Protegir el 30% dels oceans: repte de mínims de la conferència de Lisboa

Les Nacions Unides alerten que els oceans estan en una situació límit i calen accions urgents per salvar-los. 150 països participen a Lisboa a la Conferència de l'Oceà, que ha de posar les bases perquè, com a mínim, es protegeixi un 30% de la superfície marina abans del 2030.

En els últims mesos, les crides del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, per posar fre a la destrucció del planeta, se succeeixen.

A Lisboa ha demanat als mandataris del món que considerin una emergència la situació dels oceans i els ha posat com a exemple alguns dels efectes de l'escalfament global:

"L'escalfament global empeny les temperatures dels oceans a nivells rècord i crea tempestes cada cop més ferotges i freqüents.

El nivell del mar està pujant, les nacions insulars baixes s'enfronten a inundacions, com també moltes ciutats costaneres importants al món.

La crisi climàtica també augmenta l'acidesa de l'oceà i això altera la cadena alimentària marina."

Guterres ha fet una crida als responsables polítics de tot el món i també a les empreses i inversors perquè inverteixin en accions que evitin un efecte en cascada derivat dels mals que afecten les aigües marines:

"Cada cop hi ha més esculls de corall que es blanquegen i moren. Els ecosistemes costaners, com els manglars, les zones d'algues i els aiguamolls, s'estan degradant.

La contaminació a la terra crea grans zones mortes a les costes. Gairebé el 80% de les aigües residuals s'aboquen al mar sense tractament i uns 8 milions de tones de residus plàstics entren als oceans cada any.

Sense una acció dràstica, el 2050, aquest plàstic podria pesar més que tots els peixos que viuen al mar."

Entre els assistents a la cimera, tothom apunta la necessitat que a Lisboa es tanquin acords per protegir com a mínim el 30% dels oceans. La decisió definitiva no es prendrà fins a l'agost, a l'Assemblea del Tractat Global dels Oceans que també faran les Nacions Unides.

Però els experts creuen que els que es digui aquí serà clau per saber fins on es pot arribar.

Una cimera "important" però suficient?

Pilar Marcos, responsable de la campanya d'oceans de Greenpeace, està convençuda que a Lisboa es faran passos endavant:

"Aquesta cimera és important perquè anem tard. Hem passat la pandèmia i tot s'ha parat i ara els compromisos de protegir com a mínim el 30% dels oceans al 2030 estan a tocar.

Aquesta és la primera vegada, després de la covid, que els caps d'estat de tot el món, els que poden prendre decisions en relació a la pesca, els plàstics i la protecció dels oceans, es troben, i ho fan poques setmanes abans de la reunió de les Nacions Unides que prendrà la decisió realment vinculant respecte a això."

De moment, el primer dia de la conferència, alguns ja han avançat les seves intencions. El govern de Colòmbia ha anunciat que a les pròximes setmanes protegiran el 30% de les seves aigües marines, i passaran de 8 a 16 milions d'hectàrees protegides, 9 de les quals sense cap mena d'activitat extractiva.

L'amfitrió de la cimera, Portugal, també s'ha compromès a protegir el 30% de les seves aigües marines abans del 2030 i crearà una zona pilot amb emissions controlades al mar.

Però per Puri Canals, presidenta de la Xarxa Mediterrània de gestors d'àrees marines protegides, el 30% queda curt i serà insuficient per resoldre els problemes dels oceans: 

"El 30% de protecció és un avanç clàssic i insuficient. Nosaltres promovem que es faci a l'inrevés. S'hauria de considerar que tot el mar és zona protegida i amb aquesta limitació anar mirant a quins llocs es poden fer les explotacions que necessitem per al nostre desenvolupament.

Cal que canviem de xip, perquè el ritme en què les negociacions permeten establir mesures de protecció és molt més lent que el ritme de degradació."

Ara hi ha un 7% de la superfície marina mundial protegida, però no totes les àrees tenen plans de gestió o control d'aquesta protecció. Al Mediterrani, la meitat de les àrees protegides no tenen ni plans ni equips de gestió, de manera que no acaben de ser efectives en la preservació de la biodiversitat.

Si ens fixem només en les aigües internacionals, el percentatge encara és menor. Segons Greenpeace, només un 3% estan oficialment protegides i, d'aquestes, només un 1% tenen plans de gestió efectius.

Plàstics i sobrepesca

La cimera de Lisboa també tractarà altres problemàtiques dels oceans com la contaminació pel plàstic o la sobrepesca. Per l'ONG WWF, que a la cimera està representada entre altres per la italiana Marina Domei, aquest és un dels punts més importants de les negociacions:

"Hem d'acabar amb els incentius econòmics que es donen a la pesca industrial. L'impacte d'aquesta activitat en la biodiversitat marina és enorme i cal posar-hi fre de manera immediata.

Per exemple, els fons europeus no poden anar a parar a aquest tipus de pesca, que té efectes en cadena en tot l'ecosistema. També voldríem que d'aquí en surtin restriccions a la mineria submarina.

Voldríem que es prohibís completament, però si això no es pot aconseguir, que almenys es pacti una moratòria."

Seran cinc dies de negociacions sobre el futur dels oceans. Tot i l'escepticisme de molts sobre l'efectivitat d'aquesta mena de cimeres, el vicedirector de l'Institut de Ciències del Mar, Valentí Sellarés, creu que a Lisboa s'establiran unes bases similars a les que es van pactar el 2015 a París en relació amb la lluita contra el canvi climàtic:

"Jo veig aquesta cimera com una necessitat i una oportunitat equivalent a la cimera del clima de París. Els oceans són un ingredient molt important que regula el clima i una font de recursos que fins ara hem utilitzat de manera irracional, amb els riscos que això comporta."