Realitat i percepció: quants immigrants hi ha a Catalunya?

A Catalunya hi ha un 21% d'immigració, segons les dades de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), però els ciutadans creuen que n'hi ha molta més: la percepció que tenen arriba fins al 36%, quinze punts per sobre de la realitat. La dada pot sorpendre, però segons el seu director, Jordi Muñoz, no els ha sorprès, ja que a l'enquesta social europea ja es feia la mateixa pregunta i els resultats són similars. "Ens ha cridat l'atenció que fos tan clara la relació amb la ideologia i el partidisme: observem que els simpatitzants de partits més de dretes, amb posicions més reticents respecte a la immigració, tenen la percepció que hi ha més immigrants del que realment hi ha." En aquest sentit, segons l'enquesta del CEO, els simpatitzants de la CUP i Podem són els que s'aproximen més al percentatge real del 21% que es desprèn de les dades de l'Institut Català d'Estadística (Idescat). Tot i això, el situen al voltant del 30%, gairebé 10 punts per sobre de la dada de l'Idescat. A l'altre extrem, s'hi situen els seguidors de Vox, que creuen que pràcticament la meitat dels ciutadans de Catalunya són immigrants. Els simpatitzants del PP i de Ciutadans ho rebaixen al 35% i el PSC, al 34%. Els votants de Junts i ERC creuen que, de cada 100 persones que viuen a Catalunya, 33 són nascudes fora de l'estat espanyol. La competició pels llocs de feina i per les prestacions socials és un dels motius pels quals hi ha part de la població que sobredimensiona la immigració El perquè d'aquesta distorsió El director del CEO exposa diversos motius per explicar aquesta distància entre la xifra real d'immigrants i la que perceben els ciutadans. D'entrada, hi influeix que la població ja nascuda a Catalunya, però de pares immigrants, que tenen trets físics diferents, poden donar la sensació que han nascut fora, cosa que Jordi Muñoz també troba interessant: "Demostra fins a quin punt no hem adaptat els nostres prejudicis o la nostra imatge mental sobre qui són els nascuts a Catalunya l'any 2023". Un altre dels factors que explica aquesta sobredimensió de la proporció d'immigrants prové dels canvis socials accelerats (econòmics, tecnològics, geopolítics i climàtics), i de la incertesa que se'n deriva. "Tot plegat fa com un còctel que pot generar por o sensació d'alarma o d'alerta entre la gent que veu com el món que havia conegut, on havia crescut i on s'havia socialitzat, ha canviat profundament." La tendència a sobredimensionar la proporció d'immigrants també s'explica -- assegura Jordi Muñoz-- perquè hi ha certs discursos en el debat públic que presenten la immigració com una amenaça, que en subratlla els aspectes negatius, com ara els delictes comesos per persones d'origen estranger o la competició pels llocs de feina i per les prestacions socials: "Aquesta sensació d'amenaça que produeixen determinats mitjans i canals pot contribuir a fer que la percepció de la quantitat de població immigrant sigui més gran". Això també explica que, segons l'enquesta sobre convivència i cohesió feta per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), un de cada quatre catalans cregui que Catalunya s'ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa de la immigració. La coordinadora de l'enquesta, la politòloga Berta Barbet, identifica en quins col·lectius s'aguditza aquesta percepció negativa de la immigració: "Passa més en col·lectius que tenen problemes econòmics i amb feines de menys nivell educatiu; són en aquests espais més vulnerables on la percepció respecte a la immigració és més negativa" Des de SOS Racisme alerten del risc que això suposa, sobretot perquè, al parer de Paula Rossi, tècnica responsable d'atenció psicosocial de l'associació, és un "discurs molt perillós legitimat per les administracions i les institucions", com ho demostra el fet que, segons les seves dades, de cada 10 persones identificades per la policia, 7 són racialitzades. "També s'està enviant el missatge que la policia ha de controlar més certs cossos que d'altres." Concentració contra el racisme, l'any passat, a la plaça de la Font de Tarragona (ACN/Mar Rovira) SOS Racisme va presentar el mes passat el seu informe del 2022, que apunta que han crescut les denúncies per racisme policial. El cos més denunciat és el de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La gestió de la diversitat Tot i que l'enquesta de l'ICIP mostra que una gran majoria de la població (64%) considera que conviure amb persones de diferents orígens enriqueix la societat, un terç dels enquestats perceben que la seva cultura o forma de vida estan amenaçades. "Hi ha un factor completament desvinculat de l'impacte econòmic pel que fa a la percepció de la immigració: hi ha una incomoditat amb la diversitat cultural, que és molt minoritària, però que existeix i que cal gestionar." De fet, una altra de les dades que recull l'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau és que creix el nombre de persones que desconfien molt de la resta de ciutadans (suposen el 21,5%, el doble que el 2020). La politòloga Berta Barbet exposa què ho motiva: "Indica un estat d'ànim de por i de desconfiança, de falta de protecció, ja que també es percep que el mal funcionament de la democràcia és un dels riscos més grans per a la societat. A més, hi ha la sensació que no hi ha eines per fer front a tot això." Malgrat tot, Catalunya se situa al voltant de la mitjana europea pel que fa a confiança social, amb un 5,2 sobre 10.

Realitat i percepció: quants immigrants hi ha a Catalunya?

Dues enquestes mostren com la població catalana distorsiona la quantitat real de població estrangera que viu al país