Quatre raons per veure "Anatomía de una caída"

És una de les estrenes més destacades de la setmana i de tot l'any i per això volem repassar quines són les claus d'"Anatomía de una caída", que arriba a les sales amb el reconeixement del sector. Veurem si també convenç el gran públic. 1. Un guió molt hàbil La pel·lícula de Justine Triet utilitza un judici com a excusa per posar al descobert la intimitat d'una parella. La dona està acusada de matar el seu marit, però, igual que el fill, que és cec, l'espectador no presencia els fets i haurà de decidir si és innocent o culpable a partir de les proves que es presenten en el procés. I les proves sobre la relació entre tots dos són gravacions d'àudio, de manera que les paraules i els sons obren tota mena d'hipòtesis sobre els fets. Triet ens explicava què és el pitjor que li podia passar a l'acusada. "Als judicis cada cop veiem més proves en vídeo, però jo vaig decidir que no n'hi hagués, perquè el so per si sol em sembla molt més violent. Amb un so es fantasieja més i s'imagina el pitjor". 2. Una Sandra Hüller monumental Sandra Hüller interpreta una dona acusada de matar el seu marit El film aconsegueix mantenir fins al final l'equilibri perquè l'espectador mai sàpiga realment si la dona és culpable o innocent. Això és tan complex que seria impossible sense el muntatge, en primer lloc, però sobretot sense una interpretació com la de l'actriu alemanya (a qui aviat també podrem veure en una altra de les pel·lícules de l'any, "La zona de interés"). La seva ambigüitat és clau per al personatge i perquè el guió aconsegueixi tot el que busca. "Mai a la vida havia hagut de refer el guió inicial amb el muntatge final. Ho vam haver de fer després de diverses projeccions de prova i debats posteriors per veure què opinava la gent, si ella semblava culpable o no. I la veritat és que la interpretació de la Sandra és bàsica perquè l'espectador no sàpiga realment què pensa en cada moment". 3. Els jutjats, en el punt de mira L'objectiu del film és mostrar com una dona forta i segura de si mateixa té menys opcions de triomfar en un judici que una que es faci petita a la sala. El fet de dominar el relat, de confiar en la seva sexualitat o d'imposar-se a la seva parella li juguen en contra. En definitiva, la història vol mostrar com el masclisme predomina encara als jutjats i com la recerca de la veritat no és l'objectiu final d'un judici. "La veritat importa ben poc. La veritat és allà, d'alguna manera, entre el que diuen les dues parts, però ningú realment està a favor de la veritat. Crec que és una de les pitjors experiències que pots viure". 4. L'aval dels premis i la crítica El film ha rebut diversos guardons internacionals (Mickael Chavet/ZUMA Press Wire/dpa) Va ser la Palma d'Or a Canes; està nominada a millor pel·lícula, direcció, actriu i guió als Premis del Cinema Europeu, on ja ha guanyat el de millor muntatge; el Cercle de Crítics de Nova York l'ha votat com la millor pel·lícula estrangera del 2023; en aquesta mateixa categoria ha guanyat als Gotham Awards i als British Independent Awards i està nominada als Goya i als Independent Spirit Awards. En canvi, no podrà optar a l'Oscar com a millor film internacional perquè l'Acadèmia francesa, sorprenentment, ha triat un altre títol. Ara, tot apunta que es pot colar en la cursa dels premis de Hollywood per una altra porta, en altres categories, com han fet en anys anteriors els films d'Almodóvar o Bong Joon-ho.

Quatre raons per veure "Anatomía de una caída"

Arriba als cinemes el nou film de la francesa Justine Triet