"Quòniam", "ensumar" i "esbargir", les paraules protegides de la setmana

Segur que aquests dies heu sentit l'expressió tros de quòniam a totes les ràdios i televisions. I d'on ve aquesta expressió? Què vol dir quòniam? Significa 'perquè' en llatí.

L'origen d'aquesta paraula com a insult ve segurament de l'àmbit eclesiàstic, quan, davant d'una pregunta, algun estudiant o clergue començava a respondre repetint la paraula quòniam, sense saber ben bé com continuar l'argumentació. Així es devia generar l'expressió tros de quòniam, és a dir, 'tros de perquè'.

Ara diem tros de quòniam per dir talòs, beneit o ignorant... També podríem dir cap de carbassa o tòtil, una altra de les paraules proposades pels oients, que també designa una mena de gripau petit.

Aquesta expressió es va popularitzar amb la traducció al català de les aventures d'en Tintín que va fer el terrassenc Joaquim Ventalló als anys 60.

"Mireu el que heu fet, tros de quòniam", li deia el capità Haddock al professor Tornassol. Gràcies a Ventalló tenim un riquíssim ventall de renecs i insults en català: llamp de llamp, tastapellofes, papamosques o gratapalles.

Seguim amb ensumar. Aquest verb ve del llatí suosmare, és a dir, 'flairar lleument', i s'utilitzava en el vocabulari de caça. Pot voler dir 'olorar aspirant fortament l'aire' o 'distingir alguna cosa amb l'olor'. D'aquí ve la relació amb la caça: els gossos borden perquè han ensumat una presa.

En un sentit figurat, també serveix per dir que sospitem alguna cosa, quan veiem moviments estranys i ensumem que algú ens està preparant una sorpresa, per exemple.
 

I acabem amb esbargir, que prové d'espargir. Totes dues volen dir 'dispersar, escampar'. i ens esbargim quan ens entretenim. Els nens, a l'escola, després d'unes hores de classe, tenen esbarjo. I en català, tant podem esbargir-nos com escampar la boira.

Per esbargir-nos, podem escoltar la ràdio o llegir. I si pot ser una de les moltes aventures d'en Tintín, encara millor!

Quòniam, ensumar i esbargir. Si teniu ocasió de fer servir aquestes paraules, no us en estigueu!