Què faran els astronautes que han arribat a l'Estació Espacial Internacional?

Dissabte es va posar en marxa una nova missió de la NASA per arribar a l'Estació Espacial Internacional (EEI), un laboratori situat a 400 quilòmetres de distància de la Terra. La nau va sortir des de cap Canaveral, a Florida, als Estats Units, i hi va arribar després d'un viatge de 30 hores.

Qui va a bord de la nau?

La nova missió està formada per quatre astronautes de quatre agències espacials diferents: els Estats Units, Europa, el Japó i Rússia. N'hem parlat amb dos astrofísics catalans: Guillem Anglada-Escudé, de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC, i Mariona Badenas-Agustí, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts.

"És la primera missió que porta un representant de cada agència espacial principal, i qui pilota és un europeu."

(Guillem Anglada-Escudé)

"Una de les característiques més boniques d'aquesta tripulació és que està comandada per una dona."

(Mariona Badenas-Agustí)

La dona és l'enginyera aeroespacial Jasmin Moghbeli. Abans de marxar, Moghbeli explicava com se sentia en un podcast de la NASA:

"Estic molt emocionada. M'he entrenat com a astronauta sis anys per a aquest moment. És una d'aquelles coses que no semblen reals, i continuo dient-me: 'Centra't només en el que has de fer aquell dia, centra't en l'entrenament, no et deixis aclaparar gaire pel fet que te'n vas a l'espai'."

Què faran els quatre astronautes quan arribin a l'Estació Espacial Internacional?

La tripulació es trobarà amb els set astronautes de la missió anterior, que tornarà a la Terra cap a finals d'aquesta setmana, probablement divendres 1 de setembre. Unes missions, aquesta i l'anterior, que sempre duren sis mesos.

"És un tema d'eficiència, perquè els llançaments costen el que costen, i és un nombre adequat. Per als astronautes, se sap que amb estades més llargues poden tenir seqüeles físiques."
(Guillem Anglada-Escudé)

"Al final, passar temps a l'espai perjudica la salut i el funcionament del cos."
(Mariona Badenas-Agustí)

Les tripulacions fan recerca, bona part de la qual consisteix a estudiar com afecta una missió espacial el cos dels astronautes i els seus patrons del son. També fan tasques de manteniment de l'estació. I el més llaminer d'una expedició com aquesta: les passejades espacials.

A més, també han rebut la visita de turistes, a bord de la missió privada Axiom.

Un laboratori flotant a 400 km de la Terra

L'EEI és un laboratori flotant de la mida d'una pista de bàsquet que orbita al voltant de la Terra a una velocitat de 27.000 quilòmetres per hora. 

"Veuen setze sortides i setze postes de sol en 24 hores gràcies a la velocitat de l'Estació Espacial Internacional."

(Mariona Badenas-Agustí)

L'estació és a 400 quilòmetres de distància. Això és el que es coneix com l'òrbita baixa de la Terra, on els astronautes estan protegits pel camp magnètic del nostre planeta, que fa d'escut contra el vent solar i la radiació còsmica. Va començar a funcionar l'any 2000 i, des de llavors, fa més de vint anys, sempre ha estat habitada.

L'EEI, el paradigma de la col·laboració internacional

En tot aquest temps hi han passat més de 250 astronautes, que han fet més de 3.000 experiments. Però n'hi passaran uns quants més. I no només els quatre astronautes que hi han d'arribar avui, perquè està previst que l'estació funcioni fins a l'any 2030. Hi participen tots els països, menys la Xina. També Rússia, que amb la guerra d'Ucraïna va amenaçar de marxar. 

"Al final, ha estat una manera de tenir els diversos actors que tenen capacitat per arribar a l'espai asseguts a la mateixa taula. És un dels rols de la ciència: mantenir els canals de comunicació oberts, i això ajuda a suavitzar les relacions."

(Guillem Anglada-Escudé)

Tot plegat fa que l'Estació Espacial Internacional sigui el paradigma de la col·laboració internacional.

"Malgrat aquestes tensions a la Terra, a l'espai és diferent. Evidentment, les tensions continuen existint, allà dalt, però al final per poder sobreviure els astronautes han de cooperar entre ells, perquè a 400 km de la Terra només es tenen a ells."

(Mariona Badenas-Agustí)

A la Lluna, la cursa espacial continua

Aquesta setmana hem vist com l'Índia ha sigut el primer país que aconsegueix arribar al pol sud de la Lluna. Així ho celebrava el seu president, Narendra Modi, des de la cimera dels BRICS, el grup de països format pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica.

"L'Índia és ara a la Lluna. L'èxit de la missió lunar de l'Índia no només pertany a l'Índia: aquest èxit pertany a tota la humanitat."

L'objectiu científic d'aquesta missió és estudiar l'aigua gelada que hi ha en aquesta regió del nostre satèl·lit.

"Això és molt important, perquè si volem anar a la Lluna un altre cop amb tripulació necessitarem aigua. Portar aigua a la Lluna és costós, és molt de pes, i necessitarem una font per poder beure sense dependre de la Terra."

(Mariona Badenas-Agustí)

Però, més enllà de la part científica, els països tenen un gran interès a explorar la Lluna. L'Índia, juntament amb la Xina, són els únics que aquest segle han anat a la Lluna. Fa una setmana Rússia va perdre el control de la seva sonda, que es va estavellar contra el satèl·lit. I els Estats Units tenen previst tornar-hi l'any que ve.

"És un tema de tenir la teva indústria a punt per ser competitiva. Ara mateix l'accés a l'òrbita baixa per a satèl·lits o comunicacions és un negoci en expansió."

(Guillem Anglada-Escudé)

Deixant de banda els interessos polítics i econòmics, també hi ha una part de justícia històrica i social. Perquè l'any 2025 la NASA té previst portar una dona i una persona negra per primera vegada a la Lluna. L'astronauta, per cert, és Christina Koch, la dona que ha fet una missió més llarga a l'Estació Espacial Internacional.

Elon Musk també hi participa

Un altre dels aspectes destacables de l'exploració espacial és la col·laboració publicoprivada. Sense anar més lluny, l'últim llançament d'astronautes a l'Estació Espacial Internacional l'ha fet la NASA conjuntament amb una empresa privada.

La companyia d'Elon Musk, Space X, és a qui pertanyen el llançador Falcon 9 i la nau Dragon, que ha arribat aquest diumenge a la seva destinació final. Això és un exemple claríssim del viratge de la política aeroespacial dels Estats Units, que des de fa tres anys ha recuperat els viatges d'astronautes a l'Estació Espacial Internacional amb la col·laboració de les empreses privades.

Una realitat inexistent a Europa i que segons Guillem Anglada-Escudé ha fet perdre alguns trens.

"L'Agència Espacial Europea ja fa molts anys que treballa amb dubtosa eficiència --per dir-ho suaument-- i al final ho estem pagant. El que trobem a faltar són aquestes iniciatives, aquest model que es veu que funciona. És una sinergia entre govern, ciència i indústria local a nivell europeu."

(Guillem Anglada-Escudé)

Un d'aquests exemples és la missió europea a Mart ExoMars. Les sancions a Rússia van obligar a suspendre'n el llançament, perquè, com moltes missions europees, es feien amb coets russos Soiuz.

L'exploració de l'univers traspassa els objectius purament científics i també hi entren en joc factors geopolítics i econòmics.