Afrontar un reportatge com el de "Plastificats", sobre els plàstics i la seva contaminació, forçosament porta a parlar i rumiar sobre els actes quotidians del dia a dia. Els primers a debatre hem estat la mateixa redacció del programa, amb preguntes òbvies com "Tu recicles?" o "Tens clar què va a cada contenidor?'". A la primera pregunta seria d'esperar que hi hagués un "sí" unànime. Doncs no. Hem enxampat algú que no reciclava i que ara ho ha començat a fer. Tal com deia el capità Enciam, els petits canvis són poderosos. Separem bé? El que també hem detectat durant la preparació del reportatge és la confusió que hi continua havent al voltant del contenidor groc. Tot i campanyes com la de l'"Envàs, on vas?", la sensació que ens ha quedat és que, fora dels envasos més habituals com ampolles, llaunes i tetra-brics, la resta de materials plàstics o propers al plàstic segueixen generant massa dubtes. És veritat que hi ha webs com la de residuonvas.cat que intenten respondre preguntes, però el que és cert és que molta gent continua llençant al contenidor groc tot el que és plàstic, i ja s'apanyaran les plantes de triatge. També hem comprovat que la polèmica que va generar la campanya de l'"Envàs, on vas?" continua ben viva. Són moltes les persones que, més enllà de la confusió sobre quins productes van al groc, continuen llençant tot el que és plàstic en aquest contenidor, perquè no estan d'acord amb la campanya que demanava que determinats plàstics es llencin al rebuig. El punt verd que no ho és tant Tots els envasos que tenim a casa, com a mínim els dels aliments, porten un símbol d'un cercle amb dues fletxes verdes que s'entrellacen. És el que es coneix com a punt verd. Jo em pensava que aquest punt verd volia dir que aquell producte era reciclable. Doncs no és veritat. Es gestiona. I gestionar vol dir que segurament es recicla, però que també pot acabar a l'abocador o a la incineradora. El fabricant paga per complir amb la seva responsabilitat legal i participa en el Sistema Integrat de Gestió, però aquest envàs, pel fet de portar el símbol, no ha de ser reciclable. És el que passa, per exemple, amb els envasos fabricats amb plàstics coextrusionats, com les bosses de congelats o les safates de molts embotits. La composició fa impossible que es reciclin. Hem de deixar de separar correctament a casa per aquest motiu? La resposta és un "No!" contundent. El sistema actual té mancances però durant més de 20 anys ha fet un servei molt valuós per al control dels residus. El que s'ha de produir és una evolució dels sistemes de gestió actuals, s'ha de recuperar el retorn i la reutilització d'envasos i també cal una posada al dia de la normativa per controlar què es permet que els envasadors facin i què no, com, per exemple, obligar-los a utilitzar envasos fabricats amb materials realment reciclables. Què podem fer com a consumidors? Què fem els ciutadans, mentrestant? La realització del reportatge ens va posar en contacte amb els moviments pel residu zero, que fa anys que treballen per la reducció dels residus. Moltes de les seves propostes es poden aplicar fàcilment. Primer gest. Jo he començat a intentar aplicar-les i algunes coses estic canviant. Vaig tenir una primera experiència nefasta amb les primeres bosses compostables de brossa orgànica que regalava l'Ajuntament de Barcelona, quan es va introduir la fracció orgànica. Aquelles bosses es compostaven al cap d'un o dos dies i acabaves amb una piscina d'un líquid innombrable al fons del cubell. Vaig continuar fent l'orgànica, però amb bosses no compostables. Però he decidit donar una segona oportunitat a les bosses que es venen actualment. Tal com he pogut comprovar, no es dissolen tan aviat i des de fa uns mesos que ho he canviat. Segon gest. Una altra decisió ha estat comprar unes bosses de roba que venen per substituir les de la fruita i la verdura, que encara regalen els comerços, però que es volen prohibir el 2021. A la fruiteria, el primer cop em van mirar amb una cara rara, però ara ja s'hi han acostumat. El divertit és quan altres compradors s'interessen per aquestes bossetes. És una oportunitat ideal per "fer campanya". Tercer gest. També he eliminat les ampolles d'aigua de mig litre del dinar. Porto una cantimplora d'acer que omplo a casa i d'aquesta manera he deixat de demanar l'ampolleta que donen per defecte amb el menú diari al menjador de TV3. Quart gest. Altres canvis han estat optar per envasos de vidre en totes les compres possibles al supermercat. No ho trobo tot, però alguns productes com els iogurts es poden trobar en envàs de vidre, que és el que ara procuro agafar. La llista seria llarga. De fet, hi ha una proposta amb 24 gestos, de la qual parlem al reportatge. És un bon punt de sortida per aportar el nostre gra de sorra com a ciutadans. Mentrestant, esperarem que l'administració i la indústria es posin les piles. Si són recarregables (les piles), millor.