La ciència és cada cop més sofisticada i respon a preguntes cada cop més precises. Per no perdre'ns en detalls, el que volem fer al "Catalunya nit" és obrir el focus i anar a l'origen dels grans misteris que inspiren la recerca científica actualment. I per posar llum a aquestes grans preguntes, intentarem aclarir-les des de diferents disciplines. Perquè, això sí, la investigació és cada cop més multidisciplinària. Aquesta setmana la pregunta que ens fem és: què és la intel·ligència? La intel·ligència segons la neurociència Com podem mesurar-la? Quins factors hi intervenen? Tots podem ser igual d'intel·ligents? Qui millor per respondre aquestes preguntes, que una investigadora de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona? Marta Portero ens descriu la intel·ligència com una "habilitat cognitiva molt general" i apunta aquests aspectes per a definir-la: "Intervé en la nostra capacitat d'aprendre, seleccionar aquella informació que sigui rellevant en un moment determinat, processar-la, i donar una resposta adequada." Els científics defensen que som capaços de cultivar la intel·ligència a qualsevol edat. Això passa perquè el nostre cervell és plàstic. Portero assegura, a més, que som capaços de cultivar la intel·ligència a qualsevol edat, perquè ara sabem que els humans podem aprendre tota la vida. Això passa perquè el nostre cervell és plàstic. Les experiències i aprenentatges li donen forma. "Avui la ciència ens diu que precisament tots podem desenvolupar certs nivells d'intel·ligència, és a dir d'expertesa, en qualsevol disciplina, amb un entrenament adequat."  La intel·ligència segons la biologia Però els humans no som els únics que tenim cervell. També en tenen la resta de mamífers, amb qui compartim elements com el sistema límbic. Un sistema primitiu on viuen les emocions: la por que ens fa fugir d'un perill, l'agressivitat per defensar-nos, o l'instint sexual per reproduir-nos i preservar la nostra espècie. La intel·ligència, segons la biologia evolutiva, és la capacitat dels éssers vius per respondre problemes. Per això li hem volgut preguntar al professor d'investigació ICREA a l'Institut de Biologia Evolutiva, Tomàs Marquès-Bonet, què és per a ell la intel·ligència. La intel·ligència és només una de les capacitats que tenen els éssers vius per respondre a problemes. Si un ésser viu avui en dia és a la Terra és perquè ha superat una sèrie de traves que l'entorn li crea fent servir una sèrie d'eines, entre elles, la intel·ligència. Per aquest motiu, assegura, totes les formes de vida tenen intel·ligència. Això sí, podem distingir-hi diversos graus de complexitat. La intel·ligència artificial és comparable a la humana? La intel·ligència ens ajuda a resoldre problemes, a adaptar-nos i sobreviure. I aquí, més que el nombre absolut de neurones, són molt importants les connexions entre neurones. I això és el que intenten fer les màquines, els robots: imitar el funcionament del cervell. Hem preguntat per la intel·ligència al fundador de l'institut d'investigació en intel·ligència artificial del CSIC, Ramon López de Mántaras. Ens enumena una sèrie d'accions i capacitats que formarien part "d'una mena de catàleg del que considerem ser intel·ligent": "Son sobretot habilitats d'alt nivell que ens permeten manejar conceptes i raonaments abstractes. També tenim representacions mentals, la presa de decisions o la capacitat de ser creatiu, tenir pensament crític, comprendre idees complexes." La intel·ligència artificial encara és molt lluny de la intel·ligència humana. Unes capacitats que aquest expert en intel·ligència artificial, creu que encara són lluny de les màquines. La intel·ligència artificial encara és molt lluny de la intel·ligència humana: "Una intel·ligencia com la nostra necessita d'un cos. Amb aquest cos podem interactuar amb l'entorn. I això et permet aprendre a través de l'experiència. Aprenem interactuant amb l'entorn." Aquesta interacció amb l'entorn és la que López de Mántaras considera bàsica per aprendre el model del món on vivim i, per tant, ser capaços de predir coses que poden passar. Són intel·ligents, les plantes? Ja per acabar, li vam voler preguntar al professor emèrit del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica, Pere Puigdomènech, per la intel·ligència de les plantes. És evident que les plantes han de percebre molt bé el seu entorn. Saben en quin moment de l'any estan, poden mesurar la temperatura, quin moment del dia estan, si les ataquen, si hi ha aigua... Per tant, tenen una comprensió de l'entorn i, en base a això, prenen decisions. Una comprensió de l'entorn que aconsegueixen sense cervell ni neurones. No podem parlar d'intel·ligència, però si vols, ens podem permetre aquesta llicència poètica.