Qatar guanya el Mundial, Brussel·les perd crèdit

Del Qatargate només n'hem vist la punta de l'iceberg. I no és una afirmació basada --només-- en sensacions i possibles escletxes en el mecanisme de control europarlamentari. Hi ha fets que donen pes a aquesta hipòtesi. El principal, i no és poca cosa, és que els serveis secrets belgues només han fet arribar a la justícia una part de la investigació engegada ja el 2021. El que pugui venir a partir d'ara ningú ho sap, però posa nerviosa a molta gent. Parlem molt d'Eva Kaili, eurodiputada i ja cessada com a vicepresidenta del Parlament Europeu. Ben normal, perquè de moment és el peix més gros que s'ha pescat i perquè havia defensat Qatar de forma gairebé impúdica: "La Copa del Món és una prova de com la diplomàcia esportiva pot aconseguir la transformació històrica d'un país. Qatar està a l'avantguarda en drets laborals, després d'abolir la kafala --sistema de control dels documents dels treballadors estrangers-- i introduir el salari mínim." Però ara per ara tot apunta que el paper central d'aquesta trama l'ocupa Pier-Antonio Panzeri, eurodiputat fins al 2019, president, també és ben cínic, de l'ONG "Combatre la impunitat" i exresponsable de la subcomissió parlamentària de drets humans. Segons mitjans com Politico o Der Spiegel, hauria rebut suborns no només de Qatar, sinó també del Marroc. Tanca entre la ciutat autònoma de Melilla i el Marroc (Reuters) Sàhara, peix i control de fronteres Si el que pot aconseguir Doha a base de diners i regals passaria, aparentment, per visats o beneficis dins Europa per a empreses com Qatar Airways, en el cas del Marroc tot agafa encara més dimensió. Tensions sobre el Sàhara Occidental en un moment en què països com els Estats Units o Espanya s'han decantat cap a Rabat, acords més que fràgils sobre la pesca i uns migrants que el Marroc no s'està d'utilitzar com a element de pressió a les fronteres amb Ceuta i Melilla. Un país amb antecedents Alguns càlculs indiquen que Qatar ha invertit 200.000 milions de dòlars en la preparació del Mundial. Què són, doncs, per l'emirat del golf Pèrsic 1,5 milions d'euros en feixos de bitllets amagats en maletes i sacs arreu de Brussel·les? La dècada passada el nom de Qatar ja apareixia quan va esclatar el Fifagate. Suposats suborns, blanqueig de diners i el que fes falta per beneficiar les candidatures de Rússia i de l'emirat, organitzadors dels Mundials de futbol 2018 i 2022. Molts titulars, soroll i indignació, així com una investigació interna. Però un comitè ètic de la FIFA no va considerar determinants les proves com per canviar la seu de les competicions. Poca sang de moment, doncs, més enllà de les inhabilitacions de Joseph Blatter i Michel Platini, i processos judicials oberts als Estats Units i a França, on no oblidem qui és propietari del PSG. Sense la compra del club parisenc no hi hauria hagut Qatar 2022. Però és que més enllà del futbol, els tentacles qatarians arriben en forma d'accions a energètiques, cadenes hoteleres o mitjans de comunicació. La diplomàcia del caviar Aquests dies hi ha un bon grapat de noms sota sospita. Cap certesa en la majoria de casos, però el que és innegable és un --renovat-- descrèdit cap a les institucions europees. I la profunditat de l'iceberg sota l'aigua serà decisiva. És una poma podrida, com diu l'expresident del Parlament Europeu Antonio Tajani, o Brussel·les té un problema més greu? A mi m'ha vingut al cap l'episodi de la diplomàcia del caviar. Fa una dècada, un altre règim autoritari, el de l'Azerbaidjan, va invertir molts milions d'euros a subornar membres del Consell d'Europa. Volien que es rebutgés una moció per reprovar l'existència de presos polítics en aquest país centreasiàtic gran productor de caviar, d'aquí el nom de l'escàndol. Ho van aconseguir, però va sortir a la llum. Ningú va acabar ni tan sols processat. "Parliament", una sèrie irreverent Més que una caricatura del Parlament Europeu Si us interessa la política europea i no ho heu fet, us recomano ara especialment que mireu la sèrie "Parliament" (a Filmin, per exemple). Si no us interessa la política europea però voleu fer un intent d'entendre-la de forma relaxada, mireu aquesta coproducció francesa, belga i alemanya. Eurodiputats desganats, assessors impetuosos i entregats, lobbistes sense escrúpols... però cap cas extrem de corrupció. Una sèrie amb majúscules de la qual, llanço idea per als creadors i guionistes, potser s'hauria de rodar una nova temporada amb maletes plenes de bitllets, policia fent escorcolls a l'Europarlament i un Mundial disputat al desert i guanyat fora del terreny de joc per una autocràcia a la qual molts governs continuaran fent la cort. Sense necessitat de suborns, senzillament amb contractes milionaris per rebre el seu gas natural. Us imagineu aquest capítol?

Qatar guanya el Mundial, Brussel·les perd crèdit

L'escàndol dels suposats suborns a membres del Parlament Europeu ha posat sota sospita qualsevol polític relacionat amb Qatar o el Marroc