"Allà on fa més mal": el testimoni de les víctimes de violència vicària

El seu cas és molt recent i encara està "en un procés molt delicat de dol i trauma" i no vol que se la reconegui, però sí que creu que és el moment de parlar, per primer cop, de tot el que va viure. Per a ella, "era impensable" el que va passar el 24 d'agost de fa dos anys. "Fins i tot a dia d'avui, encara que soc conscient del que ha passat, em costa pensar que aquesta persona a qui he estimat realment, amb qui m'he casat, va poder arribar a aquest extrem amb l'objectiu de fer-me el pitjor mal possible." S'estaven separant, i l'únic senyal d'alarma que va poder detectar va ser la mateixa nit dels fets, quan el nen ja era a l'hotel amb el pare. "Em va trucar. Parlava molt ràpid, molt. I em va dir: 'Busca't el millor psicòleg que puguis, perquè el que acabo de fer no ho superaràs mai.' I va penjar. I en aquell moment, sense pensar-ho, vaig trucar al 112." "Allà on fa més mal" és un documental de Laia Mestre i Ricard Belis que es basa en el testimoni de quatre víctimes de violència vicària per explicar i intentar entendre per què passa i com es podria evitar. "Risc baix. Quan les administracions fallen" Itziar Prats va anar, fa cinc anys, a una comissaria de Castelló a denunciar que les seves dues filles de 2 i 6 anys corrien perill. "Jo el que demanava és que no hi hagués visites amb les nenes perquè les estava amenaçant de matar-les, directament. Hi havia àudios amb les amenaces, fotos del cotxet de la Martina destrossat per ell." Però va sortir de comissaria amb un diagnòstic que condicionaria la resta del procés: "Risc baix." Set mesos més tard, el pare va matar la Nerea i la Martina quan les tenia a casa i es va suïcidar. La mare de la Nerea i la Martina va moure cel i terra per evitar que el pare de les nenes hi tingués accés. Ningú li va fer cas. cas (3Cat) El mes de desembre del 2021, finalment l'estat espanyol va reconèixer una "fallada en cadena" i la família va ser indemnitzada. Ángela González Carreño, en canvi, va haver de portar el seu cas fins a l'ONU. La seva filla Andrea va ser assassinada pel seu pare el 2003, quan tenia 7 anys, durant una visita no vigilada. La mare havia presentat 51 denúncies, però ningú va prendre mesures. Finalment, va aconseguir una condemna a Espanya per no haver-les protegit del seu agressor. El pare condemnat per maltractaments pot reprendre les visites amb les filles petites de la Paloma (3Cat) "Visites amb pares maltractadors" Tot i que la majoria de les morts d'infants es produeixen durant les estades amb els pares maltractadors, l'any passat en un 30% dels casos en què es va acordar una ordre de protecció a la dona per violència masclista es van mantenir les visites entre infants i progenitors. I és que, tot i les modificacions legislatives per protegir els menors, com la reforma del Codi Civil català, l'última paraula la té el jutge. "Sembla que el retrat de la llei sigui molt automàtic, però a la pràctica no és així. A la pràctica, no ens han suspès cap visita al despatx, i portem uns quants expedients d'aquests casos", assenyala l'advocada Marta Ariste. María Salmeron, condemnada a presó per negar-se a complir el règim de visites de la seva filla amb el pare maltractador (3Cat) "M'ha passat perquè soc dona" "N'hi ha molts més casos del que sembla", apunta Sonia Vaccaro, psicòloga experta en victimologia que va encunyar el terme "violència vicària" el 2012. "Tot maltractador està disposat a utilitzar els fills i les filles per fer mal a la mare. D'això no en tinc cap dubte. Però el més greu és que els pot utilitzar. Perquè si la justícia i la llei ho impedissin, aquests individus haurien de canviar la manera de continuar exercint violència contra la dona i deixarien d'utilitzar els fills com a objectes." Un cas paradigmàtic de violència vicària no extrema és el de María Salmerón, una dona de Sevilla que va acabar entrant ella a presó per negar-se a portar la seva filla a les visites amb el pare, condemnat per violència masclista: "No podia creure que hagués d'entrar jo a la presó quan estava protegint la meva filla d'un maltractador. Això m'ha passat per ser dona, perquè el mite de la mala mare està molt estès en la judicatura espanyola." Míriam Ruiz, filla de María Salmeron, és periodista i ha fet el treball de final de grau sobre la violència vicària (3Cat) "No són casos aïllats i concrets", apunta l'advocada de Women's Link Worldwide Gema Fernández de Liévana, que va portar el cas d'Ángela González a les Nacions Unides. "S'anomena violència de gènere i estructures de poder i discriminació contra les dones." Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por Sense ficció (@senseficciotv3) Fitxa tècnica: Un documental de Laia Mestre Sopeña i Ricard Belis Garcia Fotografia: Marc Martínez Sarrado Producció: Roser Gispert Lafuente Muntatge: Moisès Casanovas Orce Il·lustració: Clàudia Barberà Miró "Allà on fa més mal" és una producció de 3Cat elaborada per l'equip del "Sense ficció".