Cada cop són més les zones de Catalunya i de l'estat espanyol que opten per restringir el turisme d'autocaravana. Un sector clarament en auge des de la pandèmia que tensa, cada cop més, l'equilibri entre un turisme sostenible i la massificació de determinats espais. Però què passa quan viure en una autocaravana és l'única opció davant la falta d'habitatge assequible? Sentir-se "criminalitzat" Aquesta és la situació de desenes de treballadors que es desplacen a la Vall d'Aran durant la temporada d'hivern. Molts d'ells treballen a l'estació d'esquí de Baqueira-Beret i en negocis que envolten el turisme de neu. Opten per viure aquests mesos en autocaravanes davant les dificultats per trobar habitatge a preus raonables a la Vall d'Aran. Fins ara, la majoria d'ells passaven la temporada al pàrquing de l'Orri, al pla de Beret, gestionat per l'estació d'esquí. Des de fa uns dies, però, denuncien que viuen en una situació de "desprotecció" i que se senten "criminalitzats". Cartell ubicat als pàrquings del pla de Beret (Cedida) El Conselh Generau d'Aran i l'Ajuntament de Naut Aran, d'acord amb l'estació de Baqueira-Beret, han acordat --davant l'increment del turisme d'autocaravana-- aplicar l'ordenança d'accés motoritzat al medi natural, vigent des del 2017, una normativa que prohibeix la pernoctació en els dos pàrquings de l'estació d'esquí que es troben en aquesta zona. Francés Bruna és el conselher de Medi Ambient: "En determinats moments, enguany, s'han arribat a acumular en aquest espai més de 300 autocaravanes. Això suposa una població gairebé estable de més de 600 persones, amb els problemes ambientals que això comporta en un indret d'alta muntanya. I també problemes de seguretat en cas que hi hagi nevades importants i quedi la carretera tallada per la neu." Les multes per pernoctar aquí poden anar dels 300 als 3.000 euros. Durant el pont de la Puríssima ja es van interposar les primeres 6 denúncies en un dispositiu coordinat entre els Mossos d'Esquadra i agents de Medi Ambient del Conselh.   Desplaçats a Baqueira 1.500 Els treballadors que viuen en aquests vehicles, mentrestant, els han desplaçat a un altre pàrquing gestionat per l'estació d'esquí i propietat del Conselh i de l'Ajuntament de Naut Aran que es troba al nucli urbà de Baqueira 1.500. Però això, lluny de ser una solució, encara ha provocat més problemes. Treballadors i turistes han de conviure en un espai que ha quedat petit: "Ens van dir que podíem venir a aquest pàrquing i que hi tindríem una zona habilitada. La nostra sorpresa és que en realitat no hi ha res habilitat i no tenim cap seguretat que puguem ser-hi, aquí. Reclamem solucions. Aquí el preu de la vivenda és molt car i hi ha treballadors que ho estan passant realment malament." Així ho assegura Òscar Garcia, treballador del sector turístic que viu, des de fa 3 anys, en una càmper. A la zona també hi ha cartells que prohibeixen aparcar-hi i no hi ha serveis habilitats, com denuncia Mario Arroyo: "Tenim cotxes al voltant. Gent que defeca per aquí... Jo faig la temporada d'hivern aquí i els treballadors tenim les autocaravanes equipades amb lavabos, però molts turistes no." La proposta del Naut Aran: zones habilitades a preus simbòlics Autocaravanes estacionades al pàrquing del centre de Vielha, al costat del riu Garona (Sofia Cabanes) Des de les institucions asseguren que treballen per trobar solucions. L'alcalde de Naut Aran, Cesar Ruiz-Canela, on es troba l'estació d'esquí, assegura que busquen des de fa temps un lloc per crear un pàrquing d'autocaravanes. Però la majoria de terrenys del municipi, llevat del pàrquing de Baqueira 1.500, són en zona inundable. "Penso que aquest tipus de vehicles haurien d'estar en càmpings, on tenen tots els serveis. Però sí que és cert que la gent que vol venir a treballar aquí durant la temporada turística no troba habitatge, i això els du a viure en autocaravanes. La solució hauria de ser habilitar zones en diferents punts de la Vall d'Aran a preus assequibles." L'alcalde assegura que treballaran per oferir serveis de buidatge d'aigua, electricitat i dutxes al pàrquing de Baqueira, a un preu simbòlic de 5 euros al dia o 150 euros al mes, però això quedarà limitat a una seixantena d'autocaravanes. Proposa, a més, que els càmpings del Baish Aran, que tanquen durant l'hivern --o que pràcticament no tenen clientela-- tornin a obrir per oferir el mateix servei a aquests treballadors i diversificar així les zones on es puguin quedar aquestes autocaravanes per evitar massificacions. Centenars de multes que són retornades Autocaravanes a Vielha (Sofia Cabanes) Les restriccions al pla de Beret han provocat el desplaçament de moltes autocaravanes a altres llocs de la Vall d'Aran. Un d'aquests punts és Vielha. Des de fa uns anys, la capital aranesa disposa d'una àrea habilitada d'autocaravanes, que també ha quedat petita. La majoria d'aquests vehicles es desplacen cap a un aparcament ampli a la vora del riu Garona, on durant tot l'any, i especialment en períodes de vacances, es poden arribar a acumular centenars d'autocaravanes. Moltes, en aplicació de les ordenances municipals, són denunciades. Però moltes de les sancions són desestimades perquè els multats al·leguen que el seu vehicle estava aparcat i no amb la finalitat de pernoctar, com explica l'alcalde, Juan Antonio Serrano: "Ens movem entorn de les 100 o 150 multes, de les quals el 60 o 70% ens són retornades per part de l'administració de Trànsit. D'aparcar-hi poden aparcar-hi, el que no poden és pernoctar. I aquí hi ha una fina línia, que és un problema no només nostre sinó de tot Espanya, on el turisme d'autocaravanes ha arribat més tard. No tenim cultura de turisme d'autocaravana i cal dimensionar les nostres infraestructures a això." En aquesta mateixa línia s'expressa Marta Barrio, que passa la temporada d'hivern amb la seva furgoneta a Baqueira, mentre fa teletreball: "He viatjat per tot Europa i en altres països el turisme d'autocaravana està molt ben valorat. Aquí ens criminalitzen." Habilitar zones de pagament amb serveis mentre es restringeix l'accés a determinats espais sembla que serà l'única solució al trinomi que confronta la massificació turística, la falta d'habitatge i el respecte pel medi natural.