El Raül és una persona encantadora i propera. Costa d'imaginar-lo convertit en un dèspota, amb la mirada menyspreadora i desafiant. Però ell ens ho va explicar en aquesta conversa: "Jo era un monstre".         View this post on Instagram                       A post shared by Catalunya Ràdio (@catalunyaradio) Així de bèstia és com et transforma una droga com la cocaïna, que el Raül va consumir durant anys, igual que l'alcohol. Una droga que gairebé destrossa la seva vida i la de la seva família. Gràcies al suport dels pares i de la germana, i de la seva força de voluntat, el Raül va sortir d'aquell infern i no hi ha tornat a entrar, perquè sap que si hi torna ho perdrà tot. Per tot el que explica, i per com ho explica, estic segura que el seu testimoni valent ajudarà molta gent que ha caigut en aquest pou Xantal Llavina planteja converses sense filtres per descobrir històries de superació personal com la de Raül Balam (Ho he superat/Roger Codina) Viure, només per consumir Les xifres de gent que consumeix algun tipus de droga al nostre país són esgarrifoses. Fa poc llegia una entrevista al doctor Xavier Fàbregas, un gran expert en addiccions, que deia que et converteixes en addicte quan passes de drogar-te per connectar amb la gent a fer-ho per evadir-te. I això és el que també ens transmet el Raül. La droga l'aïllava, el feia viure només per consumir. Tant de bo aquesta conversa ajudi la gent que pateix aquest problema. El Raül ens diu que cal aprendre a estimar-se un mateix, a acceptar-se i a no voler ser qui no ets. I que qui estigui enganxat a alguna droga busqui ajuda i es reconegui com a addicte, perquè com més gent conegui el problema com em diu el Raül quan ens explica per què va escriure el seu llibre Enganxat, com més persones sàpiguen què et passa, més policies tindràs al voltant disposats a ajudar-te i a vigilar que no hi recaiguis. Raül Balam explica com és d'important fer pública una addicció: "És dir-li a la malaltia que no hi ha res a fer" (Roger Codina/Ho he superat) I aquest programa també pot ajudar els familiars dels malalts. Perquè els entenguin, perquè no defalleixin i perquè vegin que és possible sortir-se'n. Perquè sàpiguen que encara que hagis tocat fons, sempre pots remuntar i -com em diu el Raül quan m'ensenya els tatuatges que cada any es fa per recordar que un 5 de març tot va canviar-, sempre pots tornar a néixer per ser una persona nova.