A la calima de dies enrere, a la pols de la tempesta d'arena, la succeeix la tempesta política d'avui mateix i dels pròxims dies. Avui 11 partits, entre els quals els de la investidura, demanen que Pedro Sánchez comparegui al Congrés dels Diputats per explicar les raons del gir històric sobre la posició del govern espanyol, i del PSOE, sobre el Sàhara Occidental, negant-los el dret a l'autodeterminació que sí que els reconeix les Nacions Unides, i deixant-los sota bandera marroquina. Què hi ha aquí al darrere? Què es busca i no se'ns diu? Estar bé amb els EUA i amb el Marroc, a risc que Algèria, que ho considera una traïció, igual que ho considera el Polisario, s'enfandi i tanqui l'aixeta del gas natural? És clar que la guerra d'Ucraïna no és aliena a aquest moviment, sobretot perquè l'encariment del gra que comporta està tenint un efecte en la població de molts països africans que es veuen afectats per una nova onada de gana, i de retruc una nova onada de refugiats que en fugen. L'assistència sanitària al líder del Front Polisario Brahim Gali a Logronyo, feta d'amagat, va obrir una crisi amb el Marroc, que va retirar la seva ambaixadora, i que va pagar l'anterior ministra d'Exteriors Arancha González Laya. Ara torna la representació diplomàtica marroquina i se'n va l'algeriana, cridada a consultes. La tempesta també és interna al govern espanyol: el soci petit Unides Podem va veient com li claven més gols que el Barça al Madrid, i es va empassant l'estil cesarista de Pedro Sánchez, que actua emprenyant i sense avisar, a traïció doncs amb els seus socis, pactant amb el règim de Mohamed VI. El malestar per la tardança a adoptar alguna mesura per controlar els preus dels combustibles ja l'intenta captar Vox, tot i que aquest dimecres seran els sindicats qui aixecaran aquesta bandera de malestar, que es tradueix en una inflació de dos dígits. Potser acabarem sabent si ha estat una temeritat o un bany de realisme pactar amb un monarca amb tics tan autoritaris com els de Putin.