La política de ports tancats s'endureix a Europa, en especial a Itàlia, amb un pols entre les ONGs que rescaten migrants i l'ultradretà Matteo Salvini. Un Salvini que, per cert, cau del govern en paral·lel a aquesta crisi. Però figures valentes com la capitana Carola Rackete o Òscar Camps, d'Open Arms, han desafiat aquestes prohibicions amb un convenciment: rescatar persones no és cap delicte. La batalla, però, no acaba a les fronteres. Un cop aquestes persones arriben a la somiada Europa, --les que hi arriben-- es troben amb més portes tancades.
El 2019 també serà recordat per ser un any de revoltes globals. Hong Kong, l'Equador, Xile, Bolívia, França... De nord a sud, d'est a oest, gairebé totes aquestes protestes, que han esclatat per motius i en contextos ben diferents, tenen un punt en comú: el descontentament social.
Els governs català i espanyol han aprovat aquest any noves mesures en matèria d'habitatge, pobresa energètica i drets laborals. Passos, per sindicats i moviments socials, insuficients. Enmig, però, alguna victòria judicial que els ha esperonat a seguir lluitant per una vida més digna.
El feminisme declara l'estat d'emergència. El degoteig de feminicidis, violacions en grup i també d'escàndols que esquitxen personalitats com Plácido Domingo o Jeffrey Epstein mantenen ben vives les reivindicacions feministes. Un any més, el lila ha desbordat els carrers però encara no tenyeix del tot les institucions.
Greta Thunberg i les generacions més joves s'han convertit aquest any en els millors defensors del planeta. A milers de ciutats d'arreu del planeta s'han estès les manifestacions demanant als polítics compromisos urgents per aturar el canvi climàtic; unes mesures, però, que no han arribat.
La sentència del Suprem va suposar també un canvi en les protestes i manifestacions que el sobiranisme havia fet fins a aquell moment. Hi ha la irrupció de Tsunami Democràtic i es produeixen manifestacions que van deixar escenes de batalla campal a diversos municipis del país.
L'any electoral no només ha servit per configurar dues vegades el Congrés i el Senat. Els ciutadans també han escollit els seus alcaldes i representants a Europa i això també ha generat algunes tensions. La dinàmica de pactes en alguns ajuntaments despertava recels entre el sobiranisme, mentre les candidatures de polítics empresonats o a l'exili per al Parlament Europeu obrien un nou front.
Si el judici es va allargar durant 4 mesos, la redacció de la sentència també va trigar 4 mesos. El 14 d'octubre i després d'uns dies de debat sobre com i quan es comunicaria la sentència, el Tribunal feia públiques unes condemnes que generaven una allau de reaccions.
El 2017 acaba amb les eleccions del 21D i el 2018 comença amb una assignatura pendent: formar govern. L'enorme pressió judicial dificulta trobar un candidat idoni per a la investidura: ni Carles Puigdemont, ni Jordi Sànchez, ni Jordi Turull aconsegueixen sortir-se'n. Finalment, Quim Torra és proclamat 131è president de la Generalitat i s'aixeca el 155, després de 7 mesos. Entre les prioritats del nou executiu hi ha implantar la república i restituir els polítics que són a la presó i l'exili. L'ofensiva judicial, però, continua, i acaba dificultant l'acció de govern i tensionant el bloc independentista.
El 2018 s'han plantat i s'han mobilitzat per demanar que es derogui l'increment del 0,25 de la llei de la reforma del sistema del 2013. Un cop l'economia ha tornat a créixer i els preus han pujat, els pensionistes han perdut poder adquisitiu. Al setembre, el Pacte de Toledo aprovava les bases d'una nova reforma del sistema, i es tornava a vincular pensions i IPC.
En plena crisi de la Unió Europea, els partits antiimmigració continuen en creixement. Itàlia viu l'enèsima crisi política que acaba amb la Lliga al govern, Alemanya veu tremolar l'estabilitat i al Brasil un nostàlgic de la dictadura, misogin i racista ha arribat a la presidència del país més poblat de Llatinoamèrica. A França, Marine Le Pen s'apropia de moviments de protesta com els Armilles Grogues per carregar contra el president Macron. Mentrestant, l'euroescepticisme creix a Suècia, Finlàndia o Hongria.
Onze anys ha trigat la justícia a dictar sentència ferma pel cas Gürtel. El Tribunal Suprem encara ha de dir l'última paraula en el cas Palau. En tots dos casos, els dos partits polítics implicats, el Partit Popular amb la Gürtel i Convergència Democràtica amb el cas Palau, neguen el finançament irregular amb què els assenyalen les sentències respectives. L'any 2018 també ens ha deixat imatges inèdites, la caiguda en desgràcia d'alguns fins fa poc poderosos, i nous casos de possibles corrupteles amb conseqüències polítiques.
En un episodi insòlit a la política espanyola, el PP aconsegueix aprovar els pressupostos, però la mateixa setmana ha de sortir del govern. En un gir inesperat, s'aprova la moció de censura que hi presenta el PSOE, la primera que tira endavant en la història espanyola. Rajoy deixa el govern i també la presidència del PP. Pedro Sánchez arriba a la Moncloa, amb una majoria que penja d'un fil i la dimissió prematura d'alguns ministres. El dirigent socialista encara el conflicte de Catalunya, amb un un consell de ministres a Barcelona just el dia que fa un any de les eleccions autonòmiques imposades pel govern espanyol i el 155. A més d'aprovar l'augment del sou mínim interprofessional a 900 euros, el govern espanyol pren dues decisions significatives.
El passat mai no tancat, mai no resolt, ha tornat a la política espanyola. El govern espanyol ha obert el procés per exhumar les restes del dictador Franco. El debat que s'ha obert ha visibilitzat una extrema dreta que potser només s'havia amagat, però no desaparegut. Ara ressorgeix amb una certa empenta, com ho demostra la irrupció de Vox a les institucions democràtiques.
Entre promeses triomfalistes i gran expectació mediàtica, han arribat a l'Estat els migrants de l'Aquarius i l'Open Arms. Però moltes més persones han mort al mar o han quedat atrapades a les ganivetes de les fronteres; les fronteres d'una Europa fortalesa que ha cedit davant les pressions de governs antiimmigració com els d'Itàlia i Àustria, i que en comptes de vetllar per l'acollida ha optat per pactar amb estats autoritaris per frenar l'arribada de migrants al continent.
S'allarga la llista d'exiliats i empresonats. Quatre dels presos fan una vaga de fam, que abandonen poc abans de Nadal, quan el Tribunal Constitucional desencalla els tràmits que els impedeix accedir a la justícia europea. Els dirigents independentistes empresonats ja són en centres catalans, però encara mancats de llibertat. Els exiliats han vist com l'acció de la justícia dels països on estan refugiats forçaven l'espanyola a retirar les euroordres. A les portes del judici de l'1 d'octubre, el sobiranisme reclama l'arxivament d'una causa que veu com una vergonya democràtica.
El 2018 serà recordat també per la vaga general feminista del 8 de març. Dones de totes les edats, professions i orígens van protagonitzar un 8M sense precedents. Aquesta mobilització històrica s'explica en part per la influència del moviment Me Too, però també per la indignació i l'enorme rebuig social que ha provocat, entre d'altres, la sentència del cas de La Manada.
Censura, adoctrinament, repressió, llaços grocs. Segurament han estat algunes de les paraules més utilitzades aquest 2018. Les conseqüències de l'1-O i de la llei mordassa han fet esclatar els delictes d'odi i han fet posar en alerta les entitats defensores dels drets humans.
L'última peça del resum de l'any, dedicada a les eleccions del 21 de desembre, amb els resultats i les primeres reaccions dels diversos líders i el repàs d'una campanya anòmala per moltes raons. Amb Adolf Beltran i el muntatge musical de Sergi Cutillas.
El 2017 ha estat un any de batalles judicials i també polítiques en el camp de la cultura, des de l'exhumació del cos de Salvador Dalí per una demanda de paternitat fins al trasllat de les obres d'art de Sixena al monestir des del Museu de Lleida. Recordem també l'èxit de la pel·lícula "Estiu 1993", i el comiat dels escenaris d'un dels nostres cantautors més grans, Raimon. Un reportatge de Judit Pastor, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
Després de la declaració d'independència, l'Estat espanyol actua amb contundència contra les autoritats catalanes. Rajoy destitueix el govern i el fiscal Maza acusa els seus membres de rebel·lió, sedició i malversació de fons. El 2 de novembre, la jutge Lamela envia part del govern a la presó. La resta són a l'exili a Brussel·les, considerats pròfugs per la justícia espanyola. Un reportatge d'Adolf Beltran, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
Un altre dia històric. El Parlament de Catalunya proclama la República Catalana, i al cap d'unes hores el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fulmina el govern de la Generalitat, suspèn l'autonomia i convoca eleccions per al 21 de desembre. El president Puigdemont havia dubtat fins a l'últim dia si convocar ell les eleccions per intentar evitar el 155. Un reportatge d'Adolf Beltran, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
A principis d'octubre, el govern espanyol aprova un decret per agilitzar els tràmits a les empreses que vulguin canviar la seu social. De les set empreses catalanes de l'IBEX, avui només una continua tenint la seu social en territori català. Però l'efecte econòmic del trasllat és fins ara limitat. El boicot als productes catalans s'estén per Espanya. Un reportatge de Jordi Barranca, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
El moviment "Me Too" ha trencat el silenci contra les agressions sexuals primer a Hollywood i després amb caràcter global. Altres campanyes virals, com "Eyes On Chechnya", "Stop transfòbia", "Juana está en mi casa' o "Yo sí te creo", han contribuït a destapar casos de discriminació, abús i violència fins ara normalitzats, invisibilitzats i silenciats. Un reportatge de Judit Pastor, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
Un dia que queda gravat en la història de Catalunya. Més de dos milions dues-cents mil persones van participar en aquestes votacions a les quals el govern havia donat caràcter de referèndum, però que van considerar il·legal el govern espanyol i les forces unionistes catalanes. Les imatges de violència policial van fer la volta al món. És un reportatge d'Adolf Beltran, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
En l'intent d'evitar el referèndum convocat pel govern l'1 d'octubre, el 20 de setembre, la Guàrdia Civil fa una gran operació amb escorcolls i detencions en dependències de la Generalitat. Les protestes als carrers per aquesta operació tindran conseqüències gravíssimes: l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És un reportatge d'Adolf Beltran, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
Les reivindicacions laborals han repuntat aquest any en sectors on els empleats poden fer més força: controladors de seguretat de l'Aeroport del Prat, treballadors del metro, examinadors de trànsit, ambulàncies, taxis... En l'àmbit de l'habitatge s'han començat a resoldre alguns conflictes, com el del lloguer de pisos il·legals per Airbnb o el de les clàusules abusives de les hipoteques. Un reportatge de Judit Pastor, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
Reconstrucció dels atemptats de Barcelona i Cambrils, en una seqüència radiofònica que inclou l'explosió d'Alcanar i l'operació dels Mossos a Subirats que va acabar amb la mort de l'autor de la matança de la Rambla. És un reportatge d'Adolf Beltran, amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
El 2017, el grup Estat Islàmic ha perdut bona part dels territoris que controlava a Síria i l'Iraq, però els seus militants encara són una amenaça a la regió i en altres països, també a Occident. L'any acaba amb Bashar al-Assad més fort a Damasc i amb el somni d'un Kurdistan iraquià esvaït o almenys ajornat. Ho repassem en aquest reportatge d'Adolf Beltran amb muntatge musical de Sergi Cutillas.
El tancament de la presó Model, el pla de fosses a Catalunya i l'anul·lació pel Parlament de les sentències per causa política dictades durant el franquisme són l'eix d'aquest reportatge d'Adolf Beltran, amb muntatge de Sergi Cutillas. També recordem la decisió del govern espanyol de mantenir les despulles de Franco a El Valle de los Caídos, malgrat una proposició no de llei a favor de traslladar-les.