El Banc Mundial alerta que el creixement econòmic global podria patir la frenada més gran dels últims 80 anys, per la guerra d'Ucraïna. L'organisme financer rebaixa la previsió de creixement mundial per a aquest any fins al 2,9%. Un punt menys que l'última previsió. Els preus no paren de pujar i ara els economistes ja comencen a debatre sobre un concepte que potser ens haurem d'acostumar a sentir-lo, l'estagflació. Bàsicament perquè ens entenguem és la coincidència al mateix temps d'una inflació molt elevada amb una crisi econòmica. Així ho explica el professor de la Universitat de Colúmbia Xavier Sala-i-Martín. "És un problema. Per solucionar la inflació has d'apujar els tipus d'interès, la qual cosa frena l'economia i provoca una crisi. És a dir, que per solucionar un element agreuges l'altre". De fet és un problema molt greu que es va donar a començaments de la dècada dels 70 arran de la crisi del petroli del 1973. Recordem que els preus van començar a pujar quan es va començar a reactivar l'economia després dels confinaments per la pandèmia. Així doncs, l'esclat de la guerra a Ucraïna ha agreujat una situació que ja de per si preocupava als bancs centrals. Efectes de la guerra Abans de l'estanflació, el conflicte està provocant unes altres conseqüències sobre les economies russa i ucraïnesa. En primer lloc, Rússia és un país que exporta relativament pocs productes i, en canvi, n'importa molts. Simplificant, Rússia ven gas, petroli i matèries primeres. En canvi, tota la resta de productes que necessita, com ara productes de tecnologia, aliments, sabates, els importa d'altres països. O dit d'una altra manera, entre els afectats hi ha els pagesos catalans, que han perdut un mercat molt important. De retruc, també en paguem les conseqüències en forma d'augment de l'energia. Si entenem el funcionament de l'economia russa és més fàcil valorar l'impacte que tindrà les sancions que els països occidentals han anat posant des que va començar la guerra. Primer pas: congelar els actius del Banc Central rus Va ser la primera mesura que va aprovar occident contra Rússia. Quan va començar la guerra, molts dels que tenien els diners en ruble se'ls van vendre per comprar dòlars o euros. Això fa baixar el preu de la moneda russa. Tothom s'ha empobrit. Vens els rubles que tens per dòlars, però el ruble s'ha devaluat un 50%. O el que és el mateix, la moneda estrangera s'ha encarit un 50%. Això és catastròfic per a tot el país. Traduït en el dia a dia, els ciutadans russos des que ha començat la guerra amb els mateixos diners poden comprar menys productes que abans. Segon pas: eliminació dels bancs russos del sistema SWIFT Estem parlant d'un sistema que utilitzen els bancs per fer transferències a nivell internacional i que l'usen com una vida de validació. Això ha derivat en el fet que, des de Rússia, ja no es poden fer transferències a altres països. No les poden fer ni per comprar ni per vendre. Això ha fet que totes les empreses que tinguin vincles amb Moscou estiguin marxant. Ens estem referint a empreses com ara Apple, Starbucks, Mango i Volkswagen. És cert que Rússia va començar a desenvolupar el seu propi sistema de verificació de les transferències, però no serà de gaire utilitat perquè no tampoc els permetrà fer operacions amb bancs estrangers. Una opció pel sector financer rus seria treballar amb el sistema de verificació xinès, però tampoc els ajudaria gaire. És un sistema que utilitzen pocs bancs. A banda, les empreses xineses venen a Rússia, però sobretot ho fan als Estats Units i a Europa. Han vist casos com el de Shell i no volen perdre els seus grans mercats L'economia ucraïnesa La que rebrà la pitjor part serà Ucraïna. La guerra està deixant en una situació devastadora un país que és un dels principals productors de blat i d'oli de gira-sol d'Europa. Ara per ara tot s'ha parat. D'entrada no hi ha ni aigua ni electricitat en moltes zones. Les empreses i els bancs s'arruïnaran. Els pagesos que conreaven blat, ara, ja no el poden exportar. A banda, la guerra ha alterat el capital humà. Tot el que necessiten per produir, com ara els treballadors, o estan fugint o estan anant al front. A més a més, les tropes russes estan destruint la majoria de les infraestructures del país. Parlem de carreteres, fàbriques, i també de centrals elèctriques. Això comportarà un empobriment generalitzat. En aquest context, els països occidentals van donant milions en forma d'ajudes humanitàries. No només els països; també ho han fet empreses com Airbnb. L'empresa de lloguer d'habitatges turístics ha decidit no cobrar cap import als usuaris que decideixin pagar una reserva d'un allotjament situat a Ucraïna, una iniciativa que ha recollit el "New York Times". La incògnita és quan es podrà començar a recuperar l'economia ucraïnesa. Tot dependrà, conclou Sala-i-Martín, del que duri la guerra.