Per bé que la Constitució Espanyola marca que no hi pot haver federacions entre comunitats, és a dir, que no es poden estructurar institucionalment parlant ni els Països Catalans ni Euskal Herria, sí que hi ha altres organismes d'estratègia territorial com la Comunitat de Treball dels Pirineus, que reuneix 7 regions a banda i banda del Pirineu: Occitània, la Nova Aquitània, Andorra, Aragó, Navarra, Euskadi i Catalunya, que avui passarà la presidència rotatòria als bascos. A més de la sessió plenària, el president Aragonès mantindrà una trobada amb el lehendakari Urkullu. Al País Basc fins i tot el PP està per reformar i posar al dia l'Estatut del 79 per bé que sense entrar en el dret a l'autodeterminació. A Catalunya, PP i un Cs reviscolat parlen d'apartheid. L'Urkullu mediador entre Puigdemont i Rajoy en l'escalada de l'1 d'Octubre, i que té un govern de coalició amb els socialistes bascos, també manté un paper d'entesa amb Pedro Sánchez. D'aquí que el vegem a les diferents trobades de presidents autonòmics. La pròxima serà al gener a La Palma, i el president Aragonès encara no ha aclarit si hi anirà o no. La taula de diàleg i el suport a la investidura i als pressupostos (per bé que, aquests dies, afectats pel 6% de l'audiovisual) també estan en la línia d'explorar enteses. És clar que els bascos tenen un sistema de finançament autonòmic diferent, i les projeccions que han començat a córrer per la reforma de les del règim comú tampoc semblen un camp de roselles per als interessos catalans. I els fons europeus no s'acaba de saber quin circuit decisori tenen.   Per tant, si es tracta de fotos multilaterals, la d'avui és més atractiva. Canvi climàtic, mobilitat, atractiu del territori, i dels JJOO no és aquí que, en principi, se n'hagi de parlar. Veurem si de la conversa amb Urkullu en surten aliances d'autodeterminació democràtica, o de suma per La Palma.