Enriqueta Martí, que més tard seria coneguda com la Vampira de Barcelona, la vampira del Raval o la vampira del carrer Ponent, va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 2 de febrer del 1868. De molt joveneta va anar a viure a Barcelona, on primer va treballar de mainadera i després es va dedicar a la prostitució. Es va casar amb un pintor de brotxa fina i poc valorada, Joan Pujaló, amb qui va tenir una vida plena de daltabaixos sentimentals i econòmics. Diuen que Enriqueta de dia feia de captaire i vivia de la caritat, però de nit es vestia de vint-i-un botons i es feia amb les classes més acomodades amb qui freqüentava el Casino de l'Arrabassada. Una ciutat xafardera En aquella època, els rumors, les històries, el que avui en diríem les "fake news" (el nom és nou, però el concepte és tan vell com el món, o gairebé), circulaven lliurement per la ciutat, tal com avui ho fan per les xarxes socials. La gent enraonava pels carrers: "estan desapareixent criatures petites, les segresten!". Les autoritats ho negaven, bé perquè els rumors no tenien fonament o bé perquè sí que en tenien, però calia fer-los callar, i al darrera hi havia xarxes de pederastes amb implicacions entre les classes més benestants. Però un dia el rumor va prendre cos i la premsa en va parlar: havia desaparegut una nena de cinc anys, amb nom i cognom i domicili habitual: Teresita Guitart. Tot Barcelona va viure angoixada durant quinze dies, fins que una xafarderia va destapar el misteri. Una senyora del barri, Claudina Elies, va veure una nena al balcó d'Enriqueta Martí. La senyora no es va poder estar de comentar-ho al matalasser del carrer Ponent: "Mira que si és la nena desapareguda!", i el matalasser, que també devia ser una mica tafaner, va anar a explicar-ho a un guàrdia municipal que va anar a parlar amb el seu brigada. Foto d'Enriqueta Martí, "la Vampira del Raval" (wikipedia.org) La construcció d'un monstre abominable I ja ho tenim. El 27 de febrer del 1912, el brigada, que es deia Ribot, va picar a la porta de l'Enriqueta, al carrer Ponent número 29. Hi va trobar dues nenes petites. Una va dir que es deia Felicidad, però era Teresita. Enriqueta va explicar a l'agent que se l'havia trobat al carrer, morta de gana. L'altra nena es deia Angelita i la dona va dir que era filla seva. La veïna xafardera havia explicat que de vegades hi havia vist un nen, però allà no hi era. Més tard es va saber que era el fill d'Enriqueta i Joan, que havia mort de desnutrició. La policia es va endur Enriqueta detinguda. La premsa va informar que a l'escorcoll del seu pis els agents van trobar un sac amb un ganivet tacat de sang i ossos humans, d'una criatura, van dir llavors, i una llista amb noms de l'alta burgesia. Van suposar que eren clients seus, de la seva suposada xarxa de prostitució. En realitat eren persones de possibles a qui Enriqueta demanava almoina regularment. Però entre la premsa i les xafarderies, el monstre ja estava creat: Enriqueta Martí es va convertir en un personatge abominable que segrestava criatures, les feia prostituir-se i les matava en uns sacrificis rituals per fer pocions i ungüents amb les restes. Enriqueta va esdevenir, pels segles del segles, la vampira de Barcelona. Enriqueta Martí va acabar els seus dies a la presó. Les cròniques de l'època diuen que les altres preses la van apallissar. En realitat va morir de càncer d'úter. El relat de la seva mort, com el de la seva vida, va ser, probablement, una mentida. Enriqueta era pobra, era dona i possiblement estava trastocada per la mort del seu fill. L'únic cert és que va segrestar Teresita Guitart per un descuit de la seva mare. La imaginació i l'atracció pel que és morbós van fer la resta. Desmuntant el monstre La historiografia actual ha anat posant en dubte totes les abominacions que atribueixen a Enriqueta Martí. No es pot donar res per segur, però sembla que la història es podria explicar d'una altra manera. Angelita no era una nena segrestada: era la seva neboda i la cuidava. El nen que la veïna va veure no va morir dessagnat: era el seu fill i va morir de desnutrició. Enriqueta no era una criminal: era una dona pertorbada per la mort del seu fill i la pobresa en què vivia. I sí, va segrestar una nena per motius que no sabem, però és possible que volgués omplir el buit del seu fill mort. Avui probablement rebria tractament psiquiàtric. Com diu Lluís Danés, el director de la pel·lícula "La vampira de Barcelona", els vampirs no són els qui ens pensem: Quan s'uneix el poder mediàtic, el poder judicial i policial es converteixen en vampira i la manera de protegir-se és crear monstres de conte