Reciclatge en la moda: les empreses hauran de pagar una taxa que es traslladarà al consumidor

Des de l'1 de gener, els ajuntaments estan obligats a recollir els residus tèxtils de forma separada. Els pròxims mesos s'esperen novetats legislatives impulsades per la Unió Europea.

Les empreses del sector de la moda hauran de pagar una taxa pel reciclatge i crear organitzacions que gestionin aquests diners per fomentar un model més sostenible. Ningú dubta que aquesta taxa es traslladarà al preu de venda dels productes de moda. 

La revolució en la recollida de roba usada 

Un equip de la fundació Formació i Treball buida els 200 quilos de roba usada que caben en cadascun del miler de contenidors que tenen en ciutats i pobles de Catalunya. La fundació és una entitat creada per Càritas per donar feina a persones amb dificultats.

Ara, però, l'activitat del reciclatge de roba està assolint una nova centralitat en la vida econòmica, perquè el tèxtil és el segon sector més contaminant després de l'energia fòssil. 

Xavier Puig, codirector de la fundació Formació i Treball explica que "el sistema de consum de fast fashion, que ara és d'ultra fast fashion, amb plataformes xineses en què molta gent compra, és un sistema que no és no sostenible". 

La fundació acaba d'estrenar una nau de 30.000 metres quadrats a Sabadell per gestionar el reciclatge de roba. Actualment, només es recicla el 12% de la roba que es consumeix a Espanya. Ara bé, aquesta xifra ha d'augmentar els pròxims anys per la nova legislació que impulsa la Unió Europea.  

Les empreses del sector tèxtil hauran de pagar una taxa per millorar la sostenibilitat i constituir unes organitzacions que treballin en la reducció, la reutilització i el reciclatge de roba.  

Xavier Puig ho concreta: "Aquests SCRAPs hauran de gestionar la taxa que haurem de pagar quan comprem roba per aplicar mesures de sensibilització, la reutilització i el reciclatge. De fet, nosaltres vam participar en la presentació de l'SCRAP ReViste perquè som els principals agents de gestió del residu tèxtil postconsum."

Una primera organització empresarial anomenada ReViste s'ha constituït amb la participació de gegants del sector, com Inditex, Mango o Primark. Aquest any posaran en marxa una prova pilot a diversos municipis, entre els quals Rubí.

Altres actors del sector estan pensant a fer sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP) alternatius, perquè fan un balanç negatiu de la situació de monopoli que s'ha donat en el reciclatge d'envasos amb Ecoembes i creuen en la competència. 

David Garcia, director de Modacc, el clúster de la moda a Catalunya, comenta: "Som una associació i tenim marques que posen producte al mercat, i d'una forma molt natural podríem constituir una organització d'aquest tipus. Hem fet un pla de viabilitat profund per plantejar-nos l'opció de crear el nostre propi SCRAP."

El sector del calçat també tindrà una organització pròpia dedicada al reciclatge, que impulsen empreses del País Valencià, on es concentra la producció. Totes aquestes organitzacions hauran de col·laborar amb els recicladors que hi ha actualment. 

Les noves botigues de roba de segona mà 

Les botigues de moda revenen roba de segona mà i intenten assemblar-se a qualsevol botiga de moda. La xarxa Moda re- compta amb 200 punts de venda a tot Espanya. La propietària és la fundació Formació i Treball de Càritas, que intenta atraure un nou públic que se sumi a les persones que hi van per necessitat econòmica. 

Alexandra González, responsable de comunicació de Moda re-, exposa: "Sí que ens hem ampliat a un públic més jove els últims anys, un públic que té consciència mediambiental i busca un producte de roba de segona mà. En aquest sentit, ja no estem encabits en aquest target de dona d'entre trenta i seixanta anys, sinó que cada cop arribem a un públic més juvenil. Necessitem oferir a la ciutadania més punts de venda de segona mà perquè podem dir molt, però necessiten tenir a la vora, igual que tenen un contenidor, una botiga per poder accedir a aquesta experiència i poder dir: 'Doncs mira, la roba pot ser reutilitzada'."

A més de la reutilització, a la planta de la fundació a Sabadell treballen en el reciclatge. Disposen d'una maquinària que els permet separar les peces de roba segons el teixit de què estan fetes.

És la manera de poder aprofitar la roba usada per fer-ne nous fils i tornar a fabricar més roba. Els pròxims mesos s'instal·larà maquinària nova, dissenyada amb empreses del sector, per accelerar aquesta activitat. 

Xavier Puig, codirector de la fundació Formació i Treball, diu que es tracta de  "processos d'upcycling (reciclatge de valor afegit), amb la idea de convertir aquest producte reciclat en fibres noves, fer un triatge i, a partir d'aquí, separar per cel·lulòsiques i polièster perquè després es converteixin en noves fibres per fer teixits, i que amb aquests productes tèxtils es puguin fer peces noves amb aquest nou fil". 

A la fundació també han assajat la producció de roba reciclada amb els seus socis industrials, com ara Inditex. Són peces que tenen uns costos de producció molt alts i s'han de vendre com a pèrdues, però obren el camí per fer que en la moda hi hagi --en el futur-- un circuit complet de producció i reciclatge.  

Clara Mallart, tècnica de sostenibilitat de Modacc, afirma convençuda que "sí que es pot fer un producte competitiu, s'està fent, el que passa és que s'ha de veure quin és aquest producte. No tots els productes poden incorporar material reciclat. S'ha de buscar la tipologia de producte i en quina part del producte incorpores aquest material".  

Coleo, una empresa de moda reciclada  

A la seu de l'empresa tèxtil Coleo, a Mataró, dirigeixen un complex procés de reciclatge de roba. Recullen i seleccionen la roba segons la fibra base per dissenyar peces noves que es confeccionaran al Marroc.

Aquí es cusen els prototips dels nous models que es fabricaran a gran escala en un país de baix cost laboral. Coleo participa en el projecte Retexcat, que finança l'Agència de Residus per fomentar el reciclatge tèxtil.  

Clara Mallart, tècnica de sostenibilitat de Modacc: "Coleo és una empresa del territori que jo considero la referència en moda circular. Treballen per la gran distribució, no només oferint els teixits, sinó que tenen tot un equip de disseny que pensa els dissenys en funció dels teixits que es poden fer."

Una part del procés de reciclatge de la roba que Coleo fa a Catalunya és l'ordit del fil fet a partir de la roba reciclada. La planta que fa aquest procés es troba a Moià i es dedicava a la moda convencional fins que, fa un any, es va declarar en suspensió de pagaments i la va adquirir Coleo per dedicar-la al reciclatge. 

És un altre indicador de cap a on van els passos en el sector tèxtil, accelerats per la nova legislació impulsada des d'Europa, que inclourà una taxa per finançar les activitats de reciclatge.  

David Garcia, director de Modacc, explica:"Aquesta taxa formarà part del preu del producte. Serà un element més del cost i arribarà al consumidor. Estem parlant de cèntims d'euro."

Els telers de la fàbrica de Moià treballen amb molt poca supervisió humana en l'elaboració de nous teixits sorgits del reciclatge. Sis marques de moda i nou empreses industrials participen en el projecte Retexcat en el marc del pacte per la moda circular de Catalunya. Es tracta d'ampliar aquest mercat i fer passos per canviar la cultura del consum de la moda. 

Clara Mallart precisa que "l'objectiu és reduir la quantitat de residus que van a l'abocador o a la incineradora i poder-los reintroduir. Una de les coses que tracta el projecte és veure com es pot escalar aquesta innovació. És més car? Sí, perquè hi ha molts processos darrere." 

David Garcia sentencia que el sector tèxtil "té impactes negatius en el medi ambient, però és un dels sectors pioners a posar-se en marxa per fer aquesta transició cap a impactes positius".