A principis d'aquest any es feia viral la campanya #NoMoreMatildas, mitjançant un petit vídeo d'animació que denunciava la invisibilitat de les dones en el món de la ciència. Una denúncia que està totalment justificada. Si us demanem el nom de cinc científiques, la majoria tindríem problemes per dir-ne un parell. I no és que no n'hi hagi hagut en la història de la ciència. Aquest 11 de febrer celebrem el Dia internacional de la dona i la nena a la ciència, i justament la mateixa setmana té lloc, a Catalunya (i per YouTube), el Primer congrès de l'Amit, l'Associació de dones investigadores i tecnòlogues de Catalunya. No són casualitat, totes aquestes trobades i celebracions: les dones del món científic fa un temps que protagonitzen una revolució dins de la comunitat científica, capitanejada per homes, que les tracta com ciutadanes de segona. Les càtedres de les universitats continuen monopolitzades per homes, de la mateixa manera que els grups de recerca. Per aquest motiu, les troballes i descobriments de científiques queden reduïdes o tapades pels seus companys homes. Tal com ho apunta la investigadora Sònia Estradé, física i doctora en Nanociències per la Universitat de Barcelona: "Encara existeix una percepció del científic com l'heroi solitari que resol tots els problemes del món amb la seva gran intel·ligència" i això afecta la percepció que tenim sobre aquest univers" Només cal pensar en la crisi de la Covid per adonar-nos de la poca presència de les dones. D'epidemiològues n'hi havia, però els mitjans van visibilitzar els homes en primer lloc. El mateix passa amb el famós Premi Nobel. Hi ha moltes dones treballant en equips d'investigació, però quan es tracta de recollir el guardó, a la foto només apareixen homes. A més, quan les dones científiques volen compaginar la seva carrera amb la maternitat se les penalitza. La investigadora i doctora en Química Arantxa González Campo denuncia un fet habitual: " Quan ets mare, el teu currículum científic deixa d'existir" La baixa per maternitat i la criança dels fills les deixa fora de combat durant força temps perquè hauran d'abandonar la seva recerca en un ambient altament competitiu. Quan es tornen a incorporar a la feina han perdut un temps valuós i ni els departaments de recerca, ni els congressos ni la vida acadèmica estan pensades per a les mares, i això comporta una discriminació amb un biaix de gènere evident. A la situació ja prou difícil s'uneix una "sensació de culpabilitat" de les científiques perquè la seva dedicació no és la mateixa que la dels seus companys. La catedràtica emèrita de físiques de la UAB, Maria Josefa Yzuel, amb una trajectòria professional impressionant, ho ha viscut moltes vegades: "La culpabilitat ve reforçada per tots els que tenim al voltant. Et diuen coses del tipus: "com se t'acut anar a un congrés, quan tens un nadó?" Que les dones aconsegueixin un lloc d'igualtat amb els seus companys homes en futur depèn de molts factors, però les tres científiques amb qui hem parlat destaquen la importància de l'educació en la igualtat des de ben petits. Si considerem la situació de discriminació que pateixen les dones en el món científic, no és d'estranyar que la ciència tampoc se'n recordi d'elles com a objecte de recerca. És per això que, cada cop més, són les mateixes científiques les que investiguen en qüestions que les concerneixen. És el cas de Judit Giró, l'enginyera biomèdica que ha inventat el dispositiu Blue box, que en el futur permetrà detectar el càncer de mama amb un simple test d'orina. Giró denuncia que les dones també han estat i estan discriminades com a objecte de la recerca: "Les dones són un 50% més propenses a tenir efectes adversos als medicaments, pel simple fet que la majoria de recerca biomèdica es fa en la població masculina" Segurament, l'única manera que la situació de la dona canviï en aquest àmbit i també perquè augmenti l'interès de la ciència per les dones és que hi hagi més representació femenina en els llocs de direcció, tant a la universitat com a l'empresa. I per això hi ha d'haver nenes que somiïn ser les científiques del futur. És feina de tots!