a la regió assegura que "l'Àrtic ja no és aquesta regió pacífica" i "ja no respon a aquesta descripció idealista que acostumàvem a fer".
"Aquestes tensions aniran creixent, però no crec que això desemboqui en cap tipus de conflicte directe entre els EUA, la Xina i Rússia."
Al seu torn, Osthagen. conclou que "l'Àrtic s'ha convertit en la regió on has de ser si vols que se't consideri una superpotència".
L'Antàrtida: el conflicte congelat al pol oposat
L'Antàrtida és al pol oposat a l'Àrtic, i no només gegogràficament. El continent blanc és de tots i no és de ningú en virtut del Tractat Antàrtic del 1959 i aquest consens no està en qüestió ara mateix, segons totes les parts consultades.
En plena Guerra Freda, Argentina, Autràlia, Xile, França, Noruega, Nova Zelanda i Regne Unit van acordar "congelar" les seves reclamacions territorials. Els Estats Units i l'aleshores Unió Soviètica també aparcaven el seu dret a reclamar.
El Tractat Antàrtic consensuat per 12 països consagrava l'Antàrtida únicament a objectius científics i pacífics. El 2019, la Declaració de Praga va refermar l'acord que actualment subscriuen 55 països, 29 dels quals participen de les decisions finals.
La fórmula del multilateralisme i el consens
La base de l'acord de l'Antàrtida és el multilateralisme i, segons Jerónimo López, expresident i membre d'honor del Comitè Científic Internacional per a l'Investigació a l'Antàrtida (SCAR), "actualment, aquest concepte no viu els seus millors moments, sobretot arran de la guerra d'Ucraïna".
Amb tot, López coincideix amb Antonio Quesada, secretari tècnic del Comitè Polar Espanyol i president del Consell Internacional de Programes Antàrtics, que actualment a cap part no li convé canviar aquest sistema on les decisions es prenen per consens, no per majories ni per unanimitat, a les reunions consultives del tractat anuals.
Una altra cosa és que l'actual clima polític internacional impedeix alguns avanços, com la declaració de noves àrees marines protegides, proposta que Rússia i Xina han frenat.
També Pequín voldria crear una Zona Antàrtica Especialment Administrada per a l'entorn natural de la seva base de Kunlun, però els altres països s'hi oposen.
Recels amb Xina
Aquestes topades, la construcció d'una cinquena base xinesa a l'Antàrtida i el posicionament estratègic de Pequín a Amèrica del Sud, incloent-hi la construcció d'un port a la Patagònia argentina, ha despertat molts recels.
El passat mes d'octubre, els Estats Units alertaven contra les ambicions xineses a la regió i ningú nega que Pequín té un pla estratègic sobre l'Antàrtida, però també ha estat un dels últims països a interessar-s'hi.
Si els primers a establir-hi bases ho van fer entre el 1940 i el 1950, la Xina no hi va posar un peu fins al 1985 i, des d'aleshores, la seva inversió no ha parat de créixer emparada en l'objectiu de la recerca científica que inclou el desenvolupament del BeiDou, el sistema xinès de navegació satel·lital, comparable al GPS dels Estats Units o el GLONASS rus.
El dia a dia a la base antàrtica: acompanyem @TBlixen un biòleg a recollir mostres de liquens centenaris, un treball de camp q requereix més preparatius del q pot semblar @utm_csic Ho expliquem el migdia, avui a @Catinformacio pic.twitter.com/FPa85A2fOm
Domènec Subirà (@dsubiraq) January 22, 2023
Pel que fa al sistema europeu, el Galileu, justament un dels projectes de la campanya antàrtica científica espanyola d'aquest any, passa per fer proves amb aquesta xarxa en altres latituds.
L'Antàrtida, oberta a tothom
A l'Antàrtida no impera cap sobirania nacional i, si es trenqués aquest consens, s'obriria una veda per a tothom de final incert i amb un cost econòmic molt alt, a part de xocar amb la voluntat d'unitat expressada en les últimes cimeres internacionals contra el canvi climàtic o per la biodiversitat.
D'altra banda, segons les fonts consultades, la situació geogràfica de l'Antàrtida i el fet que el ritme de desgel és molt inferior al de l'Àrtic fan difícil també pensar almenys a mitjà termini- obrir noves rutes comercials en aquestes latituds.