Ricard Ustrell: "Trencar la caixa de les pensions per fer-ne guardioles privades no salvarà ningú"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Diu la història que un alumne va preguntar a l'antropòloga Margaret Mead quin era el primer signe de civilització humana. L'alumne s'esperava que la resposta fos alguna eina de caça o una pintura rupestre, però ella va respondre que el primer senyal de civilització era una cosa molt diferent. Era un os d'una cama que s'havia trencat i que s'havia curat. Això ha trobat en una expedició arqueològica, perquè deia que el rein animal, si et trenques una cama, morts. No pots fugir del perill. No et pots valdre per tu mateix. Però aquell o soldat demostrava un element profundament humà, que és que algú es va aturar per cuidar el ferit fins que va poder tornar a caminar. Això és exactament viure en societat. Un pacte no escrit de solidaritat i que avui en dia es concreta amb les polítiques públiques, com per exemple el sistema públic de pensions. Les pensions són el cor de l'estat del benestar. Un règim que resol un problema universal de la història, que és com garantir que qui ja no pot treballar tingui encara una vida digna. Cumplir aquesta promesa, evidentment, té un preu. Costa diners. I precisament per això sempre hi ha profetes del desastre anunciant-ne la fallida. Però les dades actuals ho desmunten tot. Avui tenim 2,1 treballadors afiliats per pagar cada pensionista. El sistema, per tant, ara mateix aguanta bé. L'economista Montserrat Guillén ho definia la setmana passada als micròfons del matí de Catalunya Ràdio.

Respecte als últims 10 anys estem en un bon moment perquè hi ha molts cotitzants. Per tant, en aquests moments no hauríem de patir.

Ahir va ser 12 d'octubre, va ser una jornada plena de suport i de suposat patriotisme, expressions que anaven des de les habituals fins a l'exaltació oberta del feixisme. I ho vam veure, per exemple, a la manifestació al Passeig de Gràcia. Però aquí hem de dir que el veritable patriotisme no es mesura amb banderes, sinó amb impostos per pagar, precisament, les pensions. O l'escola pública, per no deixar enrere ningú. I en canvi, no deixa de ser curiós que les proclames més patriòtiques sovint acompanyin discursos contra l'estat del benestar. Els reptes hi són, des del demogràfic fins la jubilació de la generació del baby boom. Està clar que hem de plantejar reformes graduals per fer un model més sostenible, però Vox i altres formacions també de l'extrema dreta van més enllà i titllen la solidaritat d'insostenible. I no. La base pública és innegociable. Les reformes no poden ser una excusa per introduir fórmules que xoquen amb la nostra societat del benestar. Trencar, per exemple, la caixa de pensions per fer-ne petites guardioles privades, això no salvarà ningú. Si un os curat va ser el primer signe de la civilització humana, ara hem de protegir les pensions, perquè no podem permetre'ns anar enrere, tornar-nos uns animals. Som una societat civilitzada perquè cuidem, i en aquest cas perquè paguem impostos per una vida digna de les nostres persones grans.

Ara passen 4 minuts de les 8 del matí.