Ella va marxar abans. Ell la seguiria al cap de pocs mesos. A Saint Louis, Missouri, als Estats Units. Són Núria Coll-Bonfill i Quim Miró. Ella és doctora en Biologia i investigadora. Ara busca respostes a una malaltia molt, molt minoritària, la progèria, que fa que els nens envelleixin prematurament. En Quim ha recomençat en el periodisme. És una persona de mentalitat oberta. Escriu a Comunicacio21 i porta el portal Exterior.cat, on aplega catalans i catalanes que, disseminats pel món, duen a terme iniciatives i vides singulars. M'agraden les persones i les parelles que són capaces de plantejar-se la vida i fer canvis. De gestionar-los des de l'esforç personal amb amor. Adaptar-se, desbrossar i fer camí. Núria Coll-Bonfill i Quim Miró a 'El divan' Parlar amb en Quim és sempre un somriure i un estar connectat a totes hores; les del temps americà i les europees. És amable, pulcre i detallista. En les seves entrevistes, les persones hi viuen. No són paper cuixé ni tipografia digital; són humanes. Em sorprèn de la Núria la voluntat d'anar a estudiar i investigar el que afecta poques persones, habitualment força desatès. Com si s'allunyés de l'espectacle i dels aplaudiments majoritaris. Me la imagino cada dia del món en silenci, a poc a poc, la bata blanca, el microscopi, anant a la Universitat tot i la neu de l'hivern. Cada pas serà gegantí, una esperança per a aquelles persones que no coneixem, per a aquelles malalties que ni en sabem el nom. M'agraden les persones i les parelles que són capaces de plantejar-se la vida i fer canvis per ajudar la humanitat, per petits que siguin. I em fa pensar que em diguin que els europeus hauríem d'aprendre dels nord-americans: donen suport a les persones emprenedores. Com ells dos.