Reduir la jornada laboral és possible, fins i tot treballar quatre dies

La reducció de la jornada laboral és una qüestió que diversos experts en economia del treball estudien i avaluen des de fa molts anys, no només a l'estat espanyol, sinó també a França, el Regne Unit o els països escandinaus, on s'han fet treballs i proves pilot en aquest sentit.

Tots ells asseguren que la reducció de les hores de treball és possible i que comporta millores en la salut dels treballadors, també en la salut mental. Per exemple, a França, quan es va passar a les 35 hores de feina a la setmana hi va haver un descens significatiu del consum d'alcohol i tabac, i un augment significatiu de l'activitat física.

O a Anglaterra, on l'any passat es va fer una prova pilot amb 70 empreses de diversos sectors on no només es van reduir les hores de feina pel mateix sou sinó que també els dies de feina, treballant-ne quatre per setmana en lloc de cinc. La prova a Anglaterra va durar quatre mesos.

La prova a Anglaterra, positiva

La primera conclusió que en van treure els anglesos va ser un augment de la productivitat. El 88% dels empresaris que havien participat en la prova pilot van dir que el canvi havia estat bo, i fins i tot el 86% d'aquests empresaris han decidit mantenir la jornada laboral de 32 hores i 4 dies més enllà de la prova. La meitat d'aquestes empresaris, a més a més, van assegurar que havien millorat la productivitat, i aquesta és una de les claus del tema. Només el 2% de les empreses que van fer la prova pilot van dir que els havia anat malament.

Els treballadors també en van sortir beneficiats perquè tenien més temps lliure, i no només això, sinó que també van estalviar diners, sobretot en transport i en cangurs o activitats extraescolars per als fills.

I encara una altra cosa: també hi ha un aspecte positiu per al medi ambient, ja que es redueix la mobilitat i, per tant, el consum de combustible.

Proves a l'estat espanyol: el cas valencià

Fonamentalment les proves han estat al País Valencià, on l'anterior govern va impulsar un pla pilot per a empreses valencianes que volguessin mirar si la jornada de quatre dies els funcionava. Això encara està en marxa i, per tant, encara no tenim conclusions. 

El mateix passa amb el pla engegat pel Ministeri d'Indústria, un programa en actiu en què 41 empreses industrials, 11 de les quals són a Catalunya, estan fent la prova, que durarà dos anys.

Del que sí que hi ha conclusions és de la prova feta a la ciutat de València, amb 800.000 habitants, en què es va assajar la reducció de jornada a 32 hores en quatre dies durant l'abril i el maig. La primera conclusió és que va millorar la salut i, sobretot, el benestar emocional dels treballadors, i els pares i mares van poder dedicar més temps als seus fills.

Però més enllà dels beneficis per a la salut, la prova a València volia veure quin era l'impacte econòmic i de productivitat, i mentre que els comerciants diuen que els va caure una mica la facturació, el sector de l'oci, sobretot el de la cultura, la va augmentar.

Tot canvia, també la cultura del treball

El professor d'economia aplicada de la Universitat de València, Joan Sanchis, que ha estat l'assessor de la conselleria d'Ocupació al País Valencià i és autor del llibre "Quatre dies. Treballar menys per viure en un món millor," apunta que el temps i els joves ens van portant cap a la jornada de quatre dies i 32 hores gairebé sense adonar-nos-en:

"El canvi generacional és un fenomen importantíssim. Després de la pandèmia hem vist el que s'ha anomenat "la gran dimissió" als Estat Units, on, per exemple, tres milions de persones en només un mes han deixat els seus llocs de treball.

A l'estat espanyol hi ha un nombre rècord de vacants en llocs de treball: hi ha 150.000 llocs de treball per als quals no es troben persones. "

I la teoria diu que si es milloren les condicions de feina, es capta talent, les baixes laborals disminueixen i la productivitat puja. De fet, els experts apunten que la vella idea d'una feina per a tota la vida ja ha passat a la història i que ara, sobretot els joves, s'avenen a treballar amb molta més volatilitat laboral i sobretot buscant sempre millorar les seves condicions de feina:

"Fins ara ens hem acostumat que la feina és el centre de les nostres vides, i això ha fet que accetem condicions precàries, horaris abusius... però ara la gent jove sent que té altres oportunitats i, per tant, és capaç de renunciar a una feina i buscar-ne d'altres que responguin més a les seves expectatives."

Amb les dades europees a la mà, més hores de feina en cap cas vol dir més productivitat. De fet, l'estat espanyol és un dels països menys productius de la Unió Europea, i, en canvi, és dels que es treballa més hores. De fet, està per sota de la mitjana europea i només té al darrere Grècia i Portugal.
Per això, diu el professor Sanchis, el que cal és innovació organitzativa, canviar la manera com s'organitza la feina en les empreses.

I què passa a Europa?

A Europa hi ha diversos països on està legislat que la jornada laboral és de 40 hores, com ara mateix a l'estat espanyol. S'apliquen a Itàlia, Portugal, Grècia, Polònia, Hongria... I més enllà d'Europa, en països com els Estats Units i el Japó.

França va reduir la seva jornada laboral a 35 hores setmanals el 1998, i és el país europeu amb menys hores de feina per llei. A Bèlgica es treballen 38 hores, i a altres països de la Unió Europea el que es legisla és el màxim d'hores que es poden treballar, però la jornada es fixa mitjançant la negociació col·lectiva. Així, a Dinamarca la llei diu que es treballarà un màxim de 37 hores, pràcticament igual que als Països Baixos, on es treballen 37,4 hores. A Finlàndia es treballa un màxim de 38 hores a la setmana, i a Alemanya, 38,2.

Per sobre de les 40 hores només trobem països fora d'Europa, com poden ser Turquia, on la jornada està legalment fixada en 45 hores, o Xile, on passa el mateix, tot i que s'ha aprovat anar-la reduint gradualment fins a les 40.

La jornada laboral s'allarga fins a les 48 hores setmanals a Mèxic o a Colòmbia.